Aquest dissabte, 12 de juliol, ha mort Celestino Sánchez, conegut com Celes, pels seus amics i companys. Inicià de molt jove el seu compromís polític al sindicat clandestí CC.OO, en les Joventuts Comunistes i el PSUC. Fidel al seus principis polítics, va ser diputat al Parlament de Catalunya i tinent d’alcalde de Barberà del Vallès.
Celestino Sánchez Ramos va néixer a Màlaga el 24 de juliol de 1950. El seu pare, treballador de RENFE, era un conegut militant comunista i membre del sindicat clandestí Comisiones Obreras (CC.OO). A finals dels 50 fou detingut a Màlaga i empresonat per activitats vinculades a la lluita antifranquista. Acomiadat per aquesta a causa, la família emigrà a Sabadell per fugir de la repressió i buscar feina. La família estava formada pel pare Manuel Sánchez Marín, la mare Ana Ramos Gómez, i els seus germans Manolo i José Luis. Després de viure diversos barris de la ciutat, la família s’instal·là a Les Termes.
Celes va estudiar oficialia industrial i mestria en la branca d’electricitat a l’Escola Industrial de Sabadell i a l’Escola Industrial de Barcelona. Treballà com a lampista i electricista. Va iniciar-se en el sindicalisme als darrers anys del franquisme a les naixents Comissions Obreres Juvenils (COJ). Així mateix, va ser militant de les Joventuts Comunistes de Catalunya (JCC)des de 1967 i més tard del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) .
En aquells anys del final del franquisme, va ser detingut i jutjat tres cops per associació il·lícita, propaganda il·legal i manifestació no pacífica, i condemnat a 21 mesos de presó, dels quals va complir quatre a la presó Model de Barcelona. L’1 de maig de 1967, després dels enfrontaments entre manifestants i policia, al voltant de la parròquia de Ca n’Oriac molts els refugiaren a l’Església. La política practicà diverses detencions, elles la de Celestino Sánchez que fou brutalment apallissat pel sinistre inspector de la temuda Brigada Político-Social, Juan Ignacio García García.
Diputat i regidor
Legalitzat el PSUC, va ser responsable polític del comitè comarcal del Vallès Occidental, entre 1978 i 1981 i membre del Comitè Central del PSUC en el IV Congrés (1978). Va ser elegit diputat per Barcelona, a les llistes del PSUC, l’any 1980 a les primeres eleccions al Parlament de Catalunya des de la restauració de la democràcia de 1980. En aquesta legislatura fou secretari de la comissió de Política Territorial del Parlament i formà part d’altres comissions.
El gener de 1981 va ser escollit membre del CC del PSUC en el 5è Congrés on esclatà el partit. A finals de 1981 fou expulsat del PSUC, amb a una trentena de membres del CC, per negar-se a acceptar l’eurocomunisme com la via catalana al socialisme. Expulsat del partit, va formar part del grup mixt amb Pere Ardiaca, Joan Ramos i Josep Maria Corral. L’abril de 1982 fou escollit membre del Comitè Executiu i del CC del Partit Comunista de Catalunya (PCC) format pels militants expulsats del PSUC i coneguts periodísticament com prosoviètics.
Celestino Sánchez va participar en l’ocupació del consolat pinochetista de Xile, el gener de 1986. Va militar en el PCC i en el Partido Comunista de los Pueblos de España (PCPE), fundat el 1984, fins la ruptura entre el PCC i el PCPE, l’any 1994. A mitjans dels anys 90 exercí la responsabilitat d’organització del partit.
A les eleccions al Parlament de 1988 fou escollit diputat per la coalició Iniciativa per Catalunya (PSUC, PCC i Nacionalistes d’Esquerres). A les eleccions municipals de 1999 fou escollit regidor de l’ajuntament de Barberà del Vallès per Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i, entre 2003 i abril de 2009, fou tinent d’alcalde de Participació Ciutadana.
D’altra banda, entre el 26 de gener de 1987 i 2014, fou president de la Fundació Pere Ardiaca. Al 2000 va ser fou un dels impulsors de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya i va formar part del seu consell rector. Arran de la crisi financera del 2008 va participar en les mobilitzacions del 15 M i formà part del grup impulsor del moviment dels iaioflautes i va participar activament en moltes de les seves accions com ara l’ocupació de la seu central a Barcelona del Banc de Santander el 27 d’octubre de 2011.
