Mor el ceramista Lluís Clapés

Aquest dilluns a la nit ha mort el ceramista sabadellenc de renom internacional, víctima d’una penosa malaltia.

Lluís Clapés i Flaqué  va néixer a Sabadell el 24 d’octubre de 1945. Fill del matrimoni format per Lluís Clapés i D’Agnès Flaqué. El seu pare, que treballà al tèxtil, fou un activista cultural que conreà la pintura i l’escultura  i fou un dels impulsors del Museu d’Art de Sabadell. El seu fill, Lluís, va començar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis de Sabadell i els va continuar a Faenza (Itàlia) i Sunderland (Gran Bretanya). Fou deixeble del ceramista Josep Raja Brull.

L’any 1968 viatjà a París on va conèixer l’obra de l’escultor romanès Constantin Brancusi que l’influencià profundament, en particular la seva concepció de la columna infinit. Un any més tard, el 1969, realitza la seva primera exposició individual a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell i en la biennal del mateix any obté el primer premi d’Arts Aplicades. L’any 1977 va  rebre el primer premi Ciutat de Manises (València) i va ser convidat al I Simposium Internacional de Ceràmica de La Borne (França). Exposà per primera vegada a Madrid,  el 1978

L’any 2012 fou un dels autors, junt amb els pintors sabadellencs Alfons Borrell, Fina Miralles, Xavier Oriach i Agustí Puig d’un plat d’art per al Memorial Àlex Seglers que té per objecte atorgar un reconeixement a la tasca feta per persones individuals o entitats en la promoció de la valors que sustentin la convivència a Catalunya. Durant molts anys fou professor de ceràmica de l’Escola Illa de Sabadell.

Obra potent i innovadora

Clapés ha dedicat gran part de la seva trajectòria a la investigació formal dels volums en gres i  porcellana per a, posteriorment, introduir un realisme esquemàtic on els motius animals i vegetals, tot creant una sensació de llibertat, primitivisme i llibertat. Clapés juga amb unes formes escultòriques que desborden l’espai i impregna la seva obra amb els colors de la natura. Així, la seva ceràmica, amb gran perfecció tècnica, es transforma en una manifestació sensible de la matèria.

Als darrers anys va crear unes obres d’una força primitiva i mítica ancestral ben especial. Segons Manuel Guerrero Brullet: “No hi ha dubte que caldrà revisar i donar a conèixer com cal tota l’obra de Lluís Clapés. Estem davant d’un dels grans artistes de la ceràmica que ha donat aquest país.” Guerrero Brullet ha escrit, sobre Clapés, que “Llorens Artigas es referia al gran foc com la gran prova de foc que fa possible l’aparició de les peces de ceràmica acabades després de la cocció al forn exterior a grans temperatures. Com una operació alquímica, el gran foc era el que transformava els pigments i l’argila modelada en peces acolorides d’una fina i bella qualitat que les feia esdevenir peces delicades i meravelloses per preservar i sobreviure al llarg dels temps. En Lluís Clapés coneix els secrets del gran foc, i al llarg dels anys, sobretot als vuitanta, ha anat creant un conjunt extraordinari de peces de gres i porcellana que avui són buscades i atresorades per la seva qualitat i finesa fora del comú”.




L’obra de Clapés pot contemplar-se al Museu d’Art de Sabadell, al Museu Nacional de Ceràmica de Manises (País Valencià), Museu de Ceràmica d’Argentona, (Maresme), Museu de Matagalpa (Nicaragua), Museu d’Art de Castelli (Itàlia), Fundació d’Art Contemporani de Carlsburg (Dinamarca), Museu de Ceràmica de La Borne (França) i a Thermalia, Museu de Caldes de Montbui.