Kim Torras

Mor Kim Torras, ànima del grup La Coral Còsmica i de la sala Piano Jazz

El músic sabadellenc Kim Torras, líder de La Coral Còsmica i alma matèr de la desapareguda sala Piano Jazz va morir diumenge als 63 anys, segons avança Enderrock. Torras va liderar un grup tan notable com minoritari, La Coral Còsmica, en la llarga transició musical que va anar de la Nova Cançó al rock català dels anys 90 (Sopa de Cabra, Sau, Els pets…). A més va dirigir la desapareguda sala Piano Jazz, al carrer del Mestre Rius, que va liderar l’escena musical local durant els anys 80. 

“Vist des d’ara allò va ser l’època daurada de la música en directe a Sabadell”, diu Jaume Papell, líder dels Tancat per Defunció, que va tractar molt Torras. “El Piano Jazz era una sala amb gran gust que s’omplia fins la bandera. Feien música cada cap de setmana i van portar a Sabadell totes les bandes de Barcelona que tocaven i gravaven disc. A més van iniciar les jam session els dimecres a la nit. Allà vam començar els Tancat. Li vam agradar i ens va convidar a tocar un dissabte però ens va dir que ens havíem de posar un nom. Com que el Piano Jazz estava prop de la funerària, ens vam anomenar Tancat per Defunció”, recorda Papell, qui defineix Torras com “un gran promotor de la música”. Al Piano Jazz van començar els Tancat però també n’eren habituals La Madam o Toni Ten.

Tant el Torras músic com el promotor són fruit d’un moment que ha quedat prou amagat a la història, una “esquerda en el temps” com diu la web del grup que va liderar, La Coral Còsmica. Una etapa musical prolífica als països anglosaxons però prou orfe a la música en català, amb incursions minoritàries al rock progressiu o el punk fins l’esclat del rock de masses dels 90.

“Als 70 la música en català estava de moda i per exemple Pau Riba omplia a Madrid. I a finals dels 80 el rock català va esclatar. Però en aquell moment la música en català havia passat de moda. El rock laietà s’havia acabat”, recorda Papell.

La Coral Còsmica va ser una de les gotes en aquell desert. Un grup amb veu, guitarra i gran pes en la composició per a Torras, i lideratge compartit amb Pere Canal. “Has marxat, amic meu, però viuràs en mi per sempre. Un petó que t’acompanyi fins a on vagis”, ha dit a Facebook Canal davant la mort del seu company de grup. La Coral Còsmica va publicar un LP, Tríptic, l’any 1979. Un viatge mestís entre el folk i el rock progressiu, on es musicaven poemes de Lao-Tsé o Miquel Martí i Pol, detalls simfònics i veus corals. Enderrock va seleccionar l’any 2004 Tríptic entre els 100 discos més destacats de la música en català. “Un disc que combina guitarres, baix i teclats amb violins, amb regust a tradició, publicat per una discogràfica de música tradicional, Guimbarda”, diu Papell. No s’ha reeditat mai però sí es pot escoltar íntegre a Youtube. També en vinil a Espai Records, una botiga de discos de les que ja no en queden, al carrer de Joan Maragall, al Centre.

El grup es va formar arran del festival de Canet de 1979. Van actuar a Zeleste o el Palau d’Esports de Barcelona. Van publicar un altre senzill, Colobo, l’any 1981. Però cap més disc. Amb el pas del temps els seus membres es van anar dispersant i el grup es va apagar. Torras va formar part del grup La Tribu, amb Santi Arisa i va liderar Lujo negro. I com s’ha dit en la vessant de programador i relacions públiques va dirigir la històrica i extinta sala Piano Jazz al centre de Sabadell, al carrer del Mestre Rius.

“Kim Torras va agafar les regnes de la programació. Ell era molt inquiet i va moure molt l’escena cultural de Sabadell. Hi havia un gran ambient i es va fer molta feina. Jo presentava Xocolata Express a Ràdio Sabadell i ens en fèiem molt ressó”, recorda Pere Massagué, vinculat abans i ara a l’escena musical des de l’emissora, qui recorda tota una altra vessant de Torras.

“Era el guaperes oficial de la ciutat, tot un dandi, sempre ben vestit. Fins i tot va posar de moda unes ulleres sense muntura amb forma hexagonal. Era molt emprenedor i un gran relacions públiques”, recorda.

Un cop desvinculat del Piano Jazz, Torras va aparèixer a Odeón, a la llavors incipient Zona Hermètica, durant un curt període de temps. Mica en mica va anar fent passos al costat, deixant Sabadell per Barcelona i Sant Feliu de Codines, on va ser membre de la llista de CiU a les municipals del 2015, però sempre connectat a la ciutat que el va veure néixer.

“Era una persona apassionada, arquitecte tècnic de professió, i enamorat de Cuba; un dels tius més inquiets que he conegut”, diu Massagué. Versàtil com la música de La Coral Cósmica, amb sons simfònics, folk o lletres taoístes. Un dels amics de la infància, Eduard Gutés, recorda com de petits anaven junts a les festes de Sant Antoni de Pàdua, patró dels paletes, ja que els seus familiars tenien una empresa conjunta, Arguto (Aragueta, Gutés, Torras). “Passàvem grans estones i vam mantenir amistat des de petits. Vam tenir una gran relació, era una persona molt amable i va aconseguir una gran anomenada amb el Piano Jazz”, diu Gutés, emocionat.

Torras no queia indiferent, ja que també tenia detractors entre alguns sectors locals per esnob o fatxenda. També va ser conegut com Kim ‘Xorras’ en algun moment. I hi havia gent que el xiulava o boicotejava els seus concerts. “Enveges”, diu Massagué. “No queia bé a tothom. Però val a dir que tenia un gran gust i a més era un home de paraula”, diu Papell. “Reivindico molt el seu paper i sap greu que un personatge com ell no hagi estat més recordat en aquesta ciutat tan amnèsica”, finalitza.

Des de feia temps, Kim Torras tenia problemes coronaris, amb moltes complicacions. Va morir de Covid el passat diumenge als 63 anys d’edat.

Foto portada: Kim Torras, en una actuació. Font: Facebook.