Petards, fogueres i coca: aquests són els tres elements característics de la revetlla de Sant Joan. Però, per què mengem coca i no una altra cosa? Per la fusió de tradicions: la nit més curta de l’any és el 23 de juny i, antigament, s’utilitzava aquesta data per celebrar el solstici d’estiu a través de fogueres. Volien donar més força al sol a través del foc, que a partir de llavors anava a afeblir-se (fent-se els dies més curts) fins al solstici de l’hivern. I, en aquella època, les coques eren un dolç ideal per simbolitzar aquesta tradició, ja que tenien una forma circular.

La coca tradicional de Sant Joan pot tenir multitud de gustos, però si hi ha una característica que les representi a totes és la forma circular o ovalada. La llegenda diu que aquest dolç simbolitza el sol perquè, antigament, quan se celebrava el solstici d’estiu (moment de l’any en què el sol té la màxima declinació respecte de l’equador celeste), ho feien amb coques: tradicionalment, tenien formes circulars i normalment un forat al mig; fet que commemorava el disc solar. La pastisseria Sallés, per exemple, va aixecar la persiana al carrer de l’Escola Industrial l’any 1949 i, des d’aleshores, que sempre ha seguit la mateixa tradició:

“La coca de Sant Joan és una tradició de tota la vida. Fa més de 70 anys que la fem, amb la mateixa recepta de sempre, i ja veníem d’una altra botiga que no té data d’obertura perquè és del segle XIX”, explica Francesc Sallés, un dels propietaris.

Originàriament, aquesta era una festa pagana i la denominació “Sant Joan” apareix arran de la cristianització del 23 de juny. De fet, hi ha fonts documentals que expliquen que els antics celtes anomenaven Alban Heruin al que ara se’n diu revetlla de Sant Joan. I d’on surt el nom de ‘revetlla’? D’una herba mil·lenària que, segons la llegenda, cura tots els mals. Se la relaciona amb el sistema nerviós perquè té propietats relaxants, tot i que també té elements diürètics i depuratius. En aquest sentit, la llegenda pagana afirmava que les cendres guareixen les malalties de la pell i que cal saltar la foguera un mínim de tres vegades per tenir un bon any.

Sabent o no aquest significat de la Revetlla de Sant Joan, la majoria de famílies la celebren amb la tradicional coca. Alfons Ruiz és un sabadellenc que aquest dimarts ja ha anat a encomanar la coca de sempre a la pastisseria també de sempre: “És la tradició”, evidencia. En aquest cas, la granja Sant Jordi fa 52 anys que per cada 23 de juny prepara més de 400 coques.

Com ha passat amb la Mona de Pasqua o el tortell de Reis, per exemple, la de Sant Joan també s’ha anat modificant al gust de cadascú i, actualment, n’hi ha de diferents tipus: la típica de brioix, de pasta de full, farcida amb nata, trufa o crema, decorada amb fruita confitada o bé amb pinyons… tot plegat per endolcir la nit més curta de l’any.

Foto portada: coques de Sant Joan. Autora: Lucia Marin.