ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós, membre del Moviment Veïnal del Sud
El proper 23 de juliol malgrat les vacances tornarem a les urnes per escollir un nou govern espanyol, convocatòria com sabem fruit dels resultats de les municipals, i els partits ja es van afanyar per presentar llistes, fitxant personalitats i tornant al cos a cos electoralista per veure d’obtenir la màxima representativitat, en principi amb tot el seu dret democràtic, però la qüestió és per fer què, un cop arribats en aquest atzucac.
Darrerament hem pogut, com diuen els amants del circ, veure el millor espectacle del món, però aquest no ha estat cosa d’animals ni pallassos, sinó dels partits polítics amb els seus pactes per la governabilitat dels municipis i les diputacions, repartint-se el pastís sense manies. Exemples clarificadors han estat deixar governar a la feixista de Ripoll o de nou un pacte de la vergonya a Barcelona -canviant a Valls pel PP-, on han intervingut forces polítiques de diversos signes ideològics, tot perquè no sortís en Tries.
Pel costat independentista també estem veient com, per interessos partidistes tant uns com d’altres tampoc els hi fa cap tipus de vergonya pactar amb partits del 155 per aconseguir alcaldies (Reus, Lloret o Roses) i diputacions (les de Lleida i Tarragona).
Ara, un cop acabat aquest sainet, hi tornem amb l’avançament de les eleccions generals. Com dèiem de seguida tothom va córrer a presentar les seves llistes i a moure fitxa per introduir el seu relat. En aquest sentit, ERC ràpidament va jugar la carta del “Front democràtic” proposat pel President Aragonès, que allà es va quedar, i l’aliança amb Bildu, arribant a l’acord pel senat, a més de proposar acordar entre les forces independentistes el preu per fer president a Sànchez.
I què podem dir de Junts, que diuen una cosa i acaben fent la contrària, no es cansen de culpabilitzar -especialment a ERC- als demés per la manca d’unitat tant a casa com a Madrid, però en cap moment han treballat ni proposat cap full de ruta amb les entitats, ni plantegen cap estratègia diferent a l’actual neoautonomisme, que acaben aplicant tots.
Com a militant de la CUP, també sento què ells no han estat a l’alçada del moment històric en el que vivim, arraconats un cop s’ha esgotat el cicle del 2017.
I no podem oblidar pas el greu context en el qual ens trobem, de regressió de llibertats, l’autoritarisme i l’onada reaccionària a nivell europeu està arribant ràpidament amb el creixement de l’extrema dreta i el seu triomf formant governs a capitals i comunitats, a més, com ha passat ja en altres països com Itàlia o França, d’introduir el seu relat i discurs més enllà de l’organització mateixa (en aquest cas VOX, però ho estem veient també a nivell català).
Aquesta por natural a l’evolució de la política espanyola, l’estan utilitzant però d’una manera barroera i partidista per oblidar-nos de totes les vergonyes que hem assenyalat -i recordem, mentre encara hi ha acusacions o judicis a militants independentistes dels quals ja ningú s’enrecorda- combatent l’abstencionisme amb la necessitat del vot útil front a l’extrema dreta.
És innegable que tenim davant un gran perill i un desafiament com a poble, però no podem acceptar ja més xantatges emocionals mentre són ells els primers culpables d’haver arribat a aquesta situació, d’estar a la defensiva sense cap estratègia, dividits i derrotats. L’abstencionisme per si mateix tampoc resoldrà cap problema, però hauria de ser la primera passa per acabar de colpejar els sectors més immobilistes dins dels partits, per forçar a una nova entesa entre independentistes que faci possible recuperar la iniciativa i la il·lusió.
Per això mateix, considero que aquest 23J cal defensar una abstenció activa, conseqüent i militant, i més important encara, cal tornar a sortir a cridar ben fort: “els carrers seran sempre nostres!”. Una frase que diu molt del què hem de fer si volem aconseguir els nostres objectius. Ara més que mai, organitzem-nos i preparem el proper combat.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflexa la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto de portada: Escola Tartalana, durant les votacions del 28-M. Autor: Alba Garcia.
