ARTICLE D’OPINIÓ
Silvia Carrasco, Feministes de Catalunya i Coordinadora Feminista 8M Barcelona

S’acosta el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, i les feministes tornarem a emplenar els carrers per reivindicar el dret de les dones i les nenes a una vida digna, sense cap tipus de violència ni explotació. No només encara estem molt lluny de la igualtat real i efectiva, sinó que anem enrere, amb un augment espectacular de la violència sexual i una desigualtat econòmica que no disminueix.

Estem fartes que l’explotació sexual de les dones es vulgui disfressar de “lliure elecció” i “treball sexual” per fer rics als proxenetes. Barcelona i el conjunt de Catalunya som la zona on l’activitat d’aquests criminals sense escrúpols que s’aprofiten de les dones més pobres i vulnerables representa el 40% de tot l’Estat. Estem fartes de que la pornografia -violència sexual gravada que arriba als infants via pantalles- i la prostitució es considerin activitats de lleure acceptable pels nois i pels homes, a costa de les dones i les nenes. Estem fartes que no es donin les xifres reals dels assassinats de dones a mans d’homes, i exigim el recompte real de víctimes de violència masclista amb polítiques efectives de prevenció. En el què va d’any, 17 dones han estat assassinades per homes del seu entorn, però només la meitat, els anomenats “feminicidis íntims”, s’inclouen a aquesta macabra estadística i això és insuportable. Volem saber a què es dediquen els diners del Pacte d’Estat contra la violència masclista, que s’ha renovat però ha tornat a deixar fora les dones en situació de prostitució, i que continua insistint a les dones que denunciïn per deixar-les després desemparades i sense ordres de protecció eficaces. Volem coeducació real a les escoles i els instituts per combatre de veritat la violència contra les dones i les nenes, sense suplantacions d’entitats sens cap garantia feminista que parlen d’altres coses.

No acceptem les polítiques que posen en perill els nostres espais segurs, i que els homes que es declaren dones puguin competir en les categories esportives femenines, destruint l’esport de les dones que ha costat tant aconseguir i que tantes nenes abandonen als 12 anys. No acceptem que els agressors sexuals que es declaren dones compleixen condemnes a les presons de dones. No acceptem més xantatges emocionals!

Tampoc podem acceptar de cap manera l’explotació reproductiva de les dones, ni aquí ni arreu del món. No existeix el dret a ser pares i fabricar i comprar criatures a la carta, com si fossin mercaderies. Estem fartes de la hipocresia de l’Estat, que permet aprofitar-se de les dones joves en situacions precàries que es sotmeten a processos d’extracció d’òvuls que tenen conseqüències greus per la seva salut, i permet inscriure criatures gestades per “ventres de lloguer”, mentre l’explotació dels úters de les dones pobres tingui lloc fora del país. Per això diem prou violència i prou explotació de les dones, aquí i arreu del món.

Les dones treballem en pitjors condicions, continuem cobrant menys, tenim pensions més baixes i fem feines essencials que ningú valora. Estem fartes de la desigualtat salarial i de la precarietat laboral, de ser les que sostenim famílies senceres a les llars més pobres. Les que lluitem en primera línia pel dret a tenir un sostre digne, les que continuem dedicant tres vegades més temps que els homes a tenir cura de les llars, dels infants i de les persones malaltes i dependents. Per això diem prou, prou desigualtat!

Aquest any, a més dels actes de Sabadell al matí, animem a tothom a desplaçar-se a Barcelona a la tarda. Ens acompanyaran les feministes franceses de les Amazones d’Avignon, que han estat donant suport a Gisèle Pélicot, drogada pel seu marit, que la va estar oferint a més de 90 homes per ser violada, alhora que gravava les violacions i compartia les gravacions. Homes de tota classe, edat, estudis i origen, cap dels quals va denunciar què passava. Al seu davant, una dona amb una valentia enorme a qui mai no agrairem prou que s’exposés a un judici de portes obertes i que ens han permès mostrar al món com estem totes exposades a la violència sexual. I per això també ens acompanyaran les dones supervivents del sistema prostitucional, perquè els seus testimonis son imprescindibles per conèixer de primera mà l’infern que ningú no vol per les seves filles.

Ens hi juguem el futur, perquè sense igualtat entre dones i homes no hi ha democràcia. No hi pot haver igualtat si els nois son educats pensant que les dones son objectes sexuals pel seu plaer, si associen la sexualitat amb la violència contra les dones, violant dones pobres que no els desitgen a canvi de diners com a entreteniment. I si les noies són educades pensant que només valen com cossos hipersexualitzats.

El 8 de març és de les dones, el dia més senyalat de l’any per seguir lluitant pels nostres drets, uns drets fràgils i en perill de retrocés. Per això diem prou, prou de sotmetre els drets de les dones i les nenes als desitjos dels homes. Cal un canvi cultural, social i polític profund i totes les dones, i tots els homes decents, hem de sortir al carrer aquest 8 de març.

Més de 22 organitzacions feministes de tot Catalunya, i també de Sabadell, ens trobarem a la Plaça de Catalunya de Barcelona el dissabte 8 de març a les 6 de la tarda. No hi falteu!

El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.