‘A Sabadell: dones de fil i agulla a la feina i a la vida’, per Núria Aymerich (Gremi de Fabricants)

ARTICLE D’OPINIÓ
Núria Aymerich, secretària general del Gremi de Fabricants

Intervenció de Núria Aymerich a l’homenatge a les dones del tèxtil, en nom del Gremi de Fabricants de Sabadell. 

Bon dia i moltes gràcies a les dones del tèxtil, a l’ajuntament de Sabadell i a la tinent d’alcaldessa Marta Morell, als Amics del Tèxtil, a empreses i empresaris tèxtils i gràcies a tots vostès per ser avui aquí i fer possible aquest acte.

Per mi és un privilegi i un honor participar avui en aquest acte de memòria i reconeixement a les dones del tèxtil, a totes aquestes dones que, amb dedicació i esforç, vareu treballar a la indústria tèxtil de Sabadell.

No soc fabricanta ni empleada tèxtil ni ho he estat mai. Sóc filla de pares vinculats a la indústria tèxtil i, per tant, des de ben petita he crescut escoltant el meu pare parlar de batants, cardes, pentinadores, manuàs, metxeres, continues i telers…i veure la meva mare fent pantalons. Per mi han estat un exemple de treball, esforç i compromís, que igual que els meus pares, les dones del tèxtil a Catalunya n’han estat exemple.

Fa 4 anys que estic vinculada al Gremi de Fabricants com a secretària general, una institució emblemàtica del tèxtil llaner de Catalunya i de bona part del món… perquè -com moltes de vosaltres sabeu perquè ho vàreu viure- Sabadell va ser durant molts anys una ciutat capdavantera en el sector tèxtil, coneguda com la Manchester catalana, arribant a cotes de producció intensa per davant de moltes altres ciutats tèxtils d’Europa i del món.

I no parlem només de llocs de treball sinó que, en aquella època, Sabadell va ser capaç de dissenyar un model de ciutat al voltant del vapor, de les xemeneies, de les fàbriques tèxtils, en la que tota l’activitat econòmica i social girava entorn a aquesta indústria.

Sens dubte, que aquesta industria tèxtil i la seva economia va ser determinant però, la veritable força provenia d’aquell impuls social que es dona en un territori quan hi ha persones compromeses a fer possible que tot plegat avanci i progressi. Sabadell va passar de ser un motor econòmic a convertir-se en una ciutat admirada i reconeguda arreu del món.

I això va ser així, també, gràcies a les dones del tèxtil, malgrat que durant molt temps, aquest treball femení no ha estat prou visible. Ara però, la història us reconeix i us reivindica.  La vostra feina no es pot dissociar dels èxits i els fracassos d’aquest sector; indústria i treballadores a Catalunya, i en particular a Sabadell, mantenen una relació estreta i un pes històric determinant. Parlem de dones nascudes aquí i també de dones procedents de tot Espanya, que arriben a Sabadell empeses per la necessitat de buscar millors condicions de vida que no tenen als seus pobles de procedència.

Per tant, en plena revolució industrial tèxtil, la dona té un paper rellevat i molt més que els homes. El tenia en molts sentits. Com ara. Nosaltres hi som sempre. Jornades llargues i intenses de treball a la fàbrica per tirar la família endavant. Per després, jornades de treball a casa, cuidant la família.

Les dones sempre hem treballat. Abans i ara. Avui és indubtable la nostra aportació i reconeixement laboral en aquesta complexa combinació de treball remunerat i treball domèstic.

En la indústria tèxtil i en la llanera sempre hi han hagut moltes dones treballant-t’hi i en diverses activitats, ja sigui a la fàbrica o en els tallers domèstics.

Gràcies al treball d’investigació que va fer l’antropòloga Virginia Domínguez en “Dona i treball tèxtil” i desprès l’exposició posterior que se’n va fer gràcies al fons de l’Arxiu Històric de la ciutat sabem que heu sigut entornadores, filadores, ordidores, nuadores, canoneres, enganxadores, cosidores, teixidores, per citar només alguns dels  oficis tèxtils.

Mentre en altres sectors com el químic, la fusta o el metal·lúrgic, les dones no hi eren o la seva presència era molt baixa, sí que la dona accedia a treballs manuals o mecànics en la indústria tèxtil, i posteriorment en tasques administratives. I, més tard, també van aparèixer les modistes. Modistes que varen contribuir a fer gran l’alta costura. A casa nostra, les germanes Muntané, que tenien el taller al carrer de la Indústria, Carme Lladó, Anna Blanquer, Maria Comas, per citar-ne només algunes… modistes que cosien per les grans cases de Paris amb teixits fabricats a Sabadell.

Modistes, filadores, cosidores o teixidores… dones de fil i agulla. A la feina i a la vida. Dones fortes capaces de tirar la família endavant i la feina a la fàbrica, cuidadores de fills i d’avis, dones inquietes culturalment i socialment, compromeses amb el desenvolupament de la societat i la millora dels seus llocs de treball, de la seva vida i la dels seus.

Dones que no es van conformar amb tenir un paper darrera de l’home, amb empenta per fer-se a elles mateixes i construir un entorn millor per a tothom. Amb inquietuds per accedir als estudis, i que també ho fessin els seus fills. I calia donar-les una resposta, era una necessitat social.

La Cèlia Ros, destaca en un dels seus treballs, el Gremi de Fabricants com una entitat progressista del moment, en els anys 50. Tot i que a ben segur al llarg del anys, el Gremi de Fabricants no ho ha fet tot bé, és important destacar les moltes iniciatives que va endegar i que tenien un important compromís social. Des del Gremi es va impulsar la creació d’escoles infantils, de l’escola industrial, d’un gran nombre de vivendes socials,  l’escola industrial d’arts i oficis,… i també l’Escola d’assistents socials de Sabadell i Terrassa.

L’Escola de Formació Social va ser una eina que va permetre la professionalització també de moltes dones en un època que era necessari de dignificar la vida de molts ciutadans. Moltes de les dones que en van formar part, -moltes d’elles també del sector tèxtil-, van fer un acció social encomiable. Cal destacar el paper que hi van tenir dones com  la Montserrat i la Carme Obradors, la Pilar Porcel, l’Anna Magrinyà o la Remei Bona entre d’altres.

Fa pocs mesos, en el Gremi  vàrem tenir l’oportunitat d’acollir un bon nombre d’ex-alumnes en la celebració del 50è aniversari de la seva creació.

La paraula que ahir i avui us defineix és coratge i compromís amb la societat. Per això estem avui aquí, per retre-us homenatge, a vosaltres dones del tèxtil, dones amb empenta i força que heu dedicat la vostra vida i la vostra professió a fer gran Sabadell i a fer que aquesta ciutat sigui la ciutat que és avui. Sense oblidar que heu estat precursores  de la lluita per la igualtat que avui moltes dones podem gaudir. Perquè gràcies a vosaltres i a la vostra feina, avui hi ha dones dirigint indústries tèxtil, sent enginyeres tèxtils, químiques de laboratori i en altres càrrecs de responsabilitat. Això no hagués estat possible sense vosaltres. Gràcies.

Foto portada: Núria Aymerich, durant l’acte d’homenatge a les dones del tèxtil. Autor: J.d.A.

Comments are closed.