ARTICLE D’OPINIÓ
Carmel Montllor Nogués. Responsable Política Municipal PSC Sabadell
En el ple municipal de l’Ajuntament de Sabadell del passat mes de setembre es va aprovar un canvi del Pla General per flexibilitzar els usos del 10,5% de sòl industrial del Parc Fluvial del Ripoll, que fins ara només es podia destinar a activitats relacionades amb la indústria tèxtil. La superfície total del Parc és de 442,38 hectàrees, de les quals 378,65 (85,7%) són espais protegits, 46,81 (10,5%) sòl industrial i terciari i 16,92 (3,8%) equipaments.
El canvi té com a objectiu potenciar aquest sòl industrial, desordenat i ocupat només en un 50 per cent, mitjançant l’autorització de nous usos relacionats amb l’educació, la cultura, la sanitat, l’oci diürn i la prestació de serveis, excloent de forma explícita l’allotjament, l’oci nocturn i la logística. Se simplificaran les normatives i les noves activitats hauran de ser netes, sostenibles i integrades en l’entorn, per la qual cosa requeriran prèviament un estudi ambiental i un pla mobilitat. També es millorarà l’accessibilitat amb la connexió directa entre les carreteres de Torre-romeu i de Santa Perpètua de Mogoda i la construcció de tres rotondes d’accés als polígons.
El Parc Fluvial del Ripoll no és un paratge natural urbà de les característiques del Parc Catalunya (43 hectàrees) o del Parc de Vallparadís de Terrassa (40 hectàrees), integrats en el nucli poblacional, sinó que es tracta d’un espai molt més gran situat a un costat del municipi, on des de fa segles es desenvolupen activitats relacionades amb la natura, l’agricultura, la indústria i l’esbarjo.
El Parc es va recuperar de forma significativa l’any 1999 amb el finançament de fons europeus i des de llavors s’hi han fet diferents actuacions per preservar els espais protegits i gestionar els equipaments i l’activitat industrial. L’abast del projecte i la limitació de recursos per efectes adversos, com la crisi econòmica del 2008, han impedit progressar més ràpidament en la conservació i millora del parc. Cal fer un esforç per continuar avançant, sense obviar les característiques específiques de l’indret, i en aquesta línia va la proposta d’incrementar els usos del sòl industrial disponible amb criteris de sostenibilitat.
En l’esmentat ple, la Crida va ser l’únic grup municipal que va votar en contra amb els mateixos arguments que a posteriori ha exposat públicament la Plataforma en Defensa del Riu Ripoll:
- No hi ha projecte integral del riu que contempli la renaturalització dels espais protegits i la rehabilitació dels edificis catalogats de Bé Cultural, tancats i abandonats.
- Les modificacions en la xarxa viària i l’augment de l’activitat econòmica comportarà més vehicles, mercaderies i persones en un àmbit fràgil i de gran valor per la ciutat.
- El canvi està potenciat pel Gremi de Fabricants que només busca el benefici dels propietaris dels edificis.
Davant d’aquests plantejaments resulta necessari fer les següents clarificacions:
- Sí que hi ha un projecte integral pel Parc Fluvial del Ripoll, elaborat en l’anterior mandat, que prioritza la conservació i millora dels espais protegits i la recuperació del patrimoni industrial.
- Fomentar l’activitat econòmica i ordenar la mobilitat que genera no implica necessàriament més contaminació, sempre que es minimitzi l’impacte mediambiental i s’integri en un pla d‘actuació més global.
- Això no és una història de bons i dolents en la que els propietaris dels edificis representen el segon paper. Es tracta d’aplicar els criteris establerts per l’administració pública per treballar conjuntament i recuperar un patrimoni industrial, que té un cost molt elevat de restauració i que s’ha d’omplir d’activitat per garantir la seva conservació. En política no n’hi ha prou amb explicar el que es vol fer, sinó que s’ha de concretar també quin serà el finançament, aspecte força rellevant que en aquest cas ni la Crida, ni la Plataforma tenen en compte.
El canvi climàtic és una evidència científica i la seva incidència en la nostra forma de vida és inqüestionable. Cal protegir la biodiversitat i avançar més ràpidament en la descarbonització del planeta, potenciant una activitat econòmica neta i sostenible. Es pot discutir sobre el model i sobre la distribució de la riquesa, però en cap cas s’ha de menystenir la rellevància de l’economia. Fer-ho posa en risc l’estabilitat social i això implica fomentar el populisme i la proliferació de greus conflictes de conseqüències imprevisibles pel nostre futur.
Foto portada: fàbriques al Ripoll. Autor: J.d.A
