ARTICLE D’OPINIÓ
Jordi Carbonell, Membre de la Plataforma per la Llengua i de la Taula Sabadellenca per la Llengua Catalana
El català ha pres una deriva que pot portar-lo a l’extinció. No cal endinsar-nos gaire pels viaranys de la reflexió per veure que, per acció o omissió, els últims vint anys ningú ha fet el que calia i que, amb pedaços, no arreglarem res.
Deixaré de banda les negligències dels diferents governs de la Generalitat, la desídia d’una majoria de consistoris (com el de Sabadell), el fracàs de la immersió lingüística a escoles i instituts o el mal costum de canviar de llengua quan algú ens diu (o suposem) que no ens entén i, mansuets, abandonem el català.
Si sumem a tot això les contínues agressions de l’Estat espanyol a la nostra llengua i cultura, a més de la substitució poblacional que potencia sabent que no podrem integrar qui arriba per manca de competències i recursos en matèria d’immigració, el problema creix i s’agreuja més i més.
Certament, la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural i l’Assemblea Nacional Catalana fan nombroses campanyes a favor del català, però amb això no n’hi ha prou. Què més ens cal, doncs, per sortir de l’atzucac?
En l’article anterior us deia que la solució és força fàcil: parlar en català a tothora i a tothom durant vint dies seguits. Ho recordeu? Avui, però, us suggereixo un joc per anar més enllà: proposeu a amics i familiars que també ho facin. El premi és doble ja que, passats els vint dies, és té la satisfacció d’haver contribuït en una causa justa i que no us ha costat pas tant.
Un usuari de X (abans Twitter) piulà fa dies en referència a la manifestació de l’Onze de Setembre a Barcelona: “Si la meitat dels manifestants mantinguéssim la llengua, les coses ens anirien millor”. També s’ha dit que si els castellers i espectadors de la Diada Castellera de Tarragona, capaços de xiular i reivindicar quan toca, parlessin sempre en català, el retrocés s’aturaria en sec.
Esteu-ne ben segurs. I no oblideu de recordar als polítics dels nostres municipis que, a més de fer complir les lleis, a ells també els toca complir-les. I pel que fa a l’àmbit familiar, incentivem fills i néts a ser actius en espais de socialització en català com són esplais o caus, per acabar de reblar el clau.
Actuem, doncs, que afortunadament la solució és fàcil i la tenim a les mans!
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
