Aeroport de Sabadell. Autor: Cedida.

‘Aeroport de Sabadell: quo vadis?’, per Ernest Espinós i Alejandro García (Moviment Veïnal del Sud)

ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós i Alejandro García, del Moviment Veïnal del Sud

Què en sabem de la proposta del nou Ajuntament sobre el futur de l’aeroport? De moment el poc que coneixem és la seva intenció de que serveixi per potenciar l’economia de la ciutat i de la comarca, per això mateix s’està modificant les entrades, el museu, es preveuen nous hangars i s’està ampliant les escoles de pilots, però per experiències passades sabem que posteriorment els nous pilots i les empreses involucrades comencen a demanar i pressionar per desenvolupar noves activitats en el mateix aeroport per poder rendibilitzar-ho. Aquest, que compta amb 86 anys d’història, té unes dimensions de 76 hectàrees repartides entre el camp de vol i les activitats aeroportuàries, amb 50.000 operacions registrades el 2019 i més de 1.000 socis a l’Aeroclub.

Aquests interessos, però, xoquen amb la realitat d’una infraestructura rodejada de nuclis urbans com la pròpia Sabadell, Sant Quirze, Barberà i Badia, amb les molèsties i perill que suposa pels veïns i veïnes, a més d’afectar en el terreny de les servituds aèries a 11 municipis. Malgrat en els seus inicis naturalment estava rodejada només de camps, l’absurda decisió per una banda de mantenir i ampliar els serveis d’un aeroport d’aviació general, i l’especulació immobiliària que es va generar a partir dels anys 70 per l’altra, van crear una carrera de despropòsits amb més habitatges i més avions, tot alhora. Aquesta situació disparatada ha provocat, aproximadament, des del 1997 uns 73 accidents -la meitat dels quals al propi aeroport o rodalies- malauradament amb una quarantena de morts registrats.

Precisament fruit d’aquests accidents, com el de Sant Quirze del 2005 amb quatre morts, o el de Badia al 2018 que va provocar-ne dos, així com l’augment de sorolls i l’activitat aeroportuària, va anar generant un moviment de rebuig implicant a la Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès, la Federació de Veïns de Sabadell, i sobretot, ja que són els que més ho pateixen, la de Barberà, de Sant Quirze, a les entitats i ajuntament de Badia, que reclamaven el trasllat de l’aeroport i obrir el debat sobre el seu futur i viabilitat. Aquesta pressió i mobilitzacions va forçar la creació d’una Comissió de Seguiment -amb entitats veïnals, ajuntaments, Generalitat, AENA, i empreses aèries-, realitzar controls d’alcoholèmia als pilots, instal·lar mesuradors de soroll, i que la Generalitat contracti un estudi econòmic de l’aeroport.

Per contra, de l’altre costat s’utilitza el raonament infantil que abans de l’ampliació o creació de les ciutats contigües ja hi havia l’aeroport, obviant que va ser el propi Estat espanyol l’executor inicial d’aquestes, i que AENA té un paper fonamental, per omissió, en tota aquesta situació que s’ha acabat generant pels interessos creuats d’uns i altres i de la irresponsabilitat de les institucions.

Sigui dit, també, que la previsió de vols del Pla Director no només no s’ha acomplert -xifres sostingudes dels 50.000 als 64.000- si no que més aviat la tendència ha estat de decreixement amb una recuperació entre el 2015 a l’any passat, trencada novament per la crisi de la Covid-19.

Sigui com sigui, es fa evident la necessitat d’encetar un debat amb la participació de la ciutadania, d’entitats i les administracions per reflexionar sobre el futur de l’aeroport de Sabadell, analitzar què ens aporta veritablement -ens ajudarà l’informe abans esmentat- i quines alternatives podem elaborar redefinint un gran territori amb un potencial enorme per a la ciutat i les poblacions germanes. En aquest sentit, ja als anys 80 el llavors alcalde Antoni Farrés va encarregar un informe sobre l’aeroport i es va sol·licitar a AENA retornar els terrenys a la ciutat, preveient transformar la zona en un pol de referència d’empreses d’alta tecnologia. Tot i la negativa de l’Estat, aquesta idea ens enllaça amb propostes que poden ser actualitzables i llavors per elaborar un projecte a gran escala per al que actualment és l’aeroport.

Per la nostra part, i per contribuir humilment en aquest debat, considerem que per tal de seguir redefinint la ciutat cap a un model més verd i sostenible, es podria ampliar el Parc Central del Vallès aprofitant la seva proximitat, creant un gran pulmó per Sabadell, desenvolupant el ja existent Centre de Divulgació Mediambiental i connectar-ho amb la instal·lació d’empreses de l’àmbit de les energies alternatives, donant prioritat a les de caràcter cooperatiu i d’economia col·laborativa. Aquesta idea de ben segur que es pot ampliar i modificar tenint en compte d’altres necessitats del sud de la ciutat, com la construcció de pisos de lloguer per gent jove, zones esportives, etcètera.

Esperem coincidir amb altres entitats i espais tant de la ciutat com de les àrees afectades per tal de fer un front comú, repensar entre tots l’Aeroport i ajudar a transformar les nostres ciutats en llocs veritablement habitables, aprofitant la tendència de canvi iniciada per la pandèmia. Som-hi!