Joan Brunet i Mauri

‘Al Cèsar allò que és del Cèsar’, per Joan Brunet i Mauri

ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Brunet i Mauri, periodista

El passat 14 d’abril, es publicava aquí mateix un relat biogràfic sobre qui fou un lluitador antifranquista i destacat dirigent socialista sabadellenc, Manuel Garriga i Miralles (1937-2003). El relat, signat per Antonio Santamaría, es basa en fonts documentals. El resultat: un text que fa justícia a una persona que per no haver estat ‘guanyadora’ ha passat gairebé de puntetes per la història política i social d’àmbit local. En el relat biogràfic de Santamaría s’explica un passatge que per no ajustar-se als fets, em veig en la precisió d’aclarir com ja ho vaig fer en el seu moment en una ponència presentada a la Fundació Bosch i Cardellach l’any 2005 i en un treball publicat a la revista Quadern (núm. 156, estiu del 2006).

Es tracta del passatge que pren com a referència una entrevista que el periodista Jaume Valls i Vila va fer-li a Garriga quan aquest es trobava en el tram final de la seva vida a causa d’un càncer de pulmó. L’entrevista es publicà a la revista Arraona (núm. 26 de 2002) i en ella Garriga relata equívocament un afer esdevingut poc abans de les eleccions municipals de 1983 i del que en fa responsable erròniament al periodista Pere Font Grasa i al Diari de Sabadell de la seva difusió.

El cas és que segons s’explicava en un despatx de l’agència Efe la tardor del 1982, una treballadora del servei de neteja municipal havia estat apunyalada pel seu marit. La causa, segons Efe, era la relació sentimental que Manuel Garriga, llavors tinent d’alcalde d’Economia i Finances de l’ajuntament de Sabadell, mantenia amb ella. La noticia va córrer com la pólvora per la ciutat sense que en cap moment es confirmés l’apunyalament i, menys encara, l’hipotètic mòbil. Davant la falsedat de la notícia, Garriga va intentar per tots els mitjans que l’agència Efe (que llavors dirigia el periodista Roger Jiménez) desmentís la notícia que en origen atribuïa al seu corresponsal a Sabadell. Segur que l’error de Garriga en aquells moments va ser creure en les paraules de Jiménez en el sentit que el compensaria més endavant amb una entrevista que mai no es va arribar a fer. Quan Garriga explicà el fet al periodista Jaume Valls, cometé el greu error de canviar autoria i mitjà de difusió.

Sigui com sigui, la noticia falsa tingué conseqüències en la trajectòria política de Garriga al ser aprofitada pels seus adversaris de partit per defenestrar-lo com a cap de llista del PSC en les eleccions municipals de 1983.

Aquests són els fets tal com es varen produir. Les hemeroteques ho poden demostrar. Ni el Diari de Sabadell ni el seu redactor en cap Pere Font Grasa hi tingueren res a veure.

Al Cèsar el què és del Cèsar.

Foto portada: Joan Brunet i Mauri, en una imatge d’arxiu.