La decisió unilateral de retirar les banderes espanyoles i europees de l’alcalde, Maties Serracant, no només ha desfermat una intensa polèmica política, sinó que ha provocat la mobilització de les forces polítiques i la ciutadania contrària a la independència.
La retirada d’aquestes banderes es va produir poc després de la fallida proclamació d’independència al Parlament de Catalunya (més info: ‘Retirada la bandera espanyola de l’Ajuntament‘), que segons la seva presidenta Carme Forcadell només va ser declarativa i simbòlica, sense cap força jurídica. Per prendre aquesta greu determinació l’alcalde de Sabadell no va consultar ni als seus socis de govern, ni als grups de l’oposició.
De fet, a la Junta de Govern va assegurar que es tractava d’una decisió personal i no d’un acord del quatripartit municipal. De manera que resulta contradictòria amb les reiterades manifestacions de la Crida per Sabadell respecte a la transparència i la participació dels grups polítics i la ciutadania en les decisions d’especial rellevància. A més, Serracant es mostrar-se més papista que el Papa ja que ni al Palau de la Generalitat ni al Parlament de Catalunya es despenjaren aquestes dues banderes.
En qualsevol cas, aquesta polèmica decisió va provocar, com era d’esperar, el lògic rebuig dels partits constitucionalistes, PP, Ciutadans i PSC, que exigiren la reposició de les banderes. També dels seus socis de govern, Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell, que van mostrar el seu rebuig a aquesta mesura. Segons els primers “exclou sensibilitats legítimes”; a parer dels segons “darrera d’aquests símbols hi ha part de la societat” i la seva retirada allunyarà de l’Ajuntament a aquesta part de la ciutadania. Fins i tot el PDeCat, l’antiga Convergència, va expressar divendres la seva discrepància respecte a la retirada de la bandera europea.
Tot plegat ha conduit a una estranya guerra de banderes, ja que mentre Ciutadans va penjar a la finestra del seu grup l’ensenya espanyola, Guanyem va fer el mateix amb la republicana. D’altra banda, el PP va tramitar un escrit al subdelegat del govern espanyol a Barcelona, Emilio Ablanedo, informant-li dels fets i recavant-li que prengués les mesures oportunes per tal que, atenent a la normativa vigent sobre les banderes, aquestes fossin restituïdes.
Potser per apaivagar la polèmica i dotar-se d’una certa legitimitat, l’alcalde Serracant va anunciar que portaria al ple el tema per buscar la ratificació del plenari. Però no se n’ha tornat a parlar; el ple ordinari serà el 22 de novembre. En realitat, és una iniciativa de difícil viabilitat ja, en cas d’obtenir la majoria per aprovar la retirada de les banderes, el ple municipal cometria una manifesta il·legalitat, amb les conseqüències jurídiques que això podria comportar.
Les tribulacions de l’alcalde Serracant
L’alcalde de Sabadell ha comès un greu error al decidir unilateralment la retirada de les banderes espanyola i europea, sense recavar els consensos mínimament exigibles per a una decisió de tanta transcendència i en un context on les sensibilitats estan a flor de pell. Això és especialment palès en el cas d’una ciutat com Sabadell on no existeix una majoria independentista, ja que el suport a les forces sobiranistes es situa al voltant del 40 per cent.
La negativa a reposar les banderes va posar en safata la convocatòria de l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana que el passat divendres va aplegar, segons la Policia Municipal, a unes 3.000 persones. Un acte que va comptar amb la presència de representants de primer nivell de PP i Ciutadans, els diputats Esperanza García i Carlos Carrizosa i de segon nivell del PSC amb el regidor Cristian Sánchez que ha d’emmarcar-se en la precampanya electoral d’aquestes formacions.
La concentració, que va comptar amb la participació majoritària de persones procedents dels barris de Sabadell, va quedar embrutada per la presència i l’actitud agressiva del grup neonazi Democracia Nacional que un cop desconvocada la concentració protagonitzaren una lamentable manifestació per la Rambla. Ara bé, seria un altre error per part de les forces progressistes i dels independentistes confondre el grup minoritari de neonazis amb el gruix dels participants en la concentració, en la seva immensa majoria sabadellencs que se senten catalans i espanyols, i que han percebut la retirada de la bandera espanyola com a una ofensa.
L’alcalde Serracant s’ha posat en una situació difícil. Potser podria haver evitat la concentració espanyolista ordenant la reposició de les banderes, però això hagués estat percebut per sectors de la ciutadania independentista, més enllà de la mateixa CUP on està integrada Crida per Sabadell, com una renuncia i una mostra de feblesa.
D’altra banda, sembla evident que, en un moment o altre, les banderes hauran de ser reposades, ja sigui a instàncies de la delegació del govern espanyol a Catalunya o per la pressió política de les formacions representades al consistori. Tanmateix, aquí l’alcalde Serracant té un problema amb el relat –una paraula que el procés independentista ha posat tan de moda- per justificar el que seria percebut com una marxa enrere, però que seria desitjable per a fer minvar la gran tensió identitària que ha desfermat a la ciutat.
