ARTICLE D’OPINIÓ
Lluís Perarnau. Crida per Sabadell
En el ple municipal del passat dia 25 de juny, el portaveu del PSC, Pol Gibert, titllava la moció de la Crida per Sabadell que plantejava la retirada de la taxa de demagògia. “Anul·lar la taxa i ja està? Tenen un nivell de demagògia important”, van ser les seves paraules.
I no, no es tractar d’anul·lar la taxa i ja està, sinó d’anul·lar la taxa i fer les coses bé, que és ben diferent. Alguns exemples del que es pot considerar ‘fer les coses bé’:
- Informar bé dels canvis que es produiran i amb temps suficient perquè les sabadellenques i sabadellencs es puguin acollir a les accions que els donarà dret a rebaixes en la seva taxa.
- Optar a ajuts públics per fer canvi de model en la recollida de residus (Sabadell no està entre els més de 60 ajuntaments i consells comarcals que el 2023 van rebre fons finançats per la UE; Sant Quirze, sí).
- Rescatar el pla de prevenció de residus que es va aprovar durant el mandat del Govern de Transformació (2015-2019) i prendre’l com a base per fer-ne un de nou, actualitzat, incorporant tot allò que surti del debat per millorar-lo.
- Promoure canvis en els establiments comercials per reduir la generació de residus.
Si criticar al govern municipal perquè no ha fet res de tot això és demagògia…
En fi, haurem de pensar quins al·licients tenen per, podent fer les coses bé, fer-les d’una altra manera. Això de no informar prou, no és res nou. És posar-se de gairell per mirar de fer passar la taxa com a cosa que no és cosa meva i mirar que no em perjudiqui gaire. Vaja, el mateix que hem vist fer al govern PSC-Junts en tot el que fa referència a la recollida de residus. No tocar res. No fer res. Únicament anar alimentant el contracte fraudulent d’SMATSA. Només ara, cinc anys després del canvi de signe polític en el govern municipal, hem sentit dir alguna cosa al primer tinent d’alcaldessa Pol Gibert sobre “començar a provar amb contenidors tancats en algunes zones”. És a dir, fins ara, res. Inacció total.
I ja posats en el tema, en un pla més ampli, ens hauríem de preguntar per què els ajuts públics per fer front a les crisis (primer la Covid, després la pujada de preus), en gran part de procedència UE, han beneficiat en primer lloc a la banca i a les grans empreses. Entre el 2020 i el 2022, el 68 per cent del finançament públic (comptant ajuts directes i indirectes) ha anat al sector empresarial i només el 0,64 per cent ha anat a ajuts a les administracions locals (font: Informe Negocis per davant de les persones. Una anàlisi crítica del finançament públic davant la COVID-19 i les respostes a la crisi del cost de la vida a França, Espanya i Bèlgica).
Preguntar en veu alta “per què no destinar una part d’aquests fons públics a canviar el model sense haver de penalitzar a les veïnes?” deu ser demagògia gamma extra per al portaveu del PSC. Però la realitat és que a PSC-Junts ja els va bé posar el focus en la responsabilitat individual per eludir la seva pròpia responsabilitat. Si tenim uns nivells baixos de recollida selectiva a Sabadell es deu, segons ells, a que les veïnes ho fem malament. Amb el contrasentit que el model no permet distingir entre qui ho fa bé i qui no. Necessitem canvis estructurals. Necessitem un canvi de model. I aquí la inacció del govern PSC – Junts és clamorosa. No han fet res en cinc anys.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius o també als lectors en general a través de les Cartes dels lectors a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de cada article; iSabadell només la reprodueix.
Foto portada: segona manifestació contra la taxa comarcal de residus. Autor: David Jiménez.
