Foto portada: cues en un col·legi electoral el passat 14-F. Autora: Alba Garcia.

‘Aturar l’extrema dreta des de Sabadell’, per Javier Garrido (Podem)

ARTICLE D’OPINIÓ
Javier Garrido. Podem

Les eleccions de l’14F han suposat la irrupció al Parlament de Catalunya de Vox, un partit xenòfob, d’un espanyolisme uninacional, negacionista d’assumptes com la violència de gènere o la memòria històrica, i reaccionari en política social -ha arribat a proposar públicament la supressió de la sanitat pública universal. Si bé, fins ara, l’extrema dreta a casa nostra ens semblava un fenomen elitista i mesetari, ara, tal i com ha succeït en altres parts d’Europa, aquestes eleccions han estat les primeres a mostrar un avanç de l’extrema dreta en barris populars.

La veritat és que aquest és un fenomen en auge a pràcticament tot el continent europeu. Davant l’errònia creença que Europa, per norma, prohibeix o margina l’extrema dreta, la realitat és que, a més dels coneguts casos de Viktor Orban (Hongria), Andrzej Duda (Polònia) i Miloš Zeman (República Txeca), diversos ministres ultradretans s’han assegut als darrers anys al Consell de Ministres de països com Suïssa, Finlàndia, Àustria, Holanda i Itàlia. Diverses forces d’aquest espectre ideològic exerceixen una influència decisiva en parlaments com Dinamarca o Suècia. A més, aquells països que més han destacat per exercir l’anomenat “cordó sanitari”, França i Bèlgica, són aquells on el suport electoral a aquests partits ha crescut més en els darrers 30 anys.

Es fa necessari constatar, en primer lloc, la realitat que l’extrema dreta ha aconseguit formar part de la vida política a Europa. I, a més, que a dia d’avui no coneixem ni la seva veritable naturalesa -neo-feixisme? Populisme de dretes? Dreta extrema?- ni, el que és més important, la fórmula que ens garanteix combatre-la amb plenes garanties d’èxit. Cal fer un cordó sanitari? Cal tractar-los com un partit normal? Cal ignorar-los o combatre’ls obertament?

Davant la desigualtat generada per la desregulació i la institucionalització de les retallades, l’extrema dreta dibuixa un passat idealitzat en què suposadament tothom tenia feina estable i pis en propietat. Davant la immigració generada històricament pel llegat colonial, crea la ficció d’un passat en què no existia delinqüència entre compatriotes i en què els treballadors no havien de competir per llocs de treball o ajudes socials. Situar el debat públic en el terreny del mite i no en el de la raó és l’escenari més favorable per a l’extrema dreta.

Vox va irrompre a la nostra ciutat amb un percentatge semblant al conjunt de Catalunya (7,69 per cent enfront del 7,83 per cent a Catalunya), però amb menys força que en altres ciutats de similars característiques sociodemogràfiques. Així,  davant els resultats obtinguts a altres ciutats del Vallès Occidental, com Badia del Vallès (14,4 per cent), Terrassa (9,18 per cent), Montcada i Reixac (9,8 per cent) o Barberà de Vallès (9,9 per cent), a Sabadell Vox ha obtingut el 7,69 per cent. Sabadell és de fet la tercera ciutat metropolitana de més de 50.000 habitants -sense comptar Barcelona- on Vox obté un pitjor resultat percentual -la primera és Sant Just Desvern amb un 6,9 per cent i la segona Sant Cugat amb un 7,6 per cent. Vox obté el seu millor resultat en un districte popular, el districte 3, on arriba a l’12,54 per cent i es converteix en segona força en vots. També supera el 10 per cent dels vots a dos districtes on predominen les classes populars, el 6 i el 7, i això ens ha de preocupar.

Des del nostre partit i des del nostre grup municipal, que és a més força de govern a la nostra ciutat, sentim que tenim la responsabilitat de frenar la penetració de l’extrema dreta als nostres barris, i treballarem per aconseguir-ho. Davant la percepció que la política no s’ocupa de la gent senzilla, les i els ciutadans de Sabadell han de sentir que formen part del dia a dia del funcionament del seu Ajuntament i que poden prendre part en les decisions que els hi afecten. Davant el negacionisme i la difusió de falsos mites sobre el nostre passat, la memòria històrica dels qui van lluitar per la llibertat i la democràcia ha de guanyar pes en  la nostra identitat com a ciutat. També els drets civils han de ser fomentats i el seu exercici proactivament protegit.

Dèiem que no s’ha descobert la fórmula per vèncer l’extrema dreta però des de Sabadell sentim que hem d’alçar la veu per dir que les nostres idees són més justes i més necessàries per construir una societat igualitària i cohesionada.

Comments are closed.