ARTICLE D’OPINIÓ
Xavi Abante, màster en Història Econòmica
Un diumenge de març de 1926, un grup de treballadors del Banc de Sabadell sol·liciten ser rebuts pel seu director, l’industrial llaner Francesc Llonch. Li fan entrega d’un balanç que difereix notablement del que es va presentar a la junta d’accionistes escassos dies abans: el banc es trobava en situació de fallida tècnica. Després de considerar –i després descartar- la suspensió de pagaments, una comissió d’industrials va anar a Madrid a negociar línies de crèdit amb els seus avals personals, i van convèncer a empreses i clients de la viabilitat del banc, i això va ser crucial: només que un dels clients hagués anat a protestar una lletra al jutjat, el banc hagués entrat en liquidació.
Primera crisi superada.
Un cop finalitzada la pitjor època de l’autarquia franquista, el règim va sotmetre el sector bancari a una important regulació, cosa que no va impedir que fossin anys de grans beneficis i, amb ells, l’absorció i adquisició de bancs petits per part dels més grans: un total de 53 bancs van ser absorbits per les grans entitats espanyoles entre 1947 i 1959. Davant aquesta situació, l’any 1953 una assemblea extraordinària d’accionistes va aprovar, a proposta del consell d’administració, un pacte de sindicació d’accions en una votació per unanimitat: si un accionista tenia intenció de vendre les seves participacions, ho hauria de comunicar en primer lloc al consell d’administració, el qual tindria la facultat d’adjudicar-se-les de manera preferent. D’aquesta manera, igual que el 1926, els accionistes del Banc de Sabadell renunciaven als guanys a curt termini per retenir la propietat –i el control- del seu banc.
Segona crisi superada.
I arribem a l’any 2024, quan una gran entitat financera, el BBVA, inicia els tràmits per adquirir el Banc de Sabadell, primer mitjançant una oferta de fusió i, un cop rebutjada, per mitjà d’una oferta per adquirir-ne les accions. Cal tenir en compte que el Banc Sabadell ja no és l’entitat local que servia als interessos de la potent indústria tèxtil local. Malgrat que encara queden cognoms tan sabadellencs –i tan acomodats- a l’accionariat com Oliu, Llonch o Bosser, han deixat de tenir-ne el control. Tot i els esforços d’alguns petits accionistes, que s’han anat organitzant en els darrers mesos, està per veure si serà suficient per resistir un cop més, o si assistirem al principi de la fi del banc fundat a Sabadell el 1881.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.
Foto de portada: oficina del Banc Sabadell a la plaça Sant Roc. Autor: D.Jiménez.
