ARTICLE D’OPINIÓ
Sebastià Ribes i Garolera, membre d’Entesa per Sabadell
Senyora Marta Farrés, el motiu d’aquesta lletra és manifestar-li el meu desacord en com es realitza la gestió de la greu crisi que pateix a la ciutat.
No estem immersos en l’habitual gestió municipal decidint com organitzar la Festa Major de Sabadell, de com gestionar la recollida de residus o del tipus d’indústries que han d’anar al riu Ripoll, etc. tots ells temes quotidians i programàtics on cada opció política defensaria legítimament el seu punt de vista. Parlem d’un fet excepcional i sense precedents que està destruint la ciutat humanament i econòmica.
Si el fet és excepcional la resposta política també hem de pretendre que estigui a l’alçada i cal que totes les forces polítiques del Consistori treballin colze a colze amb un sol objectiu, pal·liar i superar fins on sigui possible els efectes d’aquest flagell. Penso que en aquestes circumstàncies és una limitació de possibilitats el fet que la situació sigui gestionada només des del punt de vista del seu govern, a pesar de l’oferiment de la resta de grups municipals.
No n’hi ha prou que en una situació tan insòlita carregada d’incertesa vostè representi a la ciutat, li cal encapçalar-la i només ho pot fer amb totes les forces polítiques del consistori darrera seu, compartint amb totes elles, en el dia a dia, informació, casuística i possibles respostes. Això no va d’informacions esporàdiques amb l’oposició ni de fotografies corals.
Avui la butllofa que cal pal·liar és la sanitària, però d’aquí a pocs dies serà l’econòmica i de retruc, la social. Això vol dir que moltes famílies patiran la falta d’ingressos i caldrà un replantejament de l’actuació municipal, tant pel que fa a les prioritats com a la reassignació dels pressupostos i és imprescindible que cada moviment compti amb l’alè de totes les forces polítiques de forma que permeti abocar-hi tot allò que és capaç de donar de sí la ciutat i no sigui una picabaralla d’opinions.
Però tampoc la busca de palles a la riba oposada, perquè forçats a moure’s en aquests desconeguts aiguamolls vostès, els altres i els de més enllà, cometen equivocacions, mal aniria que no fos així, vol dir que estan fent tot allò que consideren útil per a respondre a aquesta inesperada situació.
Estem en una conjuntura insòlita de conseqüències imprevisibles en la qual s’hi han d’esmerçar tots els recursos possibles i es fa necessari disposar de totes les sensibilitats polítiques. Hem d’estar convençuts, un cop acabat aquest malson, que s’han exhaurit totes les possibilitats de què hem estat capaços a nivell de ciutat per a fer-hi front.
Dispensi el meu atreviment en fer-li aquest raonament en uns moments tan difícils, però des de l’experiència assolida en el coneixement del funcionament municipal he sentit la imperiosa necessitat de fer-la coneixedora del meu sentir.
Cordialment,
Sebastià Ribes i Garolera, regidor del 1983 al 1995