ARTICLE D’OPINIÓ
Manel Giménez, regidor del PSC de Sabadell
He pres la decisió de renunciar a l’acta de regidor independent del grup municipal socialista per motius personals. La meva aventura en el món de la política va començar quan en Josep Ayuso em va proposar formar part del seu equip per a les eleccions municipals del 2015 i vaig acceptar. En Josep Ayuso el vaig conèixer durant la seva faceta de regidor d’esports, sent jo president d’una entitat esportiva, i vaig poder contrastar que és una persona honrada, honesta i sobretot molt treballadora. La meva opinió no ha canviat en absolut i continuo pensant que és una excel·lent persona i un gran amic i que les circumstàncies heredades han fet impossible portar a terme el què de forma molt meticulosa havíem preparat.
És evident que tot i ser la força més votada, l’herència que es portava va fer molt mal, molt més del previst, tant pel número de vots com per les reticències de formar part d’un govern amb el grup municipal socialista.
Per la meva part i amb tota humilitat vaig pensar que podia aportar coneixement i experiència en el món empresarial i esportiu. Per aquest motiu, en el programa electoral vam treballar per a la creació d’una regidoria d’Indústria, Innovació i Desenvolupament urbà, al mateix temps que volíem mantenir i millorar l’esport a la ciutat. Però les expectatives són una cosa i la realitat una altra i de cop, tot i ser la força mes votada, ens vam quedar a l’oposició; degut, tal com ja he comentat, a l’herència del partit i les mancances per saber-la gestionar correctament (m’agradaria afegir que, personalment, desconec com s’hauria pogut gestionar correctament).
Tot i així, mantenir-me a l’oposició no va significar desestimar el meu càrrec de regidor, ja que pensava que, igualment, podia aportar la meva opinió formada per l’experiència i coneixements tant personals com de ciutadà de Sabadell. Opinió que aportaria per continuar treballant per a la ciutat i per a millorar i enfortir el programa del grup municipal socialista. El què no esperava ha estat viure totes les situacions que, dia a dia, m’anava trobant i han acabat per fer que prengués aquesta desició.
I és que estant a l’oposició m’he anat trobant una forma de fer, de gestionar, que podria anomenar tipus ‘rodillo’, és a dir, com que ja som 14 i som majoria, no cal comptar amb l’oposició. D’aquesta manera, set partits polítics, alguns a les antípodes dels altres, governen la nostra ciutat. Quan penso en aquesta disbauxa em ve al cap l’aprovació dels pressupostos, o, dit d’una altra manera, l’increment de la pressió fiscal als ciutadans de Sabadell que, sota el meu desconcert total, set assemblees d’esquerres aproven en un moment d’emergència social com l’actual. No us recorda altres èpoques, diguem-ne feudals? Quina por.
De cop les comissions, les sessions de treball on podíem discutir d’alguna cosa es van convertir amb sessions purament informatives de la voluntat del govern amb l’únic argument de què fins ara tot s’havia fet malament (absolutament tot) i dient que ara ho farem tot bé utilitzant verbs com reinventar, transformar, etc. Potser no se n’adonen del què significa això pels treballadors i treballadores del consistori, ja que l’atac d’un “fins ara es feia tot malament” vol dir que 1.300 persones han d’aprendre a fer-ho bé. Realment em sap molt greu.
Igualment afegir el meu desconcert envers la contractació del nou personal. Ens queixàvem dels governs anteriors i s’està actuant de manera molt similar. Està clar que aquesta forma de fer política es lícita, però diu poc de les persones que la practiquen havent estat durant anys criticant aquesta manera de fer govern i ara reproduïnt els mateixos esquemes.
Penso que la primera cosa a fer és aprendre a escoltar. El govern té davant seu a regidors i regidores que han estat escollits per un nombre important de vots, és a dir, hi ha hagut molts ciutadans i ciutadanes de Sabadell que han dipositat la seva confiança en aquests regidors i regidores, com per no tenir-los en compte. En el meu cas, a més a més, cada vegada que donava una opinió (a mode de construïr i aportar per sumar) havia d’escoltar la mateixa resposta: “tot s’havia fet malament” i encara que jo no hi havia participat i en molts casos no s’havia de què em parlaven…és igual… és indiferent si el que opinés té un mínim sentit o argumentació: “rodillo”, tu ets socialista (i per tant, no ets res).
I així, comproves que has arribat a la teva màxima inutilitat. Molts gurús diuen que el què has d’aspirar a la vida és arribar a la teva màxima inutilitat; doncs que sapigueu que jo ho he aconseguit. D’aquí la meva renúncia.
La forma de fer política d’aquest consistori (i sembla que ve de lluny) és força agressiva, radical i això porta a un corrosió que acaba minant, com a mínim, la forma de fer política i prendre decisions. És necessari i urgent reduïr aquesta tensió per poder dialogar, discutir i debatre. Un exemple són les samarretes. Samarretes reivindicant algun tema per part del públic assistent al Ple vol dir que queden molts temes per resoldre i ho considero totalment lícit i, a més a més, d’un gran valor per a la ciutat (significa que la ciutadania està activa i reivindica els seus drets). Però que les samarretes les portin la pròpia regidoria dirigides a les persones del grup de l’oposició penso que no és cap sinònim de reivindicació ni ajuda a rebaixar, precisament, aquesta tensió i agressivitat. Considero que ratlla la falta de respecte cap a una persona i, si es perd el respecte, què ens queda? Penso que una millora obligatòria pel futur més inmediat ha d’anar cap a rebaixar tensions i deixar de menysprear a les persones per l’històric del grup municipal a la qual pertany.
Tampoc en el PSC les coses han anat bé i ho comento perquè és públic. La directiva del PSC dimiteix i es crea una comissió gestora, sinònim, un cop més, de l’herència. Això significa una fragmentacio important que lògicament afecta de ple al Grup Municipal. Des d’aquest escrit dono les gràcies a la comissió gestora del PSC per les seves paraules d’agraïment de la meva tasca però em pregunto qui els ha informat doncs, en cap moment, cap persona de la gestora s’ha posat en contacte amb mi durant la meva trajectòria com a regidor.
Per últim, afegir que continuo creien en els ideals socialistes i penso que l’única manera de tornar a ser un partit fort a Sabadell és recordar aquests ideals i regenerar del tot, deixar pas a les persones joves amb empenta, amb il.lusió, amb ganes de treballar; en definitiva, amb les idees clares. A dia d’avui penso que se li hauria de donar la màxima representació, el màxim poder dins del partit, a persones com l’Anna Carrasco que representen el futur més immediat. Amb molta força, amb ideals encara no malmesos i poder tornar a començar.
Però bé, aquestes paraules són d’una persona que ha arribat a la seva màxima inutilitat, per tant, dubto que algu em faci cas…
