CARTES DELS LECTORS
Anna Palau, sabadellenca
Per què mires la palla que està en ull del teu germà i no mires la biga que està al teu propi ull? Hipòcrita! Treu primer la biga del teu ull, i llavors faràs bé en treure la biga de l’ull del teu germà ( Mateu, 7:3-4)
No sóc catòlica, encara que vaig fer l’ensenyament primari i secundari a col·legis religiosos de Sabadell. Potser per això aquesta va ser la primera cosa que em va venir al cap quan vaig llegir l’article d’opinió titulat Mala premsa del periodista Francesc de la Torre, exdirector de l’emissora local del Canal Català TV (CCTV) propietat de l’empresari italià de comunicació Nicola Pedrazzoli.
Fa molts anys que Pedrazzoli és conegut a la nostra ciutat. L’italià va venir a Espanya a meitat de la dècada de 1980 com executiu de Telecinco, propietat de Silvio Berlusconi, que pel que sembla va ser el seu mestre en l’ofici. Era l’època que el govern socialista de Felipe González va aprovar la Ley de Televisiones Privadas (1988). Després de diversos avatars, va comprar la televisió privada de Sabadell que fou l’origen des del que va edificar el seu grup mediàtic.
Dimecres passat Pedrazzoli va saltar a la fama després que el diari ABC (5/12/12 p. 18), revelés el contingut d’algunes de les seves converses amb Manuel Bustos. Segons aquest rotatiu, l’alcalde va pressionar reiteradament, sense èxit, a Pere Navarro per tal d’afavorir al seu amic per obtenir un canal autonòmic de TV a Catalunya i va fer el mateix amb Carme Chacón i alts càrrecs de la Junta de Andalucía per una concessió a aquesta bonica regió.
Que empresari i alcalde eren cul i merda no era cap secret, el que impressiona és el to de les converses propi de dos capos de la mafia siciliana o la Camorra napolitana.
Bustos li du a Pedrazzoli:
Esto se va a arreglar, aunque he tenido que utilizar todos los cartuchos que tenía. Ha intervenido todo dios en esto”, encara que l’adverteix “como me traiciones no volveré a hacer nada por tí”.
L’empresari tampoc es queda curt, ja que abans li havia amenaçat:
Desde ahora declaro la guerra a los socialistas”. Potser aquesta frase és la que millor mostra la seva estatura moral: “Como todo el mundo estoy en venta, no por amor. Si la Junta [de Andalucía] me ayuda, yo puedo ayudar”.
Unes alliçonadores xerrades que expliquen moltes coses sobre la línia editorial del CCTV de suport incondicional a l’alcalde a l’època que Francesc de la Torre fou el seu director. Doncs bé, resulta que ara el paradigma del periodista palmero invoca el codi deontològic que tantes vegades ha vulnerat i s’investeix amb la túnica del professional independent per (segons diu) “denunciar el maltractament mediàtic que ha patit tant la ciutat com el seu alcalde, la seva família i funcionaris i regidors locals per part d’alguns mitjans”.
De què maltractament parla? Aquí el que s’ha vist és el funcionament dels mecanismes de l’Estat de Dret per tal d’eradicar una “trama político-empresarial dentro del Ayuntamiento en la que han intervenido junto a diversos empresarios, miembros integrantes del PSC y uno perteneciente al PP -actualmente expulsado por su propio partido-, del mismo Ayuntamiento”. Segons consta al comunitat de premsa de la Fiscalia Anticorrupció emès el passat 27 de novembre.
L’única cosa que han fet el mitjans de comunicació, de fora i dintre de la ciutat, ha estat informar i en algun cas investigar sobre les trajectòries dels empresaris i polítics implicats en aquesta trama. Dóna la impressió que a l’exdirector del CCTV això no l’ha agradat gens i que els periodistes, en comptes de complir amb la seva obligació, haurien d’haver amagat les notícies per no tal de no malmetre el bon nom de la ciutat. Soc del parer que qui estat fent mal de debò a Sabadell no són els periodistes que fan la seva feina, sinó els empresaris i polítics corruptes imputats per delictes molts greus davant de la justícia.
Vivim en una democràcia on afortunadament tothom té dret a militar en el partit polític més d’acord amb les seves idees, els periodistes també. Però el que no s’hi val és fer-se passar per periodista independent quan recentment s’ha estat anomenat membre del Consell Assessor de Ràdio Sabadell com a representant del PSC o quan se’l va veure, la nit que Bustos va anar a declarar, no entre els periodistes que cobrien la informació, sinó entre els militants socialistes que legítimament donaven suport a l’alcalde.
Molt bé, Anna.
A qui volia enganyar aquest noi? No s’hi va pas amagar el dia dels jutjats. No feia de periodista. Feia de claca de Bustos i ara ens vol alliçonar a tots amb paraules i frases políticament correctes. Se li ha vist el llautó. Millor aquest quedat callat. Si creu en Bustos que hi digui i prou. No calia intentar manipular-nos. Però ja se sap, “Dios los cria y ellos se juntan”.
Tinc una casa a Palamós i fa anys que aquí sabem de iots de gent relacionada amb la corrupció a Sabadell. El fiscal es podria interessar pel iot de Melquíades Garrido i un altre d’un soci. El CapoBustos , la seva dona i la seva amant els vam veure un munt de vegades per aquí. Aquest “periodista” independent i el seu cap també.