CARTA DEL LECTOR
Miquel Caballé Enrich
El Ministeri de Foment a l’any 2008 va aprovar un seguit de plans d’inversions per millorar les infraestructures ferroviàries de Rodalies tant per Madrid com per Barcelona per portar-les a terme dins del període 2008-2015. A hores d’ara, a Madrid ja estan executades al 100 per cent mentre a Barcelona no arriben ni tan sols al 15 per cent.
De tots es conegut les reiterades afeccions i retards en el servei provocades per múltiples incidències que comporten una significativa manca de fiabilitat en el servei.
L’historial de viatgers que utilitzen anualment aquest servei -concretament l’any 2014- va ser de 105 milions, que han de suportar diàriament retards en els horaris, excessiva sobre ocupació en les hores punta i trens de segona mà. A tot això hi hem d’afegir els danys i perjudicis econòmics que representa les pèrdues d’hores de treball de molts usuaris que arriben tard a la feina, com també a la salut, per l’augment de l’estrès que provoca la tensió en les persones, a més de pèrdues de competitivitat per les nostres empreses i productes.
Però no hauríem de deixar de banda un altre element, el més important crec, i és el perill que corren diàriament les vides de les persones que utilitzen aquest servei degut a que actualment els túnels urbans de Barcelona mostren un escenari de saturació i d’impossibilitat de millora amb les infraestructures existents, i més greu encara, per la manca d’inversions de tot tipus. També el sistema de senyalització que fa vulnerable el servei davant de qualsevol incidència que podria provocar un accident de lamentables conseqüències com el que es va produir fa anys a València.
La desídia que han mostrat els governs de Madrid, no té nom. Han castigat a la població catalana amb la pèrdua de vides humanes per la manca d’inversions a la N-II i a la N-340, acumulant desenes de morts any rere any, sense prendre cap tipus de mesura. Aquestes actuacions no són justificables de cap de les maneres i no haurien de quedar exemptes de responsabilitat penal. S’ha prioritzat la destinació de recursos amb criteris polítics, l’AVE per exemple, i no amb sentit d’eficiència i responsabilitat. Manca de responsabilitat inadmissible mostrada una altra vegada per la Sra. Ministra Pastor a la reunió amb el Conseller Rull dient que durant 2012-2015 s’havien invertit 242 milions i que la situació actual era producte de la manca d’inversions d’anys anteriors no atribuïbles a la seva gestió, quan no ha parat d’invertir en l’AVE durant quatre anys sense cap justificació ni racional ni econòmica.
La situació de congestió de Rodalies és critica i molts dels túnels operen prop del límit de la seva capacitat. Qualsevol falla pot esdevenir un carreró sense sortida. Fins quan estarem disposats a aguantar aquest despropòsit?.
