CARTES DELS LECTORS
Jordi Ferran, impulsor de Medievàlia
Si encara hi ha qui diu que aquesta espècie de fira del poti poti recrea l´època medieval, tenim un greu problema. Medievàlia i sento molt dir-ho, es troba a la UVI.
Medievàlia va néixer a la plaça de Sant Salvador al 1997 tenint molt clar quins havien de ser els seus objectius. Principalment la divulgació històrica, l’autoexigència, la qualitat, fer didàctica i fomentar la participació ciutadana (fa mes de 15 anys que participen gairebé els mateixos) i a Sabadell hi ha mes de 950 entitats! Si volem un acte plenament de ciutat, cal que les demés entitats siguin invitades a integrar-s’hi conjuntament amb la resta de la ciutadania.
I per millorar la festa cal primer de tot fer-se una pregunta: Ens l´hem fet nostra Medievàlia? Pensem-ho bé i reflexioneu. No sé si m’explico; perquè a Terrassa la Fira del Modernisme si que se l’ha fet seva la ciutadania. Cadascú hi posa el seu granet de sorra i heus aquí el resultat. Una festa reconeguda arreu del país. Medievàlia fa 23 anys que es fa i tinc la sensació que tira pel pedregar.
Ara es quan penso que els joves que tenen 23 anys, com que sempre han vist el mateix tipus de fira, ja els va bé i en canvi aquells que vàrem viure els seus inicis som els que hem notat la diferència. Una diferència de tal magnitud que no té res a veure una de l´altra i això que havia de ser el mateix! Curiós.
Medievàlia serveix per anar a comprar secallones i formatges, trobar-te amb el veí i petar la xerrada (que tot sigui dit., ja em sembla bé!). Fins i tot l´organització ens dona la possibilitat de consumir productes NO MEDIEVALS com la pizza, les crêpes o el asado argentino. Beure mojitos i caipirinhas entre altres barbaritats. L’exemple de l’esperpent es que alguns dels que van posar un espai gastronòmic, el dissabte a la nit es convertiren en un espècie de pub venent cocktails a les 12 de la nit i amb música ambient actual que ressonava per tota la plaça. I a aquella hora no hi havia cap organitzador que els hi digués que el mercat té un horari establert? Com podeu gosar anomenar “medieval” a aquest autèntic desastre? Això no en té res de medieval. Això es un insult al coneixement i a la història.
De 150 parades més d’un 90 per cent ni tan sols complien les normes d´imatge per ser un acte de recreació històrica. Ni tampoc de producte! La majoria de paradistes anaven vestits de carrer sense ni molestar-se a cuidar el seu punt de venda. Devien pensar ‘Perquè disfressar-nos si tampoc ens venen a exigir?’
I ací es quan em faig un altre pregunta que els organitzadors s´haurien de fer. Com podeu exigir als demés si vosaltres no us exigiu? Segur que deveu pensar… ‘Com que la gent ve, per què canviar’. Oi?
Fins i tot, passejant-me per la fira he vist una parada amb un televisor de plasma i un vídeo donant a conèixer el seus productes. Perdoneu-me, però això no es medieval, això es una presa de pel. La dimensió desconeguda!.
Si els Amics de Medievàlia volen divulgar la nostra història, la història medieval amb aquests exemples, quin mal favor fem a la societat! I sobretot als més petits que son el nostre futur? Una cosa és saber reconèixer que és un acte que atrau gent; però si fessin la fira de la patata també s´ompliria.
No ens enganyem. Aquí falla alguna cosa i no es pas la manca d’esforç (que segur que hi és). Es tracta d´un fet pitjor. La ignorància, la manca d´enginy i creativitat…les ganes, el voler renovar i procurar millorar. Res d’aquestes coses que he esmentat hi son presents. I tot per interès comercial.
Un acte com aquest avui per avui dona mala imatge a la ciutat. I no sabeu com ho lamento! Aquesta gent encara no s´ha adonat que perquè un acte com Medievàlia sigui reconegut cal posar-hi els cinc sentits? Crear l´essència, el bon fer, la il·lusió i sobretot posar-hi ROMANTICISME. Aquesta paraula que per alguns els hi deu semblar desfassada. Us puc ben assegurar i us ho dic per experiència, quan s´hi posar amor i passió es quan surt la creativitat. Mentre això no es compleixi sense cap ganes de voler renovar i cercar idees noves i mantenir l´interès per aprendre, res no serà igual.
Pensar en Sant Salvador veient en què l´han convertit avui dia fa mal. Molt mal.
