CARTES DELS LECTORS
Maria Teresa Relat Tarrats
Ja fa massa dies que a Sabadell estem suportant la vergonyosa propaganda del BBVA. És a dir, el rentat de cervell que fan als accionistes del Banc Sabadell creient-los més ambiciosos que no pas fidels al seu banc, creat precisament per ajudar i promocionar la indústria i el comerç de la ciutat. Em temo que els grans accionistes ja deuen estar convençuts. Ara els deu faltar convèncer els petits accionistes, entre els quals emprenedors i ciutadans de Sabadell que tenen vincles amb el BS que van més enllà dels purament econòmics.
A la ciutat sempre hem estat orgullosos de tenir un banc. Potser aquest orgull ens el vam començar a menjar amb patates quan van traslladar la seu fiscal a Alacant després de l’octubre del 2017. Ara, la possible fusió amb el BBVA. Finalment a Catalunya ens quedarem sense cap banc propi. Hi hem de fer alguna cosa o ens quedarem amb els braços plegats?
A punt d’enviar aquest article, he llegit el del senyor Manel Camps Bosser al Diari de Sabadell dels dies 30 novembre i 1 de desembre on fa una tan bona anàlisi del nostre banc i el seu context i dels interessos hostils del BBVA per absorbir-lo. El seu punt de vista és el meu. M’hi adhereixo.
La meva preocupació com a sabadellenca venia de pensar que ningú s’havia manifestat. Però amb aquest article i d’altres notícies publicades en els darrers dies s’ha vist alleujada en veure que, finalment, hi ha moltes entitats que s’han personat com a part interessada en el procés de l’opa hostil. I en passar a la fase 2, ara hi pren cartes el mateix Govern de l’Estat.
De tota manera, la batalla serà llarga. No defallim.
Foto portada: campanya de publicitat del BBVA dirigida a l’opinió pública.
