Viure el carrer Llobet

CARTES DELS LECTORS
Màrius Navazo Lafuente i 11 veïns/es del carrer Llobet.

Hem tornat de l’estiu i ens hem trobat amb un carrer Llobet ben buit i fred. Despullat completament de mobiliari urbà des del carrer Salut fins a Les Paus, sense ni tan sols els 2 bancs i la paperera que hi havia. Des de l’Ajuntament s’afirma que la retirada de l’escàs mobiliari urbà s’ha realitzat per atendre queixes del veïnat en relació a molèsties nocturnes.

Ara bé, les persones sota signants, que també vivim totes al carrer Llobet, volem EXPOSAR:

  • UNA CIUTAT AMABLE: el concepte de ciutat amable, ciutat humana o ciutat per a les persones vol dir que, entre d’altres coses, ens agrada que al nostre carrer hi hagi bancs i altres elements de mobiliari urbà que convidin la gent a estar-s’hi, a jugar-hi, a trobar-s’hi. Bé siguin grans, petits o joves. Be sigui gent coneguda o desconeguda.

No ens molesta el xivarri o el soroll que prové de la pròpia gent que s’està al carrer. Al contrari, per norma general, ens agrada que el nostre carrer no estigui buit i evitar que sigui simplement un mer lloc de pas.

  • LES MOLÈSTIES: entenem que la definició d’allò que resulta molest és força subjectiva. Així, allò que és molest per a unes persones, no ho és per a d’altres. Per tant, considerem legítim que part del veïnat tingui una vivència de molèstia en relació als bancs. Tant legítim com als qui ens agrada que aquells bancs hi siguin.

En definitiva, les persones sota signants no som qui per afirmar si els bancs són molestos o són atractius. Ambdues vivències són reals i legítimes.

  • EXISTÈNCIA D’UN PROBLEMA O CONFLICTE??? Ara bé, atès que la percepció de molèsties o d’atractiu dels bancs és molt subjectiva, i atès que una ciutat amable necessita de bancs, entenem que la qüestió clau per decidir-ne la seva supressió ha de ser l’existència d’un problema o conflicte habitual en relació amb aquest mobiliari urbà (mesuraments de superació de soroll, necessitat de presència policial reiterativa, etc.).

I en aquest sentit, les persones sota signants sí que afirmem que els bancs del nostre carrer no generen cap conflicte generalitzat de convivència, ni durant el dia ni durant les nits.

A més, en el cas hipotètic que s’hagués donat algun conflicte puntual de molèsties nocturnes (que les persones sota signants desconeixem, tot i ser residents del carrer), entenem que un conflicte puntual no pot justificar l’eliminació dels bancs. De la mateixa manera que la ciutat necessita els contenidors d’escombraries, les parades de bus o el trànsit de cotxes (malgrat generin molèsties als residents de l’entorn), també necessita de mobiliari urbà perquè els carrers de la ciutat no siguin inhòspits -com ho és ara el carrer Llobet.

  • UN CARRER DE VIANANTS AMB UNA ESCOLA: sorprèn negativament que l’Ajuntament no hagi defensat la presència del mobiliari urbà ni tan sols en un carrer de prioritat de vianants amb una escola!!! No cal dir que ambdues característiques del carrer no són pas qüestions menors en la decisió sobre el seu mobiliari urbà.

Per tot això, SOL·LICITEM:

Que l’Ajuntament repensi el carrer Llobet, en el tram entre Salut i Les Paus, transformant-lo en un veritable carrer de prioritat de vianants, a través de la instal·lació de mobiliari urbà que convidi a l’estada i que doni resposta a les necessitats pròpies de la presència d’un equipament públic com l’escola.

Comments are closed.