ARTICLE D’OPINIÓ
Agrupació de Sabadell del Partit dels Socialistes de Catalunya
El senyor Isidre Soler, ex-portaveu de l’Entesa per Sabadell a l’Ajuntament, s’ha congratulat de la recuperació per a la ciutat de la Caserna de la Guardia Civil que, segons el seu criteri, “ja s’havia fiançat l’any 1998 amb el conveni entre l’alcalde Antoni Farres i el director general de la Guardia Civil” (‘La Caserna, finalment’, per Isidre Soler (Entesa)‘).
El que no diu el senyor Soler és que al 2005, quan el govern del PSC va demanar a l’Estat que posés a disposició de l’Ajuntament l’edifici en virtut d’aquest conveni, el Ministeri de l’Interior va dubtar de la seva legalitat i va amenaçar amb interposar un contenciós administratiu per recuperar l’espai.
El que tampoc diu el senyor Soler és que dos informes, un intern de l’Ajuntament i un altre d’extern, van aconsellar al llavors govern municipal del PSC que arribés a un acord amb el Ministeri per evitar un litigi que tenia moltes possibilitats de guanyar l’Estat.
El que sembla oblidar Isidre Soler és que el PSC sempre va defensar que la Caserna era i és propietat de l’Ajuntament, però que davant del risc evident de perdre-la en un procés judicial van decidir negociar un nou acord al 2006, pel qual l’Ajuntament entregaria al Ministeri tres milions d’euros i un terreny en Sant Pau de Riu-sec.
Si fes memòria, el senyor Soler recordaria que aquest acord va obtenir en sessió plenària els vots favorables de tots els partits, excepte de l’Entesa, que es va abstenir. L’objectiu comú era aprofitar l’espai per crear l’anomenat Parc de Salut, amb la col·laboració de la Corporació Sanitària del Parc Taulí.
Desgraciadament, el projecte es va aturar per l’acció irresponsable d’alguns grups de l’oposició que, tot i haver donar suport inicialment al conveni de 2006, van canviar d’opinió –pot ser per motius electoralistes– i van decidir portar-lo als tribunals. El més surrealista de tot és que a l’any 2010 l’Audiència Nacional va declarar inadmissible a tràmit el recurs presentat per l’Entesa, ICV-EUiA i CiU.
Conseqüència de tot plegat: Suspensió del conveni durant el tràmit judicial (quatre anys) i pèrdua de la subvenció europea que ja s’havia concedit a l’Ajuntament per iniciar el Parc de Salut.
La resposta dels partits polítics promotors del contenciós fallit, alguns ja al capdavant de l’actual govern quadripartit municipal, va ser fer un pas més enllà: Buscar la nul·litat del conveni de 2006 amb la intervenció de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. A principis de gener de 2018 aquesta Comissió va determinar l’anul·lació de les actuacions recollides a l’acord entre el govern del PSC i el ministre de l’interior Rubalcaba.
Una victòria? No. Molt de temps perdut? Sí. La realitat és que aquesta decisió no dóna la propietat ni a l’Ajuntament ni al Ministeri de l’Interior, sinó que deixa les coses tal i com estaven al 2005, sense cap acord en ferm i, novament, amb la possibilitat de entrar en litigi amb l’Estat. Per tant, tornem a començar.
Des del govern local del PSC ja vam advertir del risc de tornar a la situació d’indefinició anterior, amb els dubtes del conveni signat per Antoni Farrés l’any 1998 i amb la possibilitat de patir un contenciós amb l’Estat.
En tot cas, ara és el Govern central qui ha de decidir si desestima la via del contenciós i reconeix la titularitat municipal de l’edifici de la Caserna. I nosaltres serem els primers que hi lluitarem. Però, el cert és que el problema, ara per ara, no s’ha resolt i hem perdut 12 anys.
