ARTICLE D’OPINIÓ
Jordi Carbonell, Taula Sabadellenca per la Llengua
Ho sabem: el català retrocedeix a Catalunya i arreu dels Països Catalans. Per què som aquí i què cal fer per capgirar aquesta realitat, també ho sabem. Amb tot, una part de la població s’estima més tancar els ulls per por d’aplicar la solució.
No és estrany. La persecució política del català durant els últims quatre-cents anys sumada a la de la Judicatura, el supremacisme espanyol i l’augment constant dels fluxos migratoris són un envit que, mal gestionat, se’ns gira en contra. De fet, és el que ha passat durant els últims quaranta anys per la incapacitat del Govern de la Generalitat d’aplicar mesures eficaces i no saber defensar-les davant de l’Estat espanyol.
Tal com hem explicat manta vegades, ens toca revertir aquesta situació si no volem que el català desaparegui del tot. El salvarem si ens decidim a parlar-lo tothora i arreu perquè és un dret que té tothom qui se sent català i, també, un deure indefugible. Però amb això no n’hi ha prou.
Aquest posicionament només serà efectiu, si el Parlament i el Govern deixen de sotmetre’s a l’Estat espanyol i legislen basant-se en dos principis bàsics:
- Establir les condicions per eliminar els efectes de la persecució lingüística soferta fins ara.
- Facilitar el bilingüisme de la població castellanoparlant.
És a dir, que exigeixin el català com llengua d’integració als parlants d’altres llengües i als que vénen de la península. Obviar-ho és tirar-se un tret al peu ja que, ara, molta de la població castellanoparlant és monolingüe. Però a més d’aquesta realitat, ni ha una altra que ens perjudica i molt: la capacitat dels catalans de parlar ambdues llengües, cosa que genera situacions profundament injustes quan se’ns exigeix que canviem al castellà, oimés quan se’ns hi vol doblegar per dret de conquesta.
Per revertir-ho, també cal exigir que el català sigui preferent en l’Administració local, cosa ben fàcil ja que, si tenim en compte que el 90% de la població l’entén, queda reduït a un problema d’actitud. Fet i fet, només es tracta que els consistoris compleixin la normativa vigent en l’àmbit intern i en la subcontractació de serveis.
Per altra banda, les comunicacions en vídeo fetes des les alcaldies o des de les diferents regidories, han de ser sempre en català i, també la subtitulació, ja que ajuda a anar fixant l’ús de la llengua. Fer-ho altrament és enviar el missatge que el català és accessori i marginal. És a dir, un localisme innecessari.
Aquestes dues últimes mesures millorarien molt l’ús del català als municipis. No oblidem, però, que com a ciutadania, a part de canviar actituds personals, també hem de reclamar l’ús de la nostra llengua en totes les institucions.
El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius o també als lectors en general a través de les Cartes dels lectors a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de cada article; iSabadell només la reprodueix.
Foto de portada: la façana de l’Ajuntament. Autor: Jordi M.
