ARTICLE D’OPINIÓ
Ernest Espinós i Alejandro García, membres del Moviment Veïnal del Sud

La societat occidental amb els seus governants a primera fila han volgut sempre donar mostres dels seus valors cristians, amb aquest argument s’han organitzat infinitat de guerres de conquesta en nom de la fe a altres territoris, des de les Croades a les guerres colonials. Així s’han mogut amb els seus exèrcits per tot l’orient, no han deixat ni un pam de terra on les urpes dels seus cavalls no deixessin marques del seu pas per aquelles terres, deixant i enviant en algun cas els pitjors delinqüents del seu país  com a governants.

Països del centre i nord d’Europa, que avui els admirem com a societats suposadament molt avançades, tant democràticament com econòmica, tenen un passat de sang i d’esclavitud en tots els continents. L’argument sempre era el mateix, salvar aquests pobles i als seus ciutadans de les urpes d’un déu malvat i així conquerir els seus territoris, explotant les seves riqueses en benefici del món occidental i la seva burgesia.

En el nostre petit territori a pesar que sempre s’ha volgut amagar el pas pel continent africà i americà, tenim mostres fefaents, sobretot a la costa del Maresme i l’Empordà amb mansions enumerades amb el sobrenom “dels indians”. Avui encara tenim un “paisà” nostre molt conegut d’extrema dreta que es mou amb tota impunitat, com és natural un dels tant traficants d’esclaus què presumeix de tenir una gran fortuna.

Tanmateix, durant el segle XIX fins a la primera meitat del segle XX va ser l’escenari d’una emigració massiva. Milions d’habitants dels països que avui conformen la Unió Europea van partir a altres continents, especialment cap a Amèrica. La majoria d’Alemanya, Irlanda, Regne Unit, Polònia, Itàlia, Croàcia, Espanya o Portugal, també fou important el moviment d’emigrants a Llatinoamèrica, especialment a Mèxic, Argentina, Brasil, Uruguai, Xile, Cuba i Veneçuela.
En el nostre segle XXI, 42.800.000 habitants (el 15, 2%) dels nord-americans es declaren com d’origen alemany, durant el cens del 2000, més de 15,7 milions van declarar ser d’origen italià.

En el nostre cas, si ens endinsem en l’època franquista, entre un 1.500.000 i 2.000.000 d’emigrants espanyols es van assentar a diversos països d’Europa i Llatinoamèrica. També es va produir un gran flux de migració interna a partir dels anys 50, amb un espectacular transvasament de treballadors del camp cap a les ciutats amb les seves famílies. Més de 2.720.988 segons dades oficials estadístiques de l’època, es van traslladar-se a les ciutats per assentar-s’hi, no sempre en condicions mínimament dignes. Aquelles migracions internes, espontànies i caòtiques, van sembrar les afores de moltes ciutats de barraques, habitatges amuntegats, aprofitats que subarrendaven i atur.

L’Alberto Capote Lama, de la Universitat de Granada i Belén Fernández Suárez, de la Universitat de la Coruña, tenen un treball molt interessant de la crisi del 2008 anomenat “La Nouvelle Vague de la emigracion Española en Francia”.

El que es comptabilitza com la tercera gran migració al nostre territori, a la nostra ciutat un grup important es van instal·lar sobretot a la vessant occidental dels talussos del riu Ripoll. Després de la gran riuada i fruit d’un esfondrament que ocasiona dues morts, les autoritats franquistes municipals determinaran tancar-les.

En aquells anys també recordo les diferents situacions de rebuig cap els immigrants, amb opinions que encara avui es poden escoltar com “venen a robar-nos els llocs de treball”, “per quatre duros accepten treballar”, etcètera. Ara el problema no és la competència per un lloc de treball doncs com queda palès els pitjors treballs o els més durs, com la cura de la gent gran, hostaleria, construcció, els riders… amb jornades maratonianes i sous molt baixos, els ocupen els migrants. Així però, amb l’onada reaccionària se’ls culpa de robatoris, inseguretat i ocupacions. Els mitjans de comunicació adherits a la dreta i ultradreta espanyola, i ara també catalana, utilitzen dades o noticies falses sobre delictes per crear crispació i provocar enfrontaments entre les comunitats.

El dia 15 del mes d’octubre ens trobarem a la plaça Vallès tres nois marroquins de 18 anys aixoplugats sota un balcó amb una maleta cadascú perquè estava plovent, una senyora els hi avia portat menjar, nosaltres vàrem trucar a la Creu Roja ja què temps enrere, els deixaven dutxar i també esmorzar i dinar, avui tot això ha desaparegut, però ens vam adreçar a les entitats com ActuaVallès perquè ells si fan un seguiment dels que dormen al carrer. Un voluntari d’Actua els va deixar passar la nit a casa seva.

A les pistes d’atletisme, o més ben dit, a l’antiga fàbrica de cartrons, el govern de la Crida habilità un alberg per casos com aquest, perquè no es trobessin aïllats i al menys se’ls podia donar escalfor i ajudar-los. El nou equip de govern no tardà, en nom de que necessitaven un equipament per educació, a tancar-lo. Segurament que si miréssim els nostres avantpassats tots tenim algun familiar què ha hagut d’emigrar cercant una vida millor per ell i els seus.

Senyors i senyores de l’equip de govern de la nostra ciutat, després de tot aquest currículum exposat en aquest article no els hi fa mal la consciència de ser una ciutat insolidària deixant que joves què es juguen la seva vida travessant el Mediterrani, arribin a la nostra ciutat sense un lloc de referència que els puguem atendre i orientar el seu futur?

I és que cada vegada hi ha més persones sense sostre a la nostra ciutat, al 2019 en van detectar 139, al 2021 ja eren 180 i al 2022 va seguir escalant fins als 200. En canvi, tal com hem apuntat, s’han reduït els serveis als més vulnerables, que recauen bàsicament en entitats del tercer sector, la majoria de les quals prefereixen no reivindicar ni alçar la veu davant aquesta injustícia i inacció de l’Ajuntament.

El diari digital iSabadell obre la possibilitat als representants d’entitats, partits polítics i altres col·lectius a enviar articles d’opinió, reservant-nos el dret a la seva publicació. L’espai d’opinió reflecteix la visió personal de l’autor de l’article. iSabadell només la reprodueix.

Foto portada: el Molí de Sant Oleguer, primer alberg juvenil, després centre per a joves migrants i finalment centre de formació. Autora: Alba García.