ARTICLE D’OPINIÓ
Pol Gibert, primer tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Sabadell i diputat socialista al Parlament de Catalunya.
Catalunya és una terra amb una alta capacitat creativa i d’innovació. Tenim start-ups per arreu, el Mobile World Congress, bones universitats i emprenedors… i ara sumem el talent creatiu d’un Govern de la Generalitat que ha decidit presentar uns pressupostos i plegar. La nostra capacitat d’innovar és infinita.
Mentre a la resta d’Europa té com a “normal” escollir a un govern i després a un pressupost que recolzi les seves polítiques, aquí ho fem al revés. Tot i així, que el Govern presenti els seus comptes ja resulta innovador en si mateix. Feia tres anys que no passava. Des del 2010 no tenim un pressupost en marxa al començar el nou any i ara mateix portem tres anys de pròrroga dels comptes pactat entre Junts pel Sí i la CUP.
Podríem parlar de les mancances territorials d’aquests pressupostos que ara es debaten al Parlament. Però seria caure en una decepció pel que fa a la nostra ciutat i a la nostra comarca, on les inversions pendents dels darrers anys s’acumulen i no veuen la llum amb els nous comptes.
Però també cal parlar de la voluntat política de fons. Uns pressupostos són el reflex de la voluntat d’un govern (en aquest cas, un govern que se’n va), i val la pena analitzar com afronta aquest executiu sortint els reptes que tenim com a país i com a societat. Una breu anàlisi dels comptes presentats ens porta a la conclusió de que el Govern posa de sortida per aquest any 2020 els mateixos diners que es va acabar gastant l’any 2019. Per tant, no són uns pressupostos expansius ni inclouen més recursos.
D’altra banda, en un país on tenim la desigualtat com a gran repte, no s’aborden les problemàtiques socials més bàsiques: seguirem tenint més de 75.000 persones en llista d’espera per la dependència, hi ha 0 euros per construir noves residència i centres de dia (i volen que la ciutat pagui la residència del sud que és competència seva), no hi ha cap partida concreta per combatre la pobresa infantil i no contemplen cap recurs nou per polítiques d’igualtat o LGTBI.
Tant és així que les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) han posat el crit al cel criticant la clara insuficiència dels pressupostos per combatre una taxa de pobresa que ja arriba al 21,4 per cent, màxim històric des de 2004.
Però si canviem de prisma i analitzem els departaments encarregats de generar oportunitats i abordar els canvis productius que vivim, el resultat no és molt millor. Mentre fa 10 anys destinàvem més de 160 milions d’euros a indústria, sector vital per la nostra comarca, en aquests pressupostos només hi trobem 48 milions d’euros. Aquest fet resulta encara més greu en un moment de canvis profunds i d’adaptació a la transició ecològica. Una dada que fa mal al cor veient a sectors com l’automoció patint dia rere dia.
Després d’una dècada de retallades i prorrogues pressupostàries, on la comarca i la ciutat ha acumulat greuges en molts àmbits, ara teníem l’ocasió de recuperar terreny amb uns pressupostos enfocats a combatre la pobresa i generar oportunitats. Ni una ni altra.
Haurem d’esperar a un nou govern i a uns nous pressupostos per girar full i posar sobre la taula els reptes que tenim tots plegats: la transició ecològica, la desigualtat o la transformació de l’economia. Ja hem perdut una dècada. No podem perdre ni un any més.
