ARTICLE D’OPINIÓ
Ester Amiel, Adherida de la Crida per Sabadell i esportista
Març del 2020. Ens tanquen a casa, tenim paranoia per si ens trobem malament, termòmetres amunt i avall, trucades nervioses, ens falta l’aire? Tenim tos? Tot sembla normal.
De cop em començo a trobar del revés, el cap em dona voltes, tinc ganes de vomitar i em puja la temperatura. Sé que no és covid. És la impotència que em provoca veure com els militars ens destrossen un equipament de país i no poder-hi fer res. És veure com els militars envaeixen els carrers de Sabadell, com si d’un estat de setge es tractés i a l’alcaldessa treure pit en prime time a totes les televisions vanagloriant-se del que acaba de fer. I què acaba de fer?
D’entrada destrossar l’única Pista Coberta d’Atletisme que teníem a Catalunya. Un equipament únic, d’altíssima qualitat, el seu ús és de 365 dies l’any (d’octubre a març per l’atletisme i la resta de l’any per altres disciplines esportives) i per l’atletisme català imprescindible per sobreviure a un nivell digne. Sembla mentida que entre les files del govern de la ciutat hi hagi un ex-atleta, en el seu moment compromès amb aquest esport, i sabent el que significa tenir una pista d’hivern.
Fins aquell moment s’hi feien campionats de Catalunya i d’Espanya de totes les categories inclosa l’absoluta, controls periòdics, meetings internacionals; és a dir, competicions al més alt nivell.
Només amb el trofeu promoció competeixen al voltant de 900 criatures tots els caps de setmana aquí, a Sabadell, i veuen com el seu esforç diari els val la pena; la satisfacció de tenir un espai pels petits, per alentar-los a continuar amb aquests principis tan lloables amb els que els adults ens omplim la boca.
Però no és veritat, no és així. Un cop més l’esport serveix per deixar un llegat urbanístic d’infraestructures, per poder inaugurar i fer-se la foto, però el contingut no interessa als governants. L’esport, igual que la cultura, són l’eina perfecte per blanquejar la nostra ideologia (o ideals).
Sembla ser que és l’únic equipament esportiu d’Europa destrossat per voler-lo convertir en? Encara no ho sabem. Centre de vacunació, finalment, ja que s’havia de poder justificar tal despropòsit, però per a vacunar no calia destrossar la pista!
Amb enveja miro els encontres del grand Prix Indoor que es fan arreu del món i com atletes catalans competeixen fent rècords d’Europa i d’Espanya (Esther Guerrero, Adel Mechaal, Maria Vicente,…) mentre els locutors s’omplen la boca lloant-los, i les condicions de l’esportista són miserables.
Per si hi ha dubtes sobre això penseu en els arguments que es donen per tirar endavant els maleïts Jocs Olímpics d’Hivern que es volen fer al nostre país. La consellera Vilagrà fa uns dies deia “l’esport construeix”; i raó no n’hi falta, construeix equipaments, enriquint a constructores que mai acaben complint amb el pressupost inicial, i així anar fent. La mateixa Pista Coberta n’és un bon exemple.
En aquest cas, uns dels principals arguments és atraure el turisme, no sigui cas que posem per damunt dels nostres interessos privats, la sostenibilitat i el canvi climàtic. Pel que fa l’esport en sí i l’esportista, si de cas,… un altre dia. I què dir del Consell Esportiu del Baix Llobregat? Possible cas de corrupció per desviaments de fons públics a fins particulars, amb documentació falsejada. Un cop més l’esport com a excusa de bombolla urbanística i pràctiques corruptes; això sí, amb l’ètica, el respecte i la lleialtat que imposa el fair play, per damunt de tot.
I ara, per adobar-ho del tot a Sabadell ens convertirem en la capital de surf, ja que de tots és coneguda aquesta llarga tradició en els carrers vallesans. Posats a dir disbarats, proposo fer una pista d’esquí a la baixada de la Salut. Sempre podrem, entre onada i onada fer un eslàlom!
D’esport, si de cas… un altre dia.
