El regidor de Serveis Municipals, Lluis Perarnau. Autor: David B.

‘De Zoido al Bemba: resposta al Sindicat Professional de la Policia Municipal’, per Lluis Perarnau

ARTICLE D’OPINIÓ
Lluís Perarnau, regidor de Seguretat de l’Ajuntament de Sabadell

En l’època de l’A por ellos ja no ens estranya però ens hauria d’alarmar que un ministre d’Interior com Juan Ignacio Zoido faci bandera de la brutalitat policial en l’operatiu de l’1-O, menyspreant absolutament les llibertats democràtiques i la seguretat de les persones que se suposa que hauria de protegir. Les seves pròpies declaracions l’inhabiliten per continuar exercint el càrrec de ministre. Com a responsable polític de l’operatiu policial del dia del referèndum que va prescindir completament del respecte a la dignitat de les persones a què obliguen les lleis, Zoido30 avui hauria de ser fora del govern. I no tan sols per l’1-O, sinó també per Múrcia o per la persecució de l’activista pels drets humans Helena Maleno (a judici al Marroc per encàrrec del ministre Zoido en base a una investigació de la policia espanyola rebutjada i arxivada a l’Audiencia Nacional).

Però deu ser signe d’aquests temps de bloc del 155, d’unió sagrada al voltant del PP en defensa de la “indissoluble unitat de la nació espanyola”, que el govern de M. Rajoy no hagi de pagar cap preu, ni per l’ús impropi dels cossos de seguretat, ni pels nombrosos casos de corrupció en què està submergit el PP.

És necessari i urgent una resposta social àmplia, massiva, des de l’esquerra, a nivell de tot l’estat, per fer front a l’escalada repressiva desfermada pel PP amb el suport de Ciudadanos i PSOE. Mentre aquesta resposta no es produeixi, seguirem patint la realitat que ens colpeja a diari, de persecució judicial a qualsevol tipus de crítica o referència a les actuacions policials. Sota el paraigua de delicte d’odi (un tipus de delicte que es defineix per ser un atac a una persona motivat per la seva pertinença a un determinat grup social, sexe, religió, raça o ètnia; no correspondria al cas dels cossos de seguretat), l’Estat està perseguint qualsevol persona que qüestioni les actuacions policials. Fins i tot l’exigència de transparència en determinats casos està sent perseguit, com prou bé sap la regidora de la CUP a Barcelona, Maria Rovira. Aquesta persecució no pot anar més que en detriment de la qualitat democràtica de la nostra societat i de les institucions de què ens dotem. Ho diem ben clar i ben alt: la crítica, el retre comptes, la transparència, és completament imprescindible en una societat democràtica. Perseguir a la persona que pregunta, a la que critica, a la que qüestiona, és impropi d’una societat democràtica.

Fa pocs dies, el Sindicat Professional de la Policia Municipal (SPPM) es va pronunciar sobre el cas Bemba, que 14 anys després dels fets ha arribat a judici i està pendent de sentència. Deu ser també signe d’aquests temps de 155 que aquest sindicat hagi mostrat el seu suport als agents que han mantingut l’acusació particular contra el criteri de l’Ajuntament, que ja es va retirar de l’acusació el 2015. Sense voler entrar en tot el que s’hi diu en el seu comunicat, sí que considero necessari fer alguna observació.

En el comunicat hi ha un interès evident en confondre el fet de demanar l’absolució dels 11 acusats amb un posicionament de suport o defensa d’actuacions violentes contra la policia. És una cosa aberrant. Hi ha molts motius per poder demanar l’absolució, des del temps transcorregut dels fets fins a les circumstàncies en què es van produir o el convenciment que les identificacions i detencions d’aquella nit caòtica puguin ser errònies. Però el comunicat del SPPM només hi veu una possible raó.

Demanar l’absolució dels acusats, per a aquest sindicat, és demanar que es pugui exercir la violència contra les forces de seguretat. La manipulació és burda, barroera, esperpèntica. Quan s’assenyala, a més, a les portaveus de l’Entesa per Sabadell i la Crida per Sabadell o a les regidores, m’imagino que es fa, també, amb l’ànim d’ofendre. O d’intimidar. Però ni ofenen ni intimiden.

Ens fan ser més conscients dels reptes a què hem de fer front per avançar cap a un model de policia de proximitat, democràtica. Cap a un enfoc de la seguretat i la convivència des dels respecte a la pluralitat i el reconeixement d’una realitat social complexa i diversa.

Foto portada: Perarnau, al ple. Autor: David B.

Comments are closed.