Foto portada: els Jardinets de l'Espai Cultura. Autor: FCS via Flickr.

‘Disculpin les molèsties o la paradoxa climàtica dels Jardinets’, per Antonio Santamaría

Dilluns passat vaig trobar-me a l’entrada dels Jardinets un cartell, signat per la Fundació 1859. Caixa Sabadell, on s’informava del seu tancament “per vacances” fins al proper 25 d’agost. El text finalitzava amb un breu i burocràtic “disculpin les molèsties”.

De sobte vaig recordar que l’any passat ja em va passar el mateix. Ara venia del mercadillo dels dilluns al voltant del Mercat Central de comprar-me unes sandàlies. En plena onada de calor, feia una forta xafogor. Vaig atansar-me als Jardinets, amb la lloable intenció de fer una paradeta a l’ombra, refer-me una miqueta i continuar el meu camí.

Els Jardinets de la Caixa poden considerar-se un autèntic “refugi climàtic” en el tòrrid estiu sabadellenc. El centre de Sabadell no gaudeix de masses espais verds que diguem. Si tracem una circumferència des dels Jardinets per trobar-ne un, hauríem d’arribar-nos a la plaça Vallès o la de les Dones del Tèxtil (antiga plaça Marcet). A Sabadell, per a pública desgràcia, les elevades temperatures de l’estiu es veuen agreujades per les nefastes actuacions urbanístiques, iniciades per l’alcalde Antoni Farrés, de substituir les places arbrades clàssiques per inhòspites places dures, com va passar als altres Jardinets, els de la plaça del Dr. Robert, o a la plaça del Gas. Només s’ha salvat de la crema la plaça Granados.

Clavat com un passerell davant el cartell, em venen a la memòria els nombrosos dictàmens i mocions aprovades al ple municipal sobre l’emergència climàtica, la implementació d’una xarxa de refugis climàtics i la darrera moció d’ERC de posar tendals als estius a espais públics a l’aire lliure on es practiquen esports.

Podria argumentar-se que la ciutat ja disposa d’una xarxa municipal eficient de “refugis climàtics” (més info: ‘Així és el dispositiu de l’Operació Calor‘) o que Els Jardinets són una propietat privada on ningú s’hi ha de posar. Tanmateix, el sentit de la Fundació 1859 Caixa Sabadell és preservar el patrimoni, els valors culturals i la sensibilitat social de l’antiga entitat d’estalvi que va ser adquirida per un euro per el BBVA. La mateixa entitat financera d’origen basc que ara també vol fer-se, mitjançant una OPA hostil, amb el Banc Sabadell. Això sí, amb un preu força més elevat si finalment la polèmica operació acaba reeixint.

Si aquest és el sentit de l’existència de la Fundació, propietària del bosc de Can Deu, la seu central de l’antiga Caixa al carrer de Gràcia o de l’Espai Cultura a l’antiga biblioteca (els fons del qual estan criant pols en un magatzem) resulta incomprensible el tancament d’un cèntric oasis verd que havia estat freqüentat per nombrosos sabadellencs i sabadellenques que pateixen els tòrrids estius. Potser per estalviar-se el salari de la persona encarregada d’obrir-los i tancar-los? A les llistes de l’atur segur que trobarien a moltes persones per treballar ni que fos un mes atenent-los.

Com finalitzaven les antigues instàncies: suplico a qui correspongui que tingui la benevolència de revocar aquesta errada decisió i torni obrir els Jardinets en el període més tòrrid de l’any.

Foto portada: els Jardinets de l’Espai Cultura. Autor: FCS via Flickr.

Els comentaris estan tancats