L’alcalde de Sabadell entre el juliol de 2017 i juny de 2019, Maties Serracant, ha deixat la seva acta de regidor després de gairebé set anys com a edil del ple, primer per l’Entesa i després per la Crida. Aquest va ser el seu darrer discurs, el de comiat, al ple telemàtic de setembre de 2020.
“No és un adéu, és un fins ara. Em trobareu a la Crida, a les entitats, a la biblioteca, al despatx, al carrer i a la trinxera.
M’acostava ja als set anys de càrrec electe, i no diríem pas que han estat set anys tranquils. Tres anys i mig a govern, mig any en un espai diguem que indeterminat, a la banqueta, apartat del govern per una denúncia trampa, un mes a la infermeria, i en conjunt prop de tres anys a l’oposició.
Ha arribat el moment de tancar aquesta etapa. Ningú és imprescindible i tothom és necessari.
Que hi hagi relleu és un fet positiu, higiènic, i no és nou per nosaltres. L’Isidre Soler i la Virginia Domínguez, a l’Entesa, per exemple, van estar vuit anys. I a la Crida l’Albert, la Glòria, la Míriam. potser massa aviat al meu entendre, i el Lluís que va quedar a la banqueta per algun centenar de vots i afortunadament ara pot retornar al Ple. Ben tornat Lluís.
Per nosaltres és bo veure i viure les coses des de tots els punts de vista i alhora no dependre del partit o d’una institució. Ostentar un càrrec electe és una condició transitòria i així ho tenim interioritzat en la nostra forma d’entendre la política i en el nostre Codi ètic.
No tothom ho entén així. Hi ha persones en aquest Ple que porten 13 anys de càrrec electe o que en fa una pila que estan vinculats professionalment al partit. Però bé, tot són opcions.
Cal fer política cada dia des de molt llocs, no només des de les institucions. De fet, el pas per la institució és una part petita de la nostra història de vida política. En el meu cas, set dels darrers 27 anys de compromís col·lectiu.
Com gairebé tot en aquest àmbit, és una decisió que té una dimensió personal i col·lectiva. Aquest és l’equilibri amb el que hem mirat de treballar sempre a la Crida, l’equilibri també en la meva forma d’entendre el què hi fem aquí. Un nosaltres que és imprescindible sobretot en els moments més complicats. I n’hem passat uns quants.
Res d’això seria possible ni tindria sentit individualment. Per això no vull deixar pel final els agraïments.
Gràcies per la confiança; la confiança de tanta i tanta gent, des de la més propera i íntima, la confiança de les organitzacions polítiques, de l’Entesa i de la Crida, de tanta i tanta gent de la ciutat i de les treballadores i treballadors públics dels quals tinc per sobre de tot un reconeixement.
Si una experiència m’emporto és la de la gent amb bon criteri que tingut a prop, potser aquesta és la millor decisió presa durant tots aquests anys: saber estar ben acompanyat
No ha estat un camí de roses, no els nego que tampoc esperava que ho fos. Però diria que ha estat més aviat al contrari.
Mil entrebancs i dificultats. Alguns inherents a la tasca i la responsabilitat, però d’altres que formen part d’una manera d’entendre la gestió de la institució que no compartim i que cal superar. Massa entrebancs en tot plegat i això també passa factura i mereix una reflexió. Quatre anys de govern, quatre denúncies. Una administració que encara estava en part a la defensiva i que cada vegada és més feixuga, sense el marge de llibertat i l’executivitat necessària. I en un context marcat per la repressió de l’estat contra una voluntat democràtica, posar urnes per conèixer la voluntat popular.
Tanmateix acabo aquesta etapa satisfet de la feina feta a govern i a l’oposició. El pas pel govern ha permès consolidar línies de treball que marquen i marcaran el futur de la ciutat en els àmbits socials, ambientals i territorials. És evident i qui no ho reconegui jo penso que ho farà per tacticisme polític.
Una satisfacció que no treu el sentiment de no haver arribat allà on desitjaríem perquè els reptes sempre han de ser inabastables. I per tant satisfacció amb un regust agredolç, no us enganyaré. Cal una reflexió tècnica i política per entendre perquè no vam aconseguir fer més coses. I no estic parlant de l’àmbit dels resultats electorals, sinó de la capacitat de l’administració de respondre a les voluntats polítiques del govern o del Ple, a les necessitats de la ciutadania. I quan dic administració no em refereixo a persones concretes, sinó al conjunt del sistema.
El ritme habitual de l’administració no permet fer algunes d’aquestes reflexions, la immediatesa, el pim pam polític, mediàtic, de les xarxes, no permet sempre aportar el millor. Jo procuraré seguir fent aquesta reflexió des d’un altre ritme.
En un moment d’enormes exigències socials i a les portes d’un canvi estructural, ens cal que l’administració sigui més capaç i efectiva.
Acabo convençut que en molts casos en el Ple compartim la visió del futur, malgrat hi hagi qui només ho reconegui en privat i vulgui arribar-hi a poc a poc, sense assumir el cost d’anar per feina.
Però no oblidem que no tot es decideix aquí. O potser ben poques coses. Aquest és un sistema complexe que requereix de sinèrgies en molts àmbits.
Representants sindicals, Síndica, entitats de tot tipus de la ciutat, i tothom qui opina i participa a la ciutat, tothom és necessari, ningú imprescindible, però ningú ha de sentir-se exclòs, tothom interpel·lat, necessitem més debat i més implicació.
Els mitjans de comunicació, que teniu una gran responsabilitat. Destriar el gra de la palla. Posar el focus en allò important. Treure temes propis, marcar agenda política, no repetir allò que diu el govern o la oposició. Distingir govern, d’Ajuntament, i distingir Ajuntament de ciutat.
Regidores i regidors, no us diré allò de sort i encerts… Us demanaré, feina, feina, feina.
Regidores de la Crida, Nani, Anna, Lluís, ben retornat, i a la resta de l’equip amb qui he conviscut una abraçada immensa. Ha estat un luxe, no marxo gaire lluny.
A tots i totes us demano confiança. Confiança en el futur, en la ciutat i el país. Confiança i fermesa en el compromís.
Per la llibertat de les preses i presos polítics, Carme, Jordi, empresonats i exiliats, pels milers d’encausats, pels 9 encausats de lledoners, pels encausats del 23 S, amigues i amics.
Llibertat”.
