ARTICLE D’OPINIÓ
Nani Valero, regidora de la Crida per Sabadell (fins aquest 14 de juliol, quan ha dimitit per raons laborals)
A falta de projecte per la ciutat, l’alcaldessa ha bastit una estratègia de promeses, per una banda, a la recerca del votant circumstancial i per una altra a l’acontentament i fidelització dels sectors “clàssics” econòmics o millor dit, classistes, que encara es creuen els “amos” de la ciutat.
El marcat estil de l’alcaldessa s’orienta per 3 dèries molt significatives, personals i visibles que al PSC ja li van bé pel rumb que agafen i que són:
1. La Marta de vocació interiorista o exteriorista, que va més enllà de la imatge personal i que s’impregna a la ciutat bufona, cuqui, plena de llumetes i flors, molt d’aparador, sobretot al centre. No descobrim res de nou, ella mateixa ho deia a l’entrevista personal feta en precampanya a un mitjà local. Una imatge amb què pretén enlluernar i que alhora vol amagar la realitat. Invisibilitzar perquè allò que no es veu, no existeix i no se n’ha d’ocupar: la pobresa, l’exclusió, les desigualtats. Màxima exponent dels unicorns, del progrés especulatiu i del tot anirà bé.
2. La Marta promotora comercial i cultural que dedica el seu temps d’alcaldessa a promoure caríssims espectacles de Nadal, a vendre la ciutat a trossets per macroprojectes aquàtics i asfàltics, que inaugura grans establiments comercials, i alhora va deixant morir els mercats municipals com el de Campoamor. Obvia el passat més tradicional i arrelat de Sabadell, com a ciutat de mercats, botigues i productes de proximitat. Del llegat històric i tèxtil en vol fer una mostra gasista en lloc de donar-li el prestigi i rellevància que convé. La seva concepció de la cultura és una joguina més a les seves mans, en clau de festival, pel “mòdic” preu d’una entrada d’accés per a uns quants.
3. La Marta que segueix sota la influència dels tiets. El seu predecessor en estil tenia el tiet del totxo i ara hi ha el tiet metge. Una influència creix en la mateixa mesura que apareixen amb catifa vermella propostes i oportunitats pel creixement de l’Hospital Taulí. Mentrestant abandona la necessitat d’empènyer cap a fer realitat l’Hospital Ernest Lluch per reduir la pressió comarcal i sobretot abandona la lluita per enfortir l’atenció primària de qualitat de la proximitat als barris i garantir la pediatria descentralitzada. Prioritzar amb tant èmfasi el Taulí, posant disposició de manera pràcticament unilateral espais de totes com són l’Artèxtil i la Caserna diu molt de qui influeix i mou els fils, interessadament, i posa en evidència la voluntat expressa d’ignorar les reivindicacions i necessitats de la gent de Sabadell.
Amb aquesta manera de fer es posa de manifest que no té cap mena de projecte per la ciutat de Sabadell amb visió de futur. Què no hi ha gens d’interès a solucionar els problemes de la gent, d’habitatge, de mobilitat, ni gens d’interès ni afecte cap al patrimoni, ni cap reconeixement cap a les entitats, ni intenció de fer cap actuació més enllà de donar compliment a les seves dèries i aficions, però sí de respondre a influències i interessos lobbistes.
Estem de nou en mans de qui posa la ciutat al servei d’interessos personals o econòmics. Hi ha qui fa temps que es frega les mans i es prepara per continuar omplint-se les butxaques, mentre d’altres que sí que tenim un projecte de ciutat per viure, veiem com s’hipoteca i es posa en venda el present, el futur i el passat de Sabadell.
Sabadell perd el rumb i perd oportunitat de ser novament una referència de país posant per davant les polítiques socials destinades a millorar la vida de les classes populars, de la classe treballadora, del 80 per cent de veïnes i veïns que construeixen xarxa i comunitat, i no del 20 per cent que influeix i que es mira la ciutat com un aparador ple de llumetes.
Foto portada: la fins ara portaveu de la Crida, Nani Valero. Autor: J.d.A.
