A banda de la discussió pressupostària, la sessió matinal de sis hores i mitja de duració, ha experimentat tres moments de gran tensió. Un relatiu a l’espinós tema de la fallida cessió de Cal Balsach i els altres sobre el debat de dues mocions d’elevat contingut identitàri i fort aroma preelectoral.
El punt referit a la qüestió de Cal Balsach, era esperat amb delectació per tota l’oposició, especialment pel PSC. De fet, el seu portaveu Josep Ayuso, paral·lelament a l’ex cap de planificació urbanística, Maite Morao, va interposar una denúncia per la via penal contra Maties Serracant (Crida per Sabadell), aleshores tinent d’alcalde d’Urbanisme i ara alcalde, per la que encara està imputat. Certament, la decisió del govern municipal de desestimar el procediment d’execució directa i emprendre la modificació del Pla General d’Urbanisme dona la raó als grups de l’oposició que reiteradament havien advertit sobre la il·legalitat de la cessió directa.
Juli Fernàndez (ERC), ara responsable de l’àrea d’urbanisme, va haver defensar aquesta incòmode decisió. Tanmateix ha estat Serracant a qui tant el portaveu de Ciutadans, Adrián Hernández com Ayuso, li han reclamar reiteradament el reconeixement dels seus errors i l’assumpció de les seves responsabilitats polítiques. L’alcalde s’ha negat a admetre la seva evident equivocació i va escudar-se en excuses administratives dignes de millor causa. Una enèsima prova de l’enorme dificultat que experimenten els nostres representants polítics per reconèixer el més mínim error. Una percepció errada, ja que molts sectors de la ciutadania solen agrair que els polítics sàpiguen assumir les seves equivocacions.
En el debat s’ha escenificat una situació paradoxal. Així, després de la intervenció exculpatòria de Serracant, Juli Fernàndez ha assegurat que “qui sap més d’urbanisme de l’ajuntament és l’actual alcalde”. Una asseveració que deixa obert el següent interrogant: ¿per què doncs no ha continuat ostentant aquesta responsabilitat?
Banderes i presos polítics
Tant sí com no el PSC ha volgut debatre la seva moció sobre la restitució de les banderes espanyola i europea a la façana de l’Ajuntament. Una proposició sobrera ja que aquestes ja s’han reposat i que ha justificat amb l’argument que aquest fet no torni a reproduir-se. També per criticar la presència de Serracant a Brussel·les amb la vara de comandament juntament amb altres 200 alcaldes independentistes.
Els socialistes no han volgut deixar passar l’oportunitat per erosionar tant al govern municipal com la figura de l’alcalde. Sense la presència d’Esteban Gesa, que ha abandonat histriònicament la sala per a no tornar, el grups dos grups constitucionalistes, Ciutadans i PSC, ha criticat durament a l’alcalde per una decisió il·legal i unilateral que ha ferit la sensibilitat de molts sabadellencs. S’ha desfermat una agre discussió on Juli Fernàndez visiblement irritat ha acusat a aquests partits per manifestar-se juntament amb feixistes en la concentració que va reclamar la restitució de les banderes. Una acusació que ha provocat les rèpliques airades dels portaveus de C’s i PSC per una imputació, al seu parer, manifestament injusta, i que podia ser sentida com a un insult pels milers de sabadellencs que van concentrar-se convocats per Societat Civil Catalana i que no tenien res a veure amb el reduït grup de neonazis.
Amb l’ambient així de caldejat va discutir-se la moció d’ERC, Crida per Sabadell i CiU en favor de l’alliberament dels consellers de la Generalitat destituïts i dels expresidents de ANC i Òmmium Cultural. La sala de plens va esdevenir una versió crispada del Parlament de Catalunya on els portaveus dels partits han repetit els arguments sobradament coneguts. Els grups constitucionalistes negant el caràcter de presos polítics dels encausats, les formacions independentistes afirmant que estaven empresonats per les seves idees i qüestionant el caràcter d’Estat de Dret d’Espanya.
En definitiva, el debat d’aquestes dues mocions ha palesat la divisió en dos blocs i el caràcter preelectoral i del moment polític que visquem. També, i això no és cap novetat, l’abrandada fe del convers de Lluís Monge que de les files socialistes s’ha passat a la ideologia independentista, com el seguidisme d’Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell respecte a les tesis de les formacions secessionistes en relació al 155, la condició de presos polítics i el caràcter de govern legítim de Catalunya dels consellers i el president cessat. De fet, Hernández no ha deixat passar l’oportunitat per a reclamar a l’alcalde que despengés la fotografia de Carles Puigdemont ja que ha deixat de ser el president de la Generalitat.
