Investidura Maties Serracant. Autor: David B.

El ple crític. ‘Investidura entre retrets’

La sessió d’investidura de Maties Serracant, el segon alcalde d’aquest mandat, ha deixat sensacions contradictòries. Tot ha transcorregut segons el guió previst, però amb la sorpresa inesperada de la intervenció de la portaveu d’Unitat pel Canvi.

Certament estava cantat que Serracant, al disposar dels 14 vots que atorguen la majoria absoluta, seria investit alcalde. Tanmateix, Esteban Gesa (PP) i Josep Ayuso (PSC) han presentat la seva candidatura alternativa, encara que l’edil popular l’ha retirat abans de començar la votació i Ayuso només ha obtingut els tres vots del seu partit. Així, teòricament l’alcaldia de Sabadell només podia recaure en els dos únics regidors imputats o investigats del Consistori, donant la impressió que ser imputat és un valor afegit per accedir a l’alcaldia de la ciutat.

L'equip de govern, a la sala de plens. Autor: David B.
L’equip de govern, a la sala de plens. Autor: David B.

Els discursos dels dos regidors no adscrits i dels portaveus dels grups de l’oposició, com era previsible, s’han centrat, amb diferents matisos, en la situació processal de Serracant. La intervenció més surrealista ha estat, sens dubte, la d’Ayuso que ha criticat la condició d’investigat de Serracant, alhora que ha intentat justificar la seva mateixa condició amb el argument peregrí que a ell el seu partit l’havia ratificat en el càrrec i demanat la seva continuïtat i en canvi el codi ètic de la Crida per Sabadell establia que els investigats devien abandonar el càrrec.

Només en segon terme l’oposició han criticat la considerada mala gestió del govern municipal. Així Ciutadans li han recriminat governar mirant al passat i no resoldre els grans problemes de la ciutat i el PSC la manca de lideratge, la pèrdua de pes de la ciutat i els enfrontaments amb barris i col·lectius ciutadans. CiU ha repassat els incompliments en relació al discurs d’investidura de Juli Fernàndez.  El dos regidors no adscrits han qüestionat la gestió de Serracant en Urbanisme.

Els quatre regidors de la Crida, després de la sessió. Autor: David B.
Els quatre regidors de la Crida, després de la sessió. Autor: David B.

Entre els quatre partits que composen el govern municipal, Guanyem Sabadell, Crida i ERC s’han ajustat al guió previst. D’aquesta manera han defensat la continuïtat i cohesió del govern de transformació; encara que els portaveus de la Crida, Míriam Ferràndiz i ERC Gabriel Fernàndez, han escombrat cap a casa i han aprofitat l’avinentesa per a vendre el seu programa electoral i defensar tots dos el paper protagonista de les seves formacions en el referèndum unilateral de l’1 d’octubre.

La sorpresa ha saltat amb la intervenció d’Elena Hinojo, portaveu de Unitat pel Canvi, que ha palesat el malestar de la seva formació per la manera com s’ha produït el relleu a l’alcaldia. Així ha reivindicat la candidatura del seu cap de llista, Joan Berlanga, que no ha estat possible “per ambició i estratègia política en clau 2019”, en clara al·lusió a ERC i Guanyem. Afortunadament, per l’equip del govern el format de la sessió no contemplava un segon torn de rèpliques, ja l’oposició s’hagués posat les botes a l’apuntar a la desconfiança, al panorama d’un govern dividit i convertit un regne de taifes.

El discurs de l’alcalde

La votació ha reforçat aquesta impressió ja que els edils d’ERC i Guanyem han mostrat la seva papereta com si volguessin demostrar que recolzaven a Serracant i que ha fet evocar aquella dita llatina de “excutatio non petita, acusatio manifesta”.

La investidura ha finalitzat amb el breu discurs de 15 minuts de l’alcalde Serracant que ha estat l’únic en replicar les acusacions de l’oposició respecte a la seva condició processal, qualicant-la de “denúncia falsa per denunciar la corrupció” en el marc d’una “estratègia de guerra bruta”. L’alcalde ha centrat el seu parlament sobre dos eixos. El social on han incidit en la lluita contra l’atur, la precarietat laboral, la pobresa i el preu de l’habitatge i el nacional on ha refermat el seu compromís amb el “referèndum d’autodeterminació” de l’1 d’octubre on “Sabadell no hi faltarà”. Finalment, ha desgranat la continuïtat de les accions del govern en matèria d’urbanisme i espai públic on ha subratllat el paper essencial que han de jugar els barris. S’ha tractat d’un discurs auster i sense concessions a la demagògia, com correspon a la personalitat del nou alcalde.

Acabada la sessió a la plaça Sant Roc s’ha desfermat la eufòria, amb traca inclosa, particularment entre la militància de l’Entesa i la CUP. Qui els hi havia de dir fa només tres anys que, per una complexa carambola de circumstàncies, acabarien ostentant l’alcaldia d’una de les principals ciutats del país? Tanmateix existeixen seriosos dubtes sobre si Serracant podrà acabar el mandat ja que sobre ell pengen dues espases de Damocles: la primera si passés de la condició d’investigat a la d’encausat; la segona, si la seva actuació a l’1 d’octubre li pot comportar la inhabilitació per part del govern central.

Foto portada: Serracant, amb la vara d’alcalde. Autor: David B.