EL PLE CRÍTIC
L’executiu local socialista va patir una sessió horrible que va mostrar el seu aïllament polític i les grans dificultats que pot experimentar per acabar el mandat.
El govern municipal socialista presenta tots els símptomes d’un cadàver en avançada fase de descomposició. La sessió de desembre va fer palesa la seva falta de cintura política al ser incapaç de negociar amb cap dels grups de l’oposició els acords mínims per aprovar importants dictàmens de l’ordre del dia.
Així va succeir amb potser el punt més important del plenari relatiu a l’aprovació de les ordenances fiscals que havia pactat, com en els vells temps del bustisme, amb el PP. De fet, no existeix cap precedent, des de la restauració de la democràcia, que les ordenances fiscals no hagin estat aprovades i s’hagin de prorrogar. El PSC va voler jugar a dues baralles i va voler quedar bé amb CiU donant suport a la moció sobre el 9N. Un tema molt delicat sobre el que PP li havia fer arribar el missatge que no transigirien. Finalment, la revenja dels populars es va fer extensiva al punt sobre la modificació del Pla d’Urbanisme a Can Gambús i al preu de l’aigua que també foren rebutjats. Com es diu en castellà, al final els socialistes va quedar-se “compuestos y sin novia”.
La causa profunda d’aquesta anòmala situació s’ha de buscar en la nefasta gestió del cas Mercuri, del que recentment s’ha celebrat el segon aniversari, per part del grup municipal i del Partit dels Socialistes. En comptes d’emprendre una enèrgica política de neteja i regeneració democràtica, expulsant de les seves files als regidors imputats i apartant del servei públic als funcionaris en la mateixa situació, s’han estimat més mantenir-los i defensar-los amb la patètica excusa de la presumpció d’innocència que serveix en l’àmbit penal, però no en el polític. Per tant, si no s’ha encarat la regeneració, l’única derivada possible ha sigut la descomposició en la que actualment estan immersos.
Tot això es va fer evident en el debat de la moció presentada per tota l’oposició i els dos regidors no adscrits, a instàncies de la plataforma Sabadell Lliure de Corrupció i que demanava que l’ajuntament de Sabadell es personés com acusació particular en el cas Mercuri. És a dir, la mateixa actuació que va fer el govern municipal socialista de Santa Coloma quan va esclatar el cas Pretòria. El ponent socialista, Ramon Burgués, va fer una intervenció d’un extraordinari cinisme, escudant-se en raons tècniques per votar en contra d’una moció que hauria retornat un mínim de dignitat a un executiu local tacat per les fundades sospites de corrupció, nepotisme, clientelisme i pràctiques caciquils inadmissibles en una societat democràtica.
Estas cosas pasan por poner una vela a Dios y otra vela al Diablo (PP-CIU o CIU-PP, tanto monta monta tanto) porque avisado está por los profetas que no se puede contentar a Dios y al Diablo al mismo tiempo, porque si decides contentar a Dios molestarás al Diablo y si por el contrario decides contestar al Diablo, ofenderás a Dios. Burgues que es es un medio mea pilas y Sánchez que se educó en un colegio del Opus, no debieran de ignorar máxima tan elemental e importante.
Bien, sigámosle dando patadas a los socialistas en el culo de los ciudadanos. Que en algo tan importante como las ordenanzas fiscales hayan votado en contra los mismos a los que se les han aceptado enmiendas, sólo por puro berrinche, denota que el interés público general está muy por debajo de interés electoral de partido. Y que los socialista se hayan adherido gustosamente a la moción independentista de convergencia denota que definitivamente han perdido en norte y han pasado a engrosar junto con “las izquierdas” la lista de seguidistas del viaje a ninguna parte, ellos sabrán lo que hacen, pero van por el mismo camino derechos a la residualidad en la que acabó el psuc.
Perquè tothom ho sàpiga. En aquest ple es presentava una moció en la defensa d’unes urgències dignes del Taulí. També es van presentar al ple de Cerdanyola i Badia del Vallès. Doncs tothom va votar a favor, inclosos PP, CIU i a Badia fins i tot el PxC. Menys a Sabadell. Tothom va votar que si MENYS CIU que va DIR QUE NO. I que no hi havia per a tant, perquè les urgències funcionaven perfectament bé. Des de l’oposició li van dir que es notova que no les feien servir, segur que van a la privada perquè o sinó no s’entén. Aquesta mena de gent és la que ens vol gobernar, defensant sempre lo privat i deixant a la ciutadania en la indefensió total. En les properes elecciones municipals ens veurem les cares!!! Botiflers!!!