La gran apagada del 28 d’abril impossibilità celebrar el ple ordinari d’abril, que s’ha ajornat una setmana. La sessió de set hores de duració ha constat de 28 dictàmens de l’equip de govern i set mocions dels grups de l’oposició, tres de les quals s’han deixat sobre la taula. L’aprovació provisional del pla d’usos industrials i terciaris al riu Ripoll ha estat el plat fort de la sessió.
El plenari ha començat amb les dacions de compte d’intervenció sobre la liquidació del Pressupost del 2024 que ha donat peu a les crítiques habituals en aquest tema dels tres grups d’esquerra a propòsit de la seva escassa execució; particularment ostensible en el capítol d’inversions. Segons les dades proporcionades per Intervenció General, un 30 per cent del Pressupost no s’ha gastat i en inversions només s’ha executat un de cada tres euros. Unes dades que, a parer de Gabriel Fernàndez (ERC), Joan Mena (En Comú Podem) i Anna Lara (Crida per Sabadell), revelen la mala gestió del govern municipal incapaç de gastar els ingressos producte de l’esforç fiscal de la ciutadania. El portaveu socialista, Eloi Cortés, que no podia negar aquestes xifres, s’ha tret les puces de sobre afirmant que les mateixes dades indiquen una millora percentual de l’execució pressupostària en comparació d’exercicis anteriors i que demostraria que en aquesta matèria es va pel bon camí.
El contracte programa de Ràdio Sabadell ha estat aprovat definitivament amb el vot en contra de Vox i l’abstenció del PP. Les seves portaveus, Nuria Acacio i Cuca Santos, han coincidit en justificar el seu sentit del vot per no formar part del consell d’administració de l’emissora. Acacio ha anat més enllà i ha criticat que el català sigui la llengua vehicular d’aquest mitjà i ha denunciat l’exclusió del castellà. Això, ha motivat la resposta de la resta de grups que han defensat de forma abrandada la tasca dels treballadors de la ràdio municipal i l’ús preferent del català.
El govern municipal, mitjançant dos dictàmens, ha aprovat una important modificació del pressupost de 26 milions d’euros. El primer ha estat una operació de modificació de crèdit per adquirir maquinària de neteja per a l’empresa SMATSA per valor de 13 milions que l’alcaldessa Marta Farrés ha aprofitat per exposar els seus dubtes i inquietuds sobre el model de recollida d’escombraries i la mà estesa a l’oposició per trobar les millors solucions. El segon ha estat una operació de crèdit amb l’Institut Català de Finances per construir habitatge de lloguer assequible a Can Gambús.
El futur incert del Ripoll
Sens dubte, l’aprovació provisional del pla d’usos del riu Ripoll -pendent del vist-i-plau de la Generalitat- ha estat el plat fort de la sessió. El debat ha estat precedit per les duríssimes intervencions dels portaveus de la Plataforma en Defensa del Riu Ripoll, present des de fa mesos en el saló de plens amb una gran pancarta, i de l’Associació per la Defensa i l’Estudi de la Natura de Catalunya (ADENC). Tots dos han afirmat que aquesta normativa suposa una greu amenaça que posa en perill el Parc Fluvial, el principal espai verd de Sabadell. Joan Carles Sallas, president de l’ADENC, ha assegurat que aquest pla “és un error històric” i “el 155 de la ciutat al Ripoll.” Tampoc s’han estat de recordar l’aposta gairebé personal de l’alcaldessa per la piscina d’onades finalment desestimada.
Adrián Hernández, tinent d’alcaldessa d’Urbanisme i excap de llista de Ciutadans, ha estat l’encarregat de defensar el dictamen amb una tàctica napoleònica: la millor defensa és un bon atac. Així ha llegit amb delectació l’acta de la sessió del ple de novembre de 2018, sent alcalde Maties Serracant de la Crida i regidor d’Urbanisme Juli Fernàndez d’ERC, qui va defensar la Modificació del Pla General -aprovada per unanimitat- per fer del Ripoll un ‘Parc Industrial Verd’ on fos compatible l’espai natural amb diverses activitats industrials, artesanals, esportives, religioses o de lleure i restauració. Una normativa -ha assegurat- molt semblant a la proposada pel govern de coalició municipal de PSC i Junts. Fins i tot ha tret pit afirmant que s’han retirat algunes de les activitats permeses pel quatripartit com els tallers de reparació de vehicles i s’ha reduït l’edificabilitat. Llavors ni l’ADENC ni les entitats ecologistes van protestar. Al seu parer -ha rematat- en aquest tema no es tracta tant del què, sinó de qui impulsa aquest projecte.
Acacio, per no perdre el costum, ha mirat d’escalfar l’ambient titllant als membres de l’entitat mediambientalista, de “ecologistas de salón” i “ecolojetas” als qui ha acusat d’enviar-li una carta amb coaccions. Joan Mena (ECP) no li ha deixat passar i ha demanat sense èxit la retirada de l’insult. El portaveu dels Comuns s’ha mostrat radicalment contrari a un pla d’usos que suposa un “menyspreu” al Ripoll i un atac a un espai que s’ha de “renaturalitzar” , que ha de mantenir-se com “corredor ecològic”, sense activitats empresarials. Ha demanat l’aturada de la seva tramitació fins l’elaboració de dos documents estratègics: el pla de polígons i l’informe de zones inundables de la multiconsellera Sílvia Paneque. Respecte a aquest segon punt, Hernández ha assegurat que l’informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) consigna que no hi ha cap zona inundable
Gabriel Fernández, portaveu d’ERC, ha justificat el seu vot negatiu (a l’aprovació inicial va ser d’abstenció), per la manca d’un informe ambiental global de l’àmbit del Ripoll. Aurora Murillo (Crida) ha estat la més radical al titllar el pla d’una imposició del Gremi de Fabricants per tal de beneficiar unes poques famílies d’empresaris en detriment del conjunt de la ciutadania. Tanmateix, ha estat l’única que ha respòs als arguments d’Hernández respecte al quatripartit al reconèixer que “ens vam equivocar” (més info: ‘Llum verda al polèmic Pla Ripoll, que enerva els ecologistes‘).
Quatre de set mocions
Els nostres regidors, conscients els número excessiu de mocions que haurien allargat insuportablement el ple, han deixat sobre la taula tres de les set mocions presentades.
D’aquestes, només una ha prosperat -presentada conjuntament pels tres grups a l’esquerra del PSC- per estendre l’aprenentatge gratuït de la natació a totes les escoles públiques de la ciutat. Un programa, anomenat Els primers a l’aigua, que ha va ser implantat pel quatripartit en alguns col·legis de la ciutat. Des del punt de vista polític, la moció indica un intent de coordinació entre aquestes formacions que podria ampliar-se a d’altres qüestions. La moció ha estat aprovada gràcies a l’abstenció del PSC, el vot favorable de tots els grups i el contrari de Junts -en aquest punt a la dreta de Vox i PP-. Katia Botta ha argumentat que aquesta iniciativa suposa una “discriminació” pels infants de les escoles concertades, amb una mena de classisme a l’inrevés. Tanmateix, la portaveu socialista, Montserrat González, ha indicat que l’increment del cost que suposa aquesta mesura aconsella consignar-la als pressupostos de l’any vinent. Mena ha suggerit que aquesta dificultat pot superar-se fàcilment amb un modificació del pressupost com les que porta el govern municipal a cada ple.
El PSC no volgut comprometre’s ni amb la moció presentada per l’escola Samuntada, l’ADENC i les associacions de veïns de Covadonga i Creu Alta per millorar l’entorn del centre escolar. També ha votat en contra de la moció de la Crida per impulsar el compostatge.
Mena a Vox: “s’han tret la careta”
Com ja és habitual, la darrera moció posada a consideració del plenari ha estat la de Vox, en aquesta ocasió per modificar el reglament del padró per impedir la inscripció d’immigrants il·legals i okupes, que ha estat rebutjada amb els vots negatius de la resta de formacions i l’abstenció del PP. Mena i Acacio no es deixen passar ni una i es nota que es tenen ganes. Aquest l’ha acusat de “treure’s la careta” al presentar una moció nítidament “racista, xenòfoba i antidemocràtica” després de haver amagat amb altres mocions sobre la millora dels barris de Sabadell. Acacio l’ha replicat que no ells no es treuen cap careta, ja que sempre van “a cara descubierta”.
Comiat a Anna Lara
La sessió ha finalitzat amb el comiat de la regidora de la Crida, Anna Lara, després de sis anys en el Consistori, que serà substituïda per Guillem Fuster. Lara ha estat acompanyada per l’exalcalde Maties Serracant, altres regidors de la Crida com Nani Valero, Lluís Perarnau o Albert Boada així com diversos militants de la formació de l’esquerra independentista i anticapitalista.
Els portaveus dels grups municipals s’han cenyit al protocol i li han desitjat sort en la vida personal i encerts en la seva trajectòria professional com cooperativista. La renúncia de Lara ha estat acompanyada per la substitució dels dos assessors del grup municipal, circumstància que indica una recomposició de l’estratègia de la formació quan hem arribat a l’equador del mandat.
Foto portada: membres de la Plataforma en Defensa del riu Ripoll, aquest dilluns. Autor: D.Jiménez.
