La sessió discorria de manera tranquil·la i assossegada fins que a la moció de CiU sobre un tema de màxim interès ciutadà, com és la creació d’un registre municipal de lobbies, va desfermar-se una breu però intensa tempesta política arran de l’absència de la Legión en la processó de Setmana Santa del barri de Can Puiggener.
Sense venir massa al cas, el regidor socialista Carles Bosch, conegut com el virrei del Nord per la seva personal manera de portar la presidència del consell del districte tercer, va aprofitar l’avinentesa per denunciar la manca de transparència que havia suposat que l’ajuntament de Sabadell hagués “vetat” la presència dels veterans d’aquest cos de l’exèrcit espanyol. El Tercio de la Legión va ser fundat el 1920 per Millán-Astray, amb la col·laboració del llavors tinent coronel Francisco Franco, que va popularitzar el famós crit de guerra de “¡Viva la muerte!”. L’edil socialista va assegurar que l’Ajuntament havia amenaçat a la confraria que organitza la processó amb la retirada de les subvencions i la pèrdua del local cedit per l’administració local si desfilava la Legión.
La rèplica de l’alcalde, Juli Fernàndez, no es va fer esperar. En primer lloc, va criticar a Bosch la seva manca de respecte pel grup que proposava la moció, doncs el tema dels legionaris no tenia res a veure amb la qüestió dels lobbies, com no sigui és clar que a partir d’ara se’l consideri un grup de pressió. En aquest sentit, l’indicà que estava disposat a respondre’l en el punt de precs i preguntes.
Ara bé, va deixar caure que li causava sorpresa que el representant d’un partit d’esquerres defensés a un cos “paramilitar de caràcter feixista” i que aquesta pregunta li podria adreçar a la seva companya de partit i alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, que havia prohibit la desfilada de la Legión al seu municipi. Un fet pel que havia estat denunciada pel sindicat d’ultradretà Manos Limpias. A més –afegí- l’ajuntament de Sabadell no havia prohibit la presència dels legionaris, ni havia coaccionat als organitzadors de la processó. Simplement els havia comunicat que si aquests desfilaven no hi participaria la Banda Municipal.
Natzarens i Ku Klux Klan
Al torn de rèplica Bosch va tornar a insistir en el tema i li preguntà a l’alcalde si estava disposat a prohibir la presència dels natzarens a les processons que, segons ell, estaven relacionats amb el Ku Klux Klan. Així va posar en evidència el seu profund desconeixement de la història d’aquesta societat secreta racista del Sud dels Estats Units que no té res a veure amb les tradicions ibèriques de la Setmana Santa, com no sigui per la coincidència amb les seves caputxes de forma cònica.
L’alcalde va reblar el clau justificant que l’Ajuntament tenia dret a manifestar el seu rebuig a que pels carrers de la ciutat desfilés un cos paramilitar feixista. També per mostrar la seva oposició a qualsevol acte “d’apologia del bel·licisme”.
Els rostres de la resta de regidors del grup socialista durant tota aquesta picabaralla surrealista eren tot un poema, la qual cosa va donar a entendre que no compartien la defensa de la Legión del seu company de partit i que, en aquest delicat assumpte, Bosch anava per lliure.
Samarretes contra la corrupció
En altre ordre de coses, semblava que els regidors i regidores de l’Entesa, ara integrats a la Crida per Sabadell, havien deixat ben guardades a l’armari les samarretes contra la presència d’edils imputats al ple municipal. La recent imputació del portaveu del PSC, Josep Ayuso, va fer que a la sessió d’ahir tornessin a lluir aquestes boniques peces de roba de color negre que se suposa que continuaran portant fins que Ayuso plegui o en el cas improbable que sigui desimputat.
Finalment, vull manifestar la meva preocupació pel fet que a la sala plens no hagi arribat encara el retrat de Carles Puigdemont, conegut com el playmòbil pels gironins. Goso suplicar a les nostres autoritats municipals que elevin la més enèrgica protesta davant la Generalitat a fi que, sense més dilacions injustificables, facin arribar la fotografia del nostre president i no privin als assistents al ple de gaudir de la seva estampa.
