La sessió de gener, de gairebé sis hores de duració, ha estat protagonitzada per una sèrie de qüestions que s’arrosseguen des de fa molts anys en la vida pública de la ciutat com ara la cessió de Cal Balsach, la reforma de nomenclàtor, la caserna de la Guàrdia Civil o l’aeroport amb ben poques novetats.
Al ple telemàtic ordinari de gener ha pogut comprovar-se que independentment de l’ordre del dia, amb pocs o molts punts, la sessió s’allarga de manera immoderada. Així, amb només 12 dictamens en la part resolutiva i cinc mocions en la deliberativa, s’ha perllongat durant quasi sis hores i va acabar en període de toc de queda. En definitiva, malgrat la reforma del Reglament Orgànic Municipal (ROM) i les bones intencions dels grups municipals en el sentit de fer unes sessions més àgils i operatives, no hi res a fer davant la incontinència oratòria d’alguns dels nostres edils.
A banda d’això, al plenari va copsar-se una forta sensació de déjà vu i de reminiscències de qüestions que durant fa molts anys s’arrosseguen en la vida pública de la ciutat. D’aquesta manera, s’han aprovat les clàusules administratives que regiran la concessió a 17 anys de Cal Balsach al Casal Popular de la Creu Alta El Tallaret. El debat fou precedit per la intervenció d’Eva Grau, portaveu de l’entitat, que ha recordat tot el llarg procés que s’ha allargat durant vuit anys farcit de polèmiques i denuncies als tribunals, tot reclamant una autocrítica al PSC, que finalment han quedat arxivades. Els socialistes no han volgut entrar en aquesta polèmica i només han apuntat, amb la boca petita, que l’actual composició del seu grup municipal no te rés a veure amb el liderat per Manuel Bustos i Josep Ayuso.
La pròrroga, per deu anys, del contracte de la cooperativa Transport Urbans de Sabadell (TUS) i la reparació de l’error material en els comptes d’SMATSA també han tingut un regust de discussions ja realitzades. En la primera qüestió, Lourdes Ciuró, portaveu de Junts per Sabadell, ha exposat les seves reticències pel funcionament d’aquesta concessió al seu parer manifestament millorable. Lluis Peraranau (Crida per Sabadell) i Santi Valls (ERC) han defensat la conveniència d’estudiar la creació d’una empresa mixta entre la cooperativa i l’administració municipal que, tanmateix, no van plantejar quan estaven al govern de la ciutat al passat mandat. A la segona qüestió, malgrat el seu caràcter eminentment tècnic, l’oposició ha tornat a entonar les conegudes crítiques sobre un presumpte tracte favor a SMATSA i a la manca de transparència en la seva rendició de comptes.
El punt relatiu a la modificació puntual del Pla Urbanístic entorn a l’anomenat balcó de Ripoll ha servit per palesar la bona salut del pacte de legislatura entre el govern bipartit, PSC-Podem, i Junts. Tant és així que Ciuró ha lloat la “diligència i rapidesa” amb que l’executiu municipal ha fet honor als seus compromisos, cosa que no es pot dir d’altres qüestions que romanen sense resoldre.
Mocions recurrents
El debat de les mocions, si fa o no fa, ha seguit la mateixa tònica del que Sigmund Freud anomenà el retorn d’allò reprimit. Així, la Federación de Asociaciones de África Negra de Sabadell y Catalunya ha demanat el canvi de nom del carrer Marquès de Comillas, per esclavista, que ja havia estat aprovat fa dos anys. En el debat ha tornat a sortir el tema recurrent de la reforma del nomenclàtor i no ha faltat una referència del PSC a la polèmica desfermada per l’Informe Machado al mandat anterior.
Tampoc és la primera vegada que la qüestió lingüística es planteja al saló de plens. En aquest cas de la mà de Cs amb una moció per garantir l’educació en totes les llengües oficials d’Espanya i particularment del compliment de la sentència que obliga a impartir el 25 per cent de les classes en castellà. Si l’objectiu de la moció ha estat –en període electoral- mostrar la submissió de l’esquerra als plantejaments del nacionalisme lingüístic ha complert a bastament la seva fita. Marta Morell (Podem) i especialment Manuel Robles (PSC) s’han mostrat com aferrissats defensors del model monolingüe de la immersió. De fet, Robles ni tant sols ha plantejat una flexibilització del model com s’aprovà al darrer congrés del seu partit.
La Crida ha presentat una moció per estudiar la recuperació de la titularitat dels terrenys de l’aeroport de Sabadell que ha tornat a posar sobre la taula un altre dels temes recurrents del debat públic a la ciutat. La proposta ha estat rebutjada amb els vots de tots els grups, excepte ERC.
La moció d’Esquerra, instant al govern municipal a demanar al Ministeri d’Interior que no presenti recurs contra la sentència favorable als interessos municipals sobre la titularitat de la caserna de la Guàrdia Civil, ha posat sobre la taula una altra qüestió que s’arrossega des de fa dues dècades. El debat de la moció fou l’escenari de un fort enfrontament entre el seu ponent Gabriel Fernàndez i Ciuró, que s’està convertint en un dels clàssics d’aquest mandat arran de les crítiques del primer a la moció presentada el passat desembre per Junts a favor de la negociació per resoldre el contenciós. Per la seva banda, l’alcaldessa Marta Farrés, ha intentat justificar l’executòria del PSC durant aquests 20 anys, tot recordant el projecte del Parc Salut que havia d’encabir-se a la caserna. Això sí, sense esmentar les intencions de l’alcalde Manuel Bustos de construir pisos de luxe a l’emplaçament de les antigues quadres de la cavalleria de la caserna que, en realitat, desfermaren el contenciós i la intervenció del ministeri.
L’única novetat ha estat la moció de Junts, per impulsar les comunitats energètiques, que ha estat aprovada per unanimitat i que ha permès als grups municipals pronunciar-se sobre els talls de corrent que han patit molts veïns de la ciutat i sobre els abusius increments del preu de l’electricitat en plena onada de fred.
La sessió, ja en ple toc de queda, ha finalitzat amb una extensa bateria de precs i preguntes a càrrec de tots els grups de l’oposició. Entre ells, el prec de Cs adreçat a l’alcaldessa per tal de retirar el que consideren un “símbol partidista” d’ERC a la finestra del seu grup municipal a l’Ajuntament i que segons la formació taronja, contravé les reiterades sentències sobre la neutralitat política dels edificis públics en període electoral.
