Foto portada: una captura de pantalla del ple municipal.

‘El ple crític’. Desmarcatges i comiats

A la sessió de setembre d’una inusitada duració (set telemàtiques hores) s’han pogut observar els tímids intents de Podem i Junts per Sabadell per marcar distàncies amb el PSC i projectar un perfil propi. El dur debat sobre la proposta del PSOE de cessió a l’Estat dels romanents dels ajuntaments ha estat el punt més interessant del plenari.   

El sisè ple telemàtic des de que va esclatar la pandèmia ha iniciat el curs polític el qual, previsiblement, estarà dominat pels nocius efectes de la crisi sanitària i socioeconòmica. La sessió de setembre, com ja és habitual, va tenir una extraordinària durada de set hores, tot i que dues de les set mocions previstes van quedar sobre la taula. Els nostres representants municipals sembla que no s’han adonat que ara els plenaris es celebren de forma telemàtica amb la qual cosa seria recomanable que s’adaptessin a aquest mitja digital; però sembla que a alguns dels nostres edils els hi agrada massa sentir la seva pròpia veu per renunciar-hi.

En qualsevol cas, des d’una perspectiva política general, a la llarga sessió s’ha pogut copsar un certa desmarcatge tant del soci de govern del PSC com del seu aliat de mandat. Així, Podem ha votat juntament amb les tres formacions independentistes en la moció presentada per Òmnium Cultural, ANC, Can Capablanca i Consell per la República que reclama la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez (més info: ‘S’aprova una moció per demanar la llibertat dels ‘Jordis‘); un vot que ha resultat decisiu per que aquesta fos aprovada. Així mateix, Podem ha recolzat a la resta de grups municipals en la moció que presentà conjuntament amb ERC i Ciutadans per rebutjar la proposta de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) destinada a transferir a l’Estat els romanents municipals a canvi d’alliberar el 35 per cent dels mateixos. D’aquesta manera, Podem vol marcar un perfil propi davant el perill d’acabar sent absorbits pel PSC (més info: ‘El ple rebutja, amb el PSC votant sol en contra, la cessió dels romanents a l’Estat‘). Tanmateix s’ha d’indicar que, en les dues mocions esmentades, Marta Morell, l’única edil de Podem, no tenia massa marge de maniobra ja que ha seguit el posicionament del seu partit a nivell estatal.

De manera més discreta, també Junts per Sabadell ha assajat marcar distàncies respecte a l’equip de govern. Així s’ha abstingut amb alguns grups de l’oposició en el punt sobre la modificació del reglament dels centres cívics, en la resolució d’al·legacions sobre diversos equipaments a l’Eix Macià, en la modificació de pla parcial de Sant Pau de Riu-sec o en la petició d’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç (més info: ‘Recels entre l’oposició al procediment per entrar al Parc de Sant Llorenç‘). Ara bé, en les qüestions realment importants, com les modificacions quinzena i setzena del Pressupost municipal, els de Ciuró han votat amb l’equip de govern.

Justament en la referida modificació quinzena, que contempla una dotació de 150.000 euros per a redactar el projecte tècnic Gran Via-Ripoll, l’oposició i sobretot Ciudatans ha aprofitat per carregar durament contra l’acord de mandat entre govern municipal i Junts que es concretà en el nomenament de dos assessors d’aquesta formació. Els grups opositors criticaren la inconcreció d’aquesta partida que figura quasi d’amagat en un conjunt d’altres modificacions pressupostaries i que s’inclogués com a una mesura contra el Covid. Ni Lourdes Ciuró (Junts) ni Montserrat González (PSC) han encertat a donar explicacions satisfactòries. La primera amb una argumentació retorçada per intentar demostrar que aquestes mesures urbanístiques guarden alguna relació amb el coronavirus. La segona assajà treure’s el mort de sobre adduint que es tractava d’un “projecte del govern”, encara que davant la insistència de José Luis Fernández (Cs) ha hagut de reconèixer que està destinat al projecte Gran Via/Ripoll (més info: ‘150.000 euros per redactar el projecte de la nova Gran Via‘).

L’allargada ombra de Montoro    

Sens dubte el punt de major rellevància política ha estat la moció presentada per ERC i Cs, a la que a última hora es va afegir Podem, sobre la polèmica proposta de la FEMP. Una circumstància que provocà el malestar de Ciuró que ha criticat en termes molt durs a Esquerra pel fet d’haver preferit a la formació taronja i no haver volgut que el seu grup figurés com a proposant de la proposició. Un altre episodi de la interminable pugna entre ambdues formacions per l’hegemonia del moviment independentista.

L’oposició va carregar en termes molts durs contra aquesta proposta qualificant-la d’espoli, robatori o confiscació. Pol Gibert, l’encarregat d’entomar les qüestions de major calat polític del govern municipal, ha intentat defensar la posició del seu partit, amb uns arguments dignes de millor causa. De fet la derogació de la llei Montoro, on es consignen els principis d’estabilitat pressupostària i la regla de la despesa que impedeix a les administracions locals disposar dels seus romanents (excepte per eixugar el deute), va ser una promesa del PSOE de Pedro Sánchez. Així doncs, en comptes d’aquesta polèmica proposta, per la qual a hores d’ara no existeix una majoria parlamentària, potser seria més fàcil i més just derogar la llei Montoro i promulgar una nova normativa que permetés als ajuntaments disposar lliurement dels seus romanents; especialment ara per fer front a les despeses extraordinàries provocades per la pandèmia. L’únic punt on l’argumentació de Gibert ha estat una mica convincent radica en la seva afirmació que aquesta proposició encara no està aprovada i que pot modificar-se en el tràmit parlamentari.

Fi de cicle

La interminable sessió ha finalitzat amb el comiat com regidor de Maties Serracant (Crida), després de set anys en la política institucional, on ha estat edil de l’oposició, del govern i alcalde. La seva renúncia, que havia estat precedida per la de Juli Fernàndez, pot interpretar-se com el punt i final de l’estroncat cicle polític protagonitzat pel quatripartit en l’anterior mandat, en la mesura que els qui foren els seus dos alcaldes han abandonat el consistori.

El seu comiat ha estat precedit per alguna de les seves brillants intervencions en aquest mateix ple, com especialment la dedicada a defensar la posició de la Crida respecte a la sol·licitud del govern municipal per ampliar el Parc Natural de Sant Llorenç al nord de Sabadell, on Serracant ha fet gala dels seus grans coneixements en matèria mediambiental i urbanística. A diferència el comiat de Juli Fernàndez, ara els parlaments dels portaveus dels grups municipals han semblat sincers, particularment sobre la seva figura com a home dialogant i de consens quan va exercir l’alcaldia. Unes lloances no exemptes de crítiques com les d’Adrián Hernández (CS) respecte al seu paper durant la tardor de 2017 o de Gibert sobre la seva negativa a condemnar els incidents a la investidura de Marta Farrés.