La sessió de desembre ha aprofundit en la correlació de forces que s’aprecia des de l’inici del mandat. D’una banda, l’equip de govern bipartit (PSC i Podemos) amb 11 regidors i, de l’altra, l’oposició sense concessions (ERC i Crida) amb 10 edils. Al mig, els sis regidors de Junts i Cs que disposen de la clau per decantar la balança de les majories.
Des dels primers compassos de la sessió, amb una sala plena d’estudiants de Sociologia de la UAB, s’ha copsat la intenció de la Crida per Sabadell de no deixar passar ni una a l’equip de govern. Així, en el punt relatiu a la pròrroga del contracte programa de Ràdio Sabadell, l’exalcalde Maties Serracant ha carregat contra el govern municipal i l’alcaldessa Marta Farrés per la seva incapacitat per elaborar un nou contracte programa. Això ha posat en safata la rèplica de Pol Gibert (PSC) que ha argumentat la contradicció que suposa demanar una reflexió de fons sobre l’emissora municipal i alhora reclamar elaborar una proposta urgentment. Molt més dur ha estat Adrián Hernández, portaveu de Cs. que ha recordat com la gestió del quatripartit va provocar acomiadaments aplicant la reforma laboral de Mariano Rajoy, protestes sense precedents de la plantilla, la dimissió del regidor responsable de la ràdio, Miquel Soler, i la designació d’una directora, Montserrat Pérez, que va dimitir un any i mig després. De manera que des del maig de 2017 l’emissora municipal funciona sense director/a.
Una situació semblat s’ha reproduït sobre el Pla Especial del Portal Sud de Sabadell. Serracant ha tornat a carregar contra l’equip de govern al qual ha acusat mentir a l’afirmar que havia desbloquejat el contenciós amb AENA i perdre dos milions d’euros per no haver estat capaç de posar en marxa el conveni ad hoc amb la Diputació de Barcelona. L’edil de la Crida s’ha hagut de batre de retirada quan l’alcaldessa li ha recordat que han estat les negociacions entre ella mateixa i AENA les que han permès, mitjançant un permuta de terrenys, desllorigar el tema i la regidora Mar Molina li ha manifestat que quan l’actual equip de govern va arribar al poder aquest dos milions no hi eren, extrem que Serracant ha hagut de reconèixer. Per la seva banda, Juli Fernàndez, ex alcalde d’ERC, ha emprat un to més moderat reivindicant la tasca realitzada en aquest tema pel govern quatripartit que va facilitar, mitjançant, l’aprovació d’un Pla Especial, que aquesta important qüestió s’hagi pogut resoldre. L’alcaldessa Farrés no ha deixat passar l’avinentesa per elogiar el to constructiu de Fernández en comparació de les crítiques destructives de Serracant. Així mateix, s’ha compromès a reprendre les negociacions amb la Diputació per recuperar els dos milions d’euros.
En la mateixa tònica s’ha desenvolupat el debat sobre la modificació de les Bases d’Explotació de la Companyia d’Aigües per tal de permetre una aportació de capital a fi d’afrontar situacions d’urgència; en particular. la canonada de fibrociment de Can Llong. Serracant ha criticat en termes molts durs aquesta mesura que considerà com un aportació sense control de diner públic a favor d’una empresa privada que té assegurat un 12 per cent de beneficis. La resposta, tant des de l’equip de govern com des de Junts per Sabadell i Cs, ha estat criticar l’insuficient Pla Director de l’Aigua aprovat pel quatripartit la tardor de 2017, que contempla unes inversions de 64 milions d’euros en 10 anys. A parer de la regidora socialista Mar Molina, això ha obligat a adoptar una mesura tan anòmala com aquesta. Una argumentació que ha estat avalada per José Luís Fernández (Cs) a l’afirmar que les inversions previstes eren insuficients, i també per Lourdes Ciuró (Junts) que ha reclamat un sistema d’inversions correctament planificat.
Cinc mocions
Aquest mateix escenari s’ha tornat a reproduir en el debat de la moció presentada conjuntament per Crida i ERC demanant la reforma reglamentària per tal de permetre l’accés al consum d’aigua a les famílies en situació de vulnerabilitat. Aquí s’ha desfermat una agria discussió. El regidor socialista, Eloi Cortés, ha replicat als ponents que els hi encolomen un problema que l’anterior equip de govern va ser incapaç de resoldre per discrepàncies internes entre els socis. Gabriel Fernández, portaveu d’ERC, li ha donat la raó al reconèixer que no ho van poder fer a causa dels qui “ara no hi són” al ple, en una diàfana al·lusió a Unitat pel Canvi i Guanyem Sabadell.
La resta de les mocions han experiment diversa sort. La proposició per realitzar un acte d’homenatge i bastir un monument a Francesc Layret, que fou diputat per Sabadell i assassinat fa un segle per pistolers de la patronal catalana, presentada per ERC a la qual s’afegí el PSC, ha prosperat amb el suport de tots els grups; excepte Cs que s’ha abstingut amb el discutible argument que s’obria la porta a haver de fer monuments a una munió de personatges històrics de la ciutat. D’altra banda, com era d’esperar, la moció presentada per la Crida, a la qual s’afegí ERC, per limitar la proliferació de cases d’apostes i jocs ha estat aprovada per unanimitat malgrat ser un tema on els Ajuntaments tenen escasses competències.
La moció de Junts, que propugna la creació d’un segon centre cívic al Centre de la ciutat, i estudiar el seu emplaçament a l’antic edifici de Correus, a la Via Massagué, va ser aprovada amb els vots de PSC i Podemos i l’abstenció de Crida, ERC i Cs que han expressat els seves dubtes sobre la idoneïtat d’aquest edifici per a un equipament d’aquestes característiques.
La proposició de Cs, a la qual s’ha sumat el PSC, per tal de dotar a la Policia Municipal de pistoles Taser ha desfermat una virulenta discussió. Els dos grups proposants, Junts i, per sorpresa de tothom, Podemos han defensat la conveniència d’aquesta arma, alhora que Crida i ERC han manifestat la seva discrepància. Nani Valero (Crida) ha esgrimit els informes d’Amnistia Internacional contraris a les pistoles taser pels riscos que suposa per a les persones i per la vulneració dels drets humans. Raul García Barroso (ERC) ha argumentat que les pistoles taser no entren en les competències de la Policia Municipal, doncs com li ha recordat el regidor socialista responsable de l’àrea, Jesús Rodriguez, ERC va votar a favor en el Parlament de Catalunya de dotar d’aquesta arma als Mossos d’Esquadra.
Estils d’exercir l’oposició
La sessió de dimarts ha tornat a palesar que ERC i sobretot la Crida encara no han paït que van perdre les eleccions i no han realitzat la necessària autocrítica sobre les causes de la derrota.
Al nostre parer s’estan equivocant, especialment la Crida, en la manera d’exercir l’oposició. Només per posar un exemple, en el tema de l’accés a l’aigua a les famílies vulnerables, en comptes d’emprar un to inquisitorial, podrien haver plantejat la qüestió explicant les gestions que s’havien realitzat quan estaven al poder i demanant al nou equip de govern que continuessin amb aquesta tasca. A més, aquest estil opositor comporta dos perills. D’una banda, com li va succeir a l’Entesa per Sabadell al 1999, si cremes els cartutxos en la primera fase del mandat pots arribar literalment esfondrat al final del mateix.
Aquesta estratègia està comportant que Junts i Cs facin costat al govern local, quan ERC i Crida podrien cercar acords amb aquests grups que tenen la clau de les majories en el plenari; malgrat que, des del punt de vista ideològic, Crida i ERC com a formacions d’esquerra haurien d’estar més propers al bipartit PSC-Podemos que a Junts i Cs ubicats en l’espectre del centredreta.
Una prova addicional i final d’aquesta manera d’exercir l’oposició ha estat el prec de Nani Valero adreçat a l’alcaldessa per tal de mantenir el rigor en la forma d’exercir la seva presidència en els plens i estalviar-se els comentaris jocosos que més aviat estan destinat a apaivagar la tensió i que, al nostre parer, no alteren el desenvolupament dels debats.
