La sessió extraordinària ha servit per mostrar la correlació de forces que pot imposar-se en aquest mandat. El govern bipartit necessita el suport d’algun grup municipal per garantir l’estabilitat institucional. Ara ja no hi ha dubte -si és que n’hi havia algun- que aquest grup és el liderat per Lourdes Ciuró.
El govern municipal ha aprofitat la sessió extraordinària per aprovar les ordenances fiscals per a encabir altres dictamens de contingut econòmic. D’aquesta manera el plenari ha començat amb dos punts relatius a la pròrroga i revisió del Pacte de Salut, subscrit el 2016 entre l’Ajuntament de Sabadell i el Servei Català de Salut de la Generalitat, mitjançat el qual l’administració local aporta quatre milions d’euros per ampliar les urgències de l’Hospital Taulí i construir el CAP de Can Llong.
Al voltant d’aquesta qüestió s’ha desfermat un debat de tons agres, ja que després de tres anys la Generalitat no ha complert cap dels seus compromisos. Gabriel Fernàndez (ERC), en el seu habitual estil demagògic, ha intentat justificar les bondats de l’acord adduint que el PSC que s’havia oposat a aquest pacte ara ho assumia. Això ha provocat la rèplica de l’alcaldessa, Marta Farrés, qui s’ha reafirmat en la seva valoració que es tracta d’un “mal negoci” per la ciutat, però que havia d’acceptar-lo per “responsabilitat” i per no “deixar tirat” a l’Hospital Taulí.
Tampoc Fernàndez ha tingut massa èxit en la seva argumentació de culpar a l’aplicació de l’article 155 de la Constitució de no haver executar les obres. En el cas de l’ampliació de les urgències del Taulí el retard va estar motivat per la renúncia a meitat de les obres d’Acciona, l’empresa adjudicatària. En el cas del CAP Can Llong encara té menys justificació doncs, com ha recordat Adrián Hernández (Cs), la Generalitat porta incomplint el seus compromisos de construir l’ambulatori del barri des del 2005. Ha demanat sense èxit al portaveu d’ERC que retirés la seva al·lusió al 155, que només va tenir sis mesos de duració, com ofensiva per als veïns de Can Llong.
Al nostre parer, les administracions han d’assumir les seves competències. Així, tant en el cas de Taulí, del CAP de Can Llong o de la Residència del Sud per la gent gran no han de ser els ajuntaments qui sufraguin unes despeses que no les corresponen, sinó la Generalitat com a titular d’aquests serveis.
El manual del bon trotskista
La resolució de les al·legacions i l’aprovació definitiva de les ordenances fiscals tenien enguany un elevat contingut polític. No només perquè el govern bipartit, PSC-Podemos, en minoria necessitava el suport d’algun grup municipal per tirar-les endavant, sinó perquè Ciutadans havia anunciat el seu oferiment d’un pacte d’estabilitat per a tot el mandat al govern en el marc de la negociació de les ordenances fiscals. Una oferta que, sens dubte, cercava certificar la preferència del govern municipal per Junts per Sabadell com a principal suport per tal de garantir la governabilitat del municipi.
Finalment, s’han complert els pronòstics i la formació liderada per Lourdes Ciuró ha votat a favor de les ordenances amb l’argument que l’executiu local ha acceptat gairebé la totalitat de les seves al·legacions, amb la qual cosa queda clar quin és el soci preferent del bipartit. La portaveu de Junts per Sabadell no ha pogut estar-se d’observar amb ironia que sigui la seva formació qui es mostri partidària d’incrementar els impostos enfront de la “progressia local” i contravenint les instruccions del “manual del bon trotskista”.
No obstant això, el govern municipal ha jugat a la geometria variable a l’estimar les dues úniques al·legacions de la Crida per Sabadell i la quasi totalitat de les d’ERC, excepte una relativa a l’habitatge. Això ha conduït al trencament del bloc opositor format per Crida i Esquerra. En efecte, la Crida tenia molt difícil votar en contra d’unes ordenances que el mateix govern municipal ha reconegut que eren continuistes respecte a les quatripartit i quan s’havien estimat les seves dues al·legacions.
Per la seva banda, ERC ha votat en contra aferrant-se al clau ardent que la seva principal al·legació ha estat desestimada, mantenint-se en la seva línea d’oposició frontal a l’equip de govern. Un vot negatiu on ha coincidit amb Cs; encara que els motius d’aquesta formació no es justifiquen tant per l’estricte contingut de les ordenances, sinó per tal de palesar que, a partir d’ara i davant del rebuig del bipartit a la seva oferta de pacte d’estabilitat, es situen clarament en l’oposició.
