EL PLENO CRÍTICO
La maratoniana sessió, de més de sis hores de duració, mostrà dues parts diferenciades. La primera va estar dominada pels efectes de les retallades de la Generalitat. La segona fou l’escenari de les crítiques de l’oposició a la política del govern municipal en diferents fronts. El plenari finalitzà amb un crispat debat sobre la situació d’extrema gravetat de VIMUSA que podria menar a la seva desaparició.
La primera part, relativa als dictàmens de l’equip de govern, va estar dedicada a aprovar una sèrie de ajuts i subvencions, com ara a la associació de teatre infantil Rialles o l’entitat Obrir-se al Món, de suport a les famílies afectades per l’autisme, a la formació de joves cantants d’òpera, passant pels ajuts i beques per a llibres de text, cursos d’anglès o l’increment de les taxes del Conservatori de Música i l’Escola Illa.
En sentit contrari, Lluís Monge, regidor de Sostenibilitat, va defensar el canvi de categoria de soci a observador de les entitats de defensa del medi ambient FEDENATUR i Xarxa de Custodia del Territori (XCT) que argumentà per motius d’estalvi econòmic, encara que aquest no arriba als 3.000 euros anuals. La desafortunada argumentació del regidor, que va assegurar que no es podia demanar “sopa i teta” en moments de crisi, desfermà les crítiques del conjunt de l’oposició per la seva manca de sensibilitat.
En tots aquests punts els grups de l’oposició s’arrengleraren amb el govern municipal per a denunciar els ajustos i retallades de la Generalitat, com es posà de manifest en la ratificació del contenciós-administratiu sobre la retirada de les assignacions que rep l’ajuntament de Sabadell del Fons de Cooperació Local que va comptar amb el suport de tots els grups excepte CiU, argumentant que això havia estat esmenat al Parlament de Catalunya i que l’ajuntament percebria íntegrament aquests fons.
Pla d’ajust
En aquesta part de la sessió es va palesar que l’equip de govern està instal·lat en el dia a dia de la gestió i que no podem esperar pràcticament res d’un mandat on sembla que tot el peix ja està venut.
L’únic punt on el govern va poder treure pit fou el relatiu a la modificació del pressupost prorrogat i el reconeixement extrajudicial de crèdits. Ramon Burgués, tinent d’alcalde de Serveis Econòmics, va anunciar que les dades de la liquidació de les comptes municipals del 2013 significaven un èxit de les mesures del Pla d’Ajust amb un reducció del 13 per cent de dèficit i un romanent de tresoreria positiu de 10,6 milions d’euros.
El fantasma de Mercuri
La segona part del plenari, centrada en el debat de les quatre mocions de l’oposició, fou precedida per l’informe sobre el compliment de les mocions aprovades al 2013 on va tornar planejar el fantasma de Mercuri, arran de l’incompliment de les proposicions per apartar al càrrec de confiança, els tres edils i dos funcionaris imputats en el cas.
Aquí es va produir unes de els escasses intervencions de l’alcalde Juan Carlos Sánchez, que va tornar a invocar la doctrina de la presumpció d’innocència. Una argumentació feble ja que confon les responsabilitats penals i les polítiques. De fet, es tracta d’una manera d’eludir les segones.
Mocions polèmiques
La primera moció del PP instà al govern municipal per tal que, emparant-se en el “principi de legalitat”, no cedís el patró municipal per la consulta sobiranista. El PSC va votar a favor, la qual cosa provocà la indignació de la resta de grups, atès que al plenari passat els socialistes havien votat una moció en sentit contrari on es comprometien a facilitar tots els mitjans per celebrar la consulta. El socialistes, que volen quedar bé amb tothom, poden acabar quedant malament amb independentistes i unionistes.
El debat sobre la moció de Entesa per anul·lar el Pla Especial de Ca n’Alzina fou l’escenari de un fort xoc dialèctic entre el ponent d’Entesa Maties Serracant i el tinent d’alcalde d’Urbanisme i alcaldable socialista Josep Ayuso. Serracant va acusar a l’equip de govern de dissenyar el Pla Especial per tapar les nombroses i greus irregularitats detectades a l’hípica. Un tema on va tornar a planejar el cas Mercuri per la qüestió de l’abocament il·legal de 45.000 metres cúbics de terres.
Ayuso, visiblement irritat i amb un estil agressiu, va tirar a fora totes les pilotes que va poder i finalitzà la seva rèplica anunciant que havia ordenat precintar les instal·lacions de l’hípica, que provocà les observacions iròniques de Serracant. La moció fou desestimada gràcies a la benèvola abstenció del PP.
Opacitat i transparència
La proposició conjunta d’ICV, EUiA i Entesa presentada a instàncies de la Coordinadora per la Defensa de la Sanitat Pública reclamava la publicitat dels pressupostos i contractes dels proveïdores de l’Hospital Taulí. Sorprenentment aquesta petició fou rebutjada per PSC, CiU i PP amb l’argument que aquesta informació estava penjada a diferents webs i malgrat reconèixer la dificultat d’accedir a aquestes dades.
Sembla, doncs, que aquests grups no volen que la ciutadania tingui coneixement del funcionament del consorci hospitalari i que els seus cants sobre la transparència són pura retòrica. Un fet que va portar a l’edil i diputat Joan Mena a ironitzar sobre la “sociopepevergència”.
VIMUSA en perill
La sessió va finalitzar amb moments de gran tensió en el debat sobre la moció conjunta dels tres grups d’esquerra que reclama la readmissió dels set treballadors acomiadats de VIMUSA, pressents a la sala i que van exhibir pancartes denunciant la seva situació. La proposició fou rebutjada amb el vot en contra del PSC i les abstencions de PP i CiU.
La moció havia estat precedida pel dictamen per concertar una operació de crèdit de tres milions d’euros amb el BBVA destinats a l’empresa municipal d’habitatge. El debat de la moció va posar sobre la taula l’extrema gravetat de la situació de VIMUSA. Segons la portaveu d’ICV, Carme García la seva “continuïtat penja d’un fil”. Per la seva banda, Virgínia Domínguez (Entesa), Marisol Martínez (EUiA) i Carles Rossinyol (CiU) van coincidir en criticar la manca de previsió de l’equip de govern que ni tant sols disposa, com afirmà Domínguez, d’un pla de viabilitat.
Marta Farrés intentà salvar els mobles amb dades sobre l’enfonsament del sector de la construcció, però no va poder esvair els temors de que VIMUSA pugui desaparèixer devorada per la crisi. Una eventualitat d’una extrema gravetat doncs, a banda de la pèrdua de llocs de treball, significaria la fi del que ha estat un dels organismes amb major prestigi i projecció social del nostre ajuntament.
