El darrer ple ordinari de l’any, de cinc hores de duració, ha constat de 30 dictàmens del govern municipal, més dos assumptes d’urgència i quatre mocions. El greu problema de l’habitatge i les despeses del Llaminer han animat una feixuga sessió prenadelenca.

La sessió s’ha iniciat amb la sala plena de membres de la Plataforma en defensa del riu Ripoll que han exhibit una gran pancarta. Com ja és habitual en els darrers plens, ha començat amb les objeccions formulades per l’interventor al pagament de diversos viatges de càrrecs electes, assessors i tècnics municipals. De de l’oposició s’ha reiterat la necessitat que el govern municipal aprovi d’una vegada una normativa que eviti la repetició d’aquesta disfunció. Eloi Cortés, número dos del govern, ha tornat a afirmar que estan treballant en el tema i que aviat es presentarà el dictamen per actualitalitzar el preu d’aquestes dietes.

En el punt número 8, sobre el contracte programa de Ràdio Sabadell, s’ha tornat a plantejar la qüestió perpètuament postergada de l’elecció del seu director/a, vacant des de la dimissió de Montserrat Pérez Creus al 2017. Cortés s’ha compromès emfàticament a que l’any vinent s’obrirà el procés per la seva elecció. Potser, com al conte infantil Pere i el llop, ara sí que vindrà el nou director. D’altra banda, Joan Mena, d’En Comú Podem (ECP) i Gabriel Fernández (ERC) han plantejat la millora de la condicions laborals dels treballadors de ràdio i en el fet que recentment alguns hagin marxat. El portaveu d’ERC ha estat més explícit fent un emotiu comiat de la veterana redactora Karen Madrid que estava cobrint el seu últim ple municipal.

Escaramusses amb l’habitatge

El dictamen relatiu al contracte programa 2025-2028 de VIMUSA ha propiciat un encès debat sobre el problema de l’habitatge que s’ha perllongat en els punts 12 i 13 d’aprovació definitiva del Pressupost General i les Ordenances Fiscals. Un tema molt sensible i gran interès per a la ciutadania. Cortés i Mena han protagonitzat un dur combat dialèctic on no han mancat els cops baixos. Especialment, quan el darrer, per mostrar l’escàs esforç del govern municipal en el tema, ha assegurat que la seva despesa en habitatge només és de dos milions d’euros, el doble del que costa El Llaminer. El tinent d’alcaldessa, visiblement indignat, no li ha deixar passar. L’acusat de demagògia en l’ús de les xifres, ja que la despesa municipal en habitatge és 70 vegades superior a les despeses llamineres. Mena no ha negat aquesta xifra, però indicant que els dos milions és la quantitat que figura en el punt que s’havia de votar.

Per la seva banda, Gabriel Fernández, en resposta a les recurrents crítiques de Cortés sobre la inacció del quatripartit en matèria d’habitatge, l’ha recordat amb raó que aquest govern va haver d’entomar la situació de fallida de VIMUSA per la gestió de Manuel Bustos i que gràcies al quatripartit l’empresa municipal es va poder salvar. Anna Lara de la Crida per Sabadell, s’ha mostrat molt escèptica respecte a les promeses del govern. Així ha indicat com, des del mandat anterior, el govern municipal repeteix la promesa dels 500 habitatges. A l’igual que ara Salvador Illa ofereix la xifra de 50.000 habitatges per Catalunya, la mateixa que ja havia donat José Montilla. Davant l’allau de crítiques, Cortés ha reiterat que l’habitatge és la principal prioritat del govern municipal, però que es tracta d’un problema que necessita de la intervenció decidida dels governs central i autonòmic.

Al compàs del Llaminer

A la mateixa hora que a la sala de plens ressonava la banda sonora de la caseta del Llaminer, s’ha debatut l’aprovació definitiva dels pressupostos i ordenances fiscals. El regidor socialista, Antonio Rodríguez Galián, ha explicat els motius pels quals només s’ha acceptat parcialment una al·legació, dels Comuns, de les 62 presentades. Durant més d’una hora, els portaveus dels grups municipals han aprofitat l’avinentesa per reiterar els mateixos arguments que en la discussió de l’aprovació inicial. Des de l’oposició, tots els grups han coincidit en recordar la pujada lineal del 15 per cent dels impostos i taxes municipals al qual s’hi va afegir la nova taxa de recollida de residus. Nuria Acacio, portaveu de Vox, no s’ha estat de detallar amb delectació el que ha anomenat “despilfarro ideològico” que ha quantificat en cinc milions d’euros, sumant les partides dedicades a cooperació internacional, mediació comunitària, igualtat de gènere, memòria democràtica…i que podrien dedicar-se a l’habitatge.

Les despeses del Llaminer han tornat a sortir en el debat com un exemple de les prioritats polítiques del govern. Lara ha afirmat que examinant les partides del pressupost, el cost de les festes nadalenques no és de 1,3 milions d’euros com diu l’equip de govern, sinó tirant pel capbaix i a primera vista de d’1.7 milions. Galián s’ha vist obligat ha defensar, sense donar xifres, l’efecte de “dinamització” de les festes nadalenques sobre el comerç local.

Trinxeres ideològiques  

La sessió ha continuat amb qüestions de tràmit fins al debat de les quatre mocions de fort contingut ideològic. La primera, dels Comuns, defensada per Alejandra Sandoval de Podem, ha plantejat la millora de les connexions de les línies de bus dels barris de Can Puiggener, Can Rull, Poblenou i Torre-romeu amb els centres sanitaris de referència. La moció ha estat aprovada per unanimitat i amb la promesa del govern municipal d’estudiar el tema.   

La segona, presentada per l’Associació Actuavallès per exigir l’aprovació de la Llei trans al Parlament de Catalunya, ha estat aprovada amb els vots en contra de PP i Vox. El debat ha mostrat l’èxit de la teoria queer de la filòsofa nord-americana Judith Bulter en les esquerres (PSC, ECP, ERC i Crida), però també en Junts. Unes tesis que, com ha recordat la portaveu del PP Cuca Santos, han dividit al moviment feminista i a les socialistes precipitant la sortida del govern de Carmen Calvo, contraria a les tesis queer d’Irene Montero de Podemos. Una teoria queer que, al nostre modest parer, parteix d’una confusió conceptual entre el sexe, un fet biològic, i el gènere, una construcció cultural, de la qual es deriva la controvertida i molt discutible “autodeterminació de gènere”. En qualsevol cas, les esquerres haurien d’exercitar-se en el pensament crític sobre una qüestió que està donant abundant munició ideològica a la dreta i l’extrema dreta.

La moció de la Crida per a la promoció social de l’ús del català ha estat la resposta a l’anunci del govern municipal de traslladar les dependències del Consorci de Normalització Lingüística (CLN) a l’actual seu de Museu d’Història, l’antiga mansió Casanovas. La Crida havia presentat una moció per encabir un casal de la cultura i llengua catalana a la Casa Grau o Marcet Font mesos abans que el govern presentés el conveni amb la Fundació del Banc Sabadell en aquest mateix edifici. En el debat de la moció, s’ha plantejat la qüestió si faria falta un equipament provisional fins que finalment es verifiqui el trasllat al Museu d’Història.

La sessió ha finalitzat, com Vox ens té acostumats, amb una moció per a la millora del barri de Torreguitart que només ha comptat amb el suport del PP. Totes les formacions de manera telegràfica han reiterat la seva negativa a votar a favor d’una moció de l’extrema dreta fos quin fos el seu contingut. Justament, aquest és l’objectiu polític de Vox amb mocions com aquesta.   

Foto portada: el portaveu del PSC a l’Ajuntament, Eloi Cortés, i Marta Farrés. Autor: D.Jiménez.