A un any pelat de la cita amb les urnes, el ple ordinari de maig ha constat de vuit dictàmens de l’equip de govern i cinc mocions de l’oposició. La dació de compte sobre “la regulació normativa de les zones industrials i terciàries” del Ripoll i la moció de la Crida per Sabadell “per la protecció integral del riu Ripoll” han estat les qüestions més rellevants de la sessió.
Tot i la brevetat de l’ordre del dia, la sessió s’ha allargat més de quatre hores. Des de l’inici del plenari, nombrosos membres de la Plataforma en Defensa del riu Ripoll, amb samarretes verdes, han omplert la sala de plens i s’han concentrat a la plaça Sant Roc per manifestar el seu rebuig al projecte. La dació de compte ha estat precedida per la dura intervenció d’una portaveu de la Plataforma que ha criticat la convivència del Gremi de Fabricants, en una “operació especulativa”, que només afavoreix als empresaris i posa en perill la viabilitat ecològica del Parc Fluvial (més info: ‘Llum verda definitiva al Pla Ripoll‘).
Els grups municipals han recapitulat els arguments, abastament coneguts, en favor i en contra de la nova normativa que permet la instal·lació d’empreses industrials “netes” i equipaments terciaris, i preveu la construcció de rotondes d’accessibilitat a la llera del riu. D’una banda, la majoria formada pel PSC, Junts, PP i Vox; de l’altra, la minoria dels tres grups d’esquerra (ERC, Crida i Comuns) i el regidor no adscrit, Gabriel Fernández, contraris amb matisos al projecte.
Joan Mena dels Comuns, enfundat en la samarreta verda de la Plataforma que li venia una mica estreta, ha estat el més punyent. Ha qualificat aquest pla d’usos com “el major despropòsit de la legislatura” i “d’error històric”. Així mateix, ha reafirmat la seva aposta per la “renaturalització” del riu com a “corredor ecològic” i sense activitats industrials. En aquesta línia, ha recordat l’incompliment de la seva moció, aprovada en ple, d’elaborar un Pla Director de Polígons Industrials pel planificar l’oferta de sòl industrial. Una posició recolzada a grans trets per Guillem Fuster de la Crida que no s’ha estat d’evocar el fantasma del Surfcity com un exemple del model dels socialistes respecte al Ripoll. També, Santi Valls (ERC) ha mostrat el seu rebuig al projecte amb el matís de permetre “certes activitats empresarials” i ha exhumat la seva reivindicació d’una revisió del Pla General d’Urbanisme que repensi el model de ciutat i el paper del Ripoll.
En sentit contrari, Cuca Santos (PP), ha plantejat una aferrissada defensa d’un projecte que, al seu parer, crearà riquesa i llocs de treballs. En el curs de la seva intervenció, l’edil popular s’ha anat escalfant fins afirmar que pels membres de la Plataforma, “las mariposas y los peces eran más importantes que las personas”. L’alcaldessa, Marta Farrés, ha hagut de posar ordre, quan una membre de la Plataforma ha demanat a crits que Santos retirés unes paraules considerades un “insult”.
Esgrima dialèctica hídrica
Adrián Hernández, cap llista i portaveu del grup municipal de Ciutadans a l’anterior mandat i ara tinent d’alcaldessa d’Urbanisme i Seguretat, ha estat l’encarregat de defensar el projecte del govern que, al seu parer, compatibilitza el caràcter de Parc Fluvial, protegit al 90 per cent, amb els usos industrials i terciaris estrictament regulats i que han estat aprovats per totes les instàncies autonòmiques competents en la matèria.
Hernández, partidari de la màxima napoleònica segons la qual la millor defensa és un atac, ha insistit en llençar la pregunta: per què quan governava el quatripartit s’aprovà un projecte de “parc industrial verd”, molt semblant al que entrarà en vigor, que ara els mateixos partits qualifiquen “atemptat ecològic”?
Mena, endurit a les batusses del Congreso de los Diputats, no l’hi ha deixat passar. En el torn de rèplica, li ha retret que ha estat Hernández qui ha canviat d’opinió i de partit i no pas ell, que continua amb la mateixa opinió i el mateix partit, fent esclatar les rialles del públic. Hernández, picat en el seu punt d’honor professional, li ha respost que Mena hauria de repassar la llista de les moltes sigles de coalicions d’esquerres per les que s’ha presentat.
En aquest debat hídric s’ha d’observat una curiosa paradoxa. Lluís Matas, expulsat del partit que continua exercint legalment com portaveu del grup municipal de Junts, ha defensat la posició del govern socialista i la seva quan estava dintre de l’executiu local, favorable a la normativa d’usos del Ripoll. En sentit contrari, s’ha manifestat, Gabriel Fernández, ex portaveu d’ERC i ara regidor no adscrit, que encapçalarà la candidatura de Junts (en coalició).
En qualsevol cas, l’estat de degradació de diversos edificis industrials, alguns en ruïnes i plens de brutícia des de fa dècades, hauria de ser una de les prioritats de les administracions públiques, començant per la local i exigeix una ràpida intervenció. També, caldria preservar, si més no alguns dels molins que formen part de la història i dels orígens de la indústria sabadellenca
Mocions aprovades i rebutjades
La moció de la Crida ha reobert la qüestió de Ripoll amb l’única novetat de proposar ampliar la seva protecció en l’àmbit supramunicipal, implicant els ajuntaments dels 40 quilòmetres que travessa el riu. El debat ha reproduït de manera abreujada els mateixos arguments amb la diferència que aquí s’havia de votar. La moció ha estat rebutjada pels vots en contra del PSC, Junts i Vox, l’abstenció del PP i els favorables de la resta de formacions i del regidor no adscrit.
De la resta de mocions, ha prosperat la presentada pel PP “per augmentar les zones verdes i renaturalitzar l’espai urbà de Sabadell” que ha comptat amb el vot favorable de tots els grups i l’abstenció de Vox. La seva portaveu, Nuria Acacio, ha tret el punyalet per observar sarcàsticament que ha descobert la clau del PP per tal que les seves mocions siguin aprovades: sumar-se als plans que ja estan funcionant amb el PSC.
També s’ha aprovat la moció d’ERC, defensada per la seva alcaldable Sílvia Renom, “per reforçar els casals d’estiu i garantir un accés equitatiu i inclusiu”. La moció només ha comptat amb el vot negatiu de Vox i el PP, per incloure, a petició del regidor no adscrit, que el català sigui la llengua vehicular dels casals d’estiu. Qui pot oposar-se a què hi hagin més zones verdes o millors condicions al lleure infantil?
Pel contrari, ha estat rebutjada la moció dels Comuns per “un model de policia de proximitat, agents cívics i serenos”. La qüestió de la policia de proximitat o de barri és d’un d’aquells temes recurrents que tots els partits treuen des de fa dècades quan s’apropen les eleccions i inclouen als seus programes electorals, però que mai apliquen quan governen; malgrat, alguna honrosa excepció. Tanmateix, ara, amb les campanyes de l’extrema dreta sobre la inseguretat als barris i la seva vinculació amb la immigració, el tema ha adquirit una major significació política. Una qüestió que obre molts interrogants sobre les fronteres entre la realitat objectiva i la seva percepció subjectiva. Així pot donar-se el cas que, malgrat que les dades objectives mostrin que la criminalitat ha minvat (“Sabadell no és el Bronx”), s’hagi incrementat la percepció ciutadana d’inseguretat.
La prioritat nacional de Vox
La sessió ha finalitzat, com ja és habitual en aquest mandat, amb la moció de Vox, en aquest cas per aplicar el “criteri de prioritat nacional en l’accés als serveis públics a Sabadell”. Una moció pensada més per prémer els cargols al PP que per ser aprovada pel plenari. Cuca Santos, que s’ha abstingut, s’ha vist forçada a entonar una dura diatriba contra la regularització d’immigrants del govern presidit per Pedro Sánchez, i invocar la noció de “arraigo”, sense distincions de nacionalitats, per desmarcar-se del seu competidor ideològic i electoral per la dreta.
