La sessió ordinària de febrer, de cinc hores i mitja d’immoderada duració, ha constat de 18 dictàmens de l’equip de govern i cinc mocions. L’aprovació definitiva del Pla de Mobilitat ha estat la qüestió més important abordada pel plenari. El debat ha mostrat les grans diferències ideològiques entre set formacions les formacions representades al Consistori.
La sessió ha començat amb totes les cadires de la sala de plens ocupades. Algunes, com és habitual, per la Plataforma en Defensa del Ripoll, altres per membres del Centre Internacional Escarré per a Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) arran de la concessió a títol pòstum de la Medalla de la Ciutat al Mèrit Ciutadà al teòleg i activista sabadellenc Aureli Argemí Roca que va morir l’abril de l’any passat.
Aquest punt ha desfermat una picabaralla ideològica, com la que es va veure a l’inici de la tramitació de l’expedient al setembre de l’any passat. La portaveu de Vox, Nuria Acacio, ha manifestat la seva oposició a atorgar aquesta distinció a una persona que es va significar per la seva militància a l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) en els anys del procés. Això ha provocat la reacció dels grups independentistes (Junts, ERC i Crida) i d’En Comú Podem (ECP) en defensa de la figura d’Argemí per la seva lluita pels drets humans durant la dictadura franquista i pel dret d’autodeterminació de les nacions. Des del PSC, Eloi Cortès ha argumentat que, a diferència de Vox, són prou generosos per reconèixer els mèrits de persones que no pensen igual que ells. Tanmateix, la pressió de Vox ha tingut el seu efecte sobre el PP. Cuca Santos, que no pres la paraula, ha canviat el seu vot favorable a la tramitació inicial pel negatiu a la definitiva.
Mobilitat i model de ciutat
El debat del Pla de Mobilitat Sostenible de Sabadell (PMUS) -un tema d’importància estratègica- ha estat el plat fort de la sessió. Ha estat precedit per les intervencions de Joan Carles Sallas i Trini Gutiérrez, en nom de l’Associació en Defensa i l’Estudi de la Natura (ADENC)i la Plataforma en Defensa del Ripoll, que s’han manifestat, amb arguments ecologistes, radicalment contraris al Pla que ha estat aprovat amb els vots de la supermajoria del govern de coalició PSC i Junts i en contra de tots els grups de l’oposició, encara que per motius radicalment diferents.
PP y Vox han argumentat el seu rebuig al PMUS invocat els principis neoliberals, en la mesura que el Pla limita la llibertat de circulació dels vehicles privats i prima l’ús de la bicicleta emprada per un percentatge ínfim de la població. Així mateix, s’ha mostrat ferms partidaris del Quart Cinturó i les rondes de circumval·lació com a única solució per descongestionar la Gran Via, una de les grans assignatures pendents des fa dècades. També, aquí Vox ha portat la batuta ideològica.
Els tres grups d’esquerra (ERC, Crida i ECP) han desgranat el mostrari complet de les seves conegudes discrepàncies sobre el model de mobilitat en particular i de ciutat en general del PSC: la manca d’ambició de la Zona de Baixes Emissions i el macropàrquing del Centre; però, sobretot, el Quart Cinturó o Ronda Nord i el pla d’usos del Ripoll amb les quatre rotondes previstes per accedir-hi.
Des del govern local, amb banda del suport incondicional de Junts, els tinents d’alcaldessa Mar Molina i Adrián Hernández s’han repartit la defensa del Pla. La primera amb una exposició de caràcter tècnic i el segon entrant de ple en la picabaralla política. Hernández ha subratllat la centralitat política de l’executiu local, entre els negacionistes climàtics que els acusen de restringir el vehicle privat i els qui pel contrari els imputen afavorir-ho. Així mateix, ha defensat el Quart Cinturó o Ronda Nord i la resta de rondes de circumval·lació per alliberar la Gran Via de l’intens tràfic pesat dels polígons industrials de Castellar del Vallès o Polinyà. Ara bé, s’ha passat de frenada, retorçant la lògica, a l’acusar als grups d’esquerra de propiciar la contaminació i els seus nocius efectes sobre la salut per oposar-se al Quart Cinturó o Ronda Nord que, al seu parer, és l’única solució a l’elevada pol·lució atmosfèrica. Unes dades demostrades pels registres de l’estació meteorològica de la rotonda de la carretera de Prats.
L’alcaldessa Marta Farrés ha pres la paraula, des de aquesta “centralitat”, per temperar el debat després de l’agressiva i provocadora intervenció d’Hernández. Així ha defensat la prudència en la instal·lació de la Zona de Baixes Emissions i l’equilibri entre el transport públic i privat. El govern municipal -ha assegurat- aposta decididament per subvencionar el transport públic, però és molt conscient que no tots els problemes de mobilitat es poden resoldre només amb el transport públic que no pot arribar a tot arreu. Per això, des del pragmatisme i el realisme calen infraestructures viàries com les rondes de circumval·lació. Unes explicacions que no ha convençut a l’oposició que al torn de rèplica han reiterat els seus arguments.
Amanida de mocions
La sessió ha continuat amb assumptes de pur tràmit fins arribar a les mocions on el protagonisme és de l’oposició. Abans s’ha donat compte de l’estat d’execució de les mocions aprovades en Ple i Junta de Portaveus al 2024.
La primera moció, que no ha prosperat, ha estat defensada per Domingo Amador en nom de l’Associació de Veïns Todos por Can Deu i reclamava l’eliminació de la nova taxa de residus del Consell Comarcal i la devolució dels imports cobrats l’any passat. Aquesta darrera demanda de difícil encaix legal. Tampoc han convençut als grups d’esquerres el seu rebuig al porta a porta o dels anomenats contenidors intel·ligents.
Els Comuns ens tenen acostumats a portar mocions a les quals és difícil oposar-se. Aquest cop ha estat l’ampliació d’obertura dels patis dels centres escolars fora de l’horari lectiu, com ja es fa en cinc col·legis. S’ha aprovat amb l’única abstenció de Vox. Pel contrari, el PP ha vist rebutjada la seva moció per instal·lar un mercadillo als barris del Nord que en tenen cap. Des del govern, Lluís Matas de Junts i la socialista Montserrat González han sostingut que no hi veien aquesta necessitat, atès l’oferta tant de mercats ambulants a la ciutat com la de la zona comercial a l’Avinguda de Matadepera.
Amb el vot en contra de PP i Vox, l’abstenció del PSC i Junts ha permès aprovar la moció de la Crida per Sabadell per impulsar l’Economia Social i Solidària a Sabadell, una declaració de principis sense masses conseqüències pràctiques. César Gil, regidor de Vox, ha aprofitat l’avinentesa per pronunciar un abrandat discurs descrivint els horrors de la planificació econòmica totalitària que m’ha fet dubtar si estàvem a Sabadell o la Rússia d’Stalin.
La sessió ha finalitzat -com és habitual- amb la moció de Vox, en aquesta ocasió per la millora de l’entorn urbà del barri de Gràcia. Com sempre ha estat rebutjada, amb l’únic suport del PP, amb uns arguments que també serviran pel proper plenari.
Foto portada: un moment del ple municipal de Sabadell del febrer de 2025. Autor: D.Jiménez.
