L’ordre del dia de la sessió ordinària de gener, la primera del 2024, ha constat de vuit dictàmens del govern municipal i quatre mocions. La sessió ha estat de curta durada, tres hores i mitja, però intensa des del punt de vista polític. Especialment, pel punt dedicat a la venta de la parcel·la per a la instal·lació de l’empresa tecnològica Celestia a Sant Pau de Riu-sec, a la vora de l’Aeroport.
Amb la presència dels pares del col·legi Andreu Castells de Can Rull, el punt més important de la sessió ha estat la venta per 2,6 milions d’euros més IVA, al Consorci de la Zona Franca d’una parcel·la de 10.000 m2 a Sant Pau de Riu-sec on s’instal·larà l’empresa tecnològica Celestia de producció de nanosatèl·lits com es va anunciar ara farà un any. El ponent socialista, Eloi Cortés, ha tret pit d’una operació d’envergadura que suposaria la primera concreció del projecte de Hub Aeronàutic de Sabadell que vol fer de la ciutat un punt de referència de la indústria aeroespacial, una petita Toulouse. El dictamen ha rebut el suport entusiasta dels socis de govern de Junts per Sabadell, a més de Vox i el PP.
Les tres formacions d’esquerres, ERC, Crida per Sabadell i ECP, han donat suport a la implantació d’aquesta empresa en la mesura que suposa una reindustrialització de la ciutat. Ara bé, han mostrat les seves reticències de fons sobre el procediment que implica que l’Ajuntament de Sabadell perdi sòl industrial, del que no va sobrat. Al seu parer, es podien haver explorat altres vies com el lloguer o la cessió d’ús que permetrien conservar la titularitat. A més, no hi ha garanties de que, passats vuit anys, si l’empresa fracassa -indicà Joan Mena (EPC)- aquesta parcel·la torni a l’actual qualificació urbanística que permet la construcció d’oficines o hotels. Tot evocant l’experiència del contracte del Museu del Gas. En tot cas, com també han assenyat Santi Valls (ERC) i Anna Lara (Crida), llavors la propietat i la decisió estaran en mans del Consorci de la Zona Franca, actualment dirigit per Pere Navarro, exalcalde socialista de Terrassa i breu exsecretari general del PSC.
Cortés els hi ha replicat que aquestes parcel·les ja s’havien posat a lloguer, però que cap empresa s’havia interessat en elles i que ara només servien per criar males herbes. A més, afegí, els diners obtinguts en l’operació aniran destinats de manera finalista a compra de sòl o a inversions en habitatge. Aquestes explicacions no han convençut ni a Crida ni a EPC que han votat en contra. ERC, malgrat les seves reticències, s’ha abstingut no sigui dit que posen pals a les rodes a un projecte industrial. Diu el refrany castellà que “lo cortés no quita lo valiente”; així, el ponent socialista no s’ha pogut estar de treure el punyalet per preguntar-se quines explicacions donaran als representants d’ERC i Comuns al Consorci de la Zona Franca que van votar a favor d’aquesta operació.
Quartet de mocions
Com als darrers plens, la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAVS) ha presentat una moció, en aquest cas contra el model de “concentració” del servei de pediatria del Departament de Salut de la Generalitat, reivindicant que cada Centre d’Atenció Primària (CAP) disposi d’un pediatra. Tots els grups, tret de ERC i PP que s’han abstingut, han donat suport a la moció que el PSC ha aprofitat per carregar fortament contra Esquerra que governa en solitari l’administració autonòmica competent en la matèria. S’ha produït una mena de discussió entre el món ideal i el món real. Tothom estaria d’acord que a cada ambulatori hauria d’haver un pediatra, com passava abans. El problema radica en què no n’hi ha prou facultatius i el Departament de Salut s’ha vist forçat a concentrar-los per garantir el servei. Ara bé, aquest dèficit, s’argumenta des de les esquerres, és la conseqüència de les retallades, de la manca d’incentius econòmics i professionals, com a la medicina de família, que provoca que moltes d’aquestes places quedin desertes. Es tracta d’un problema estructural que precisa d’estratègies a llarg termini que depassen àmpliament les competències municipals.
La moció de la Crida per reclamar al govern la presentació “immediata” del Pla d’Actuació Municipal (PAM), per tal de definir les estratègies pel mandat en curs, ha fet saltar alguna guspira política. Pol Gibert (PSC) s’ha tret el mort de sobre afirmant que estava quasi enllestit i que es presentaria en el primer trimestre d’enguany. Lluís Matas (Junts) s’ha passat de frenada quan, amb certa prepotència, ha recordat que ell està governant i els altres estan a l’oposició, presentant una “moció de pandereta”. Gabriel Fernàndez (ERC) ha fet bé en recordar-li que podia estalviar-se el to irrespectuós i poc elegant de la seva intervenció.
Mena ha defensat la moció d’EPC per endegar un Pla d’Actuació Municipal del Transport Públic amb un llistat de mesures concretes per millorar la tarifació social, la freqüència dels busos de certes línies, la connexió amb les zones industrials i entre les barris i els centres sanitaris, la manca d’oferta els caps de setmana, la posada en marxa d’un bus nocturn… quantificades en cinc milions d’euros. PSC i Junts, tot i lloar algunes d’aquestes propostes, han votat en contra; en cas contrari, haurien adoptat uns compromisos econòmicament quantificables que no estan disposats a assolir. Mena ha posat aquesta moció com un model de la seva acció política orientada a millorar la vida de la gent amb propostes viables. Tanmateix, ha manifestat la seva amargura pel fet que la Crida s’abstingués amb arguments de poc fonament.
El darrer punt de la sessió ha estat la primera moció que Vox presenta en el plenari. La formació d’extrema dreta ha reclamat la col·locació de la bandera d’Espanya en els indrets que exigeix la legislació vigent. El PP no s’ha volgut quedar enrere i ha afegit el punt de posar el retrat oficial del rei Felip VI en un lloc preferent, al frontal de la sala de plens, no com ara. Cap dels grups municipals ha volgut entrar al drap, ni donar-los peixet ideològic. Només han dedicat unes breus intervencions per indicar el seu sentit del vot i per subratllar, des de l’equip del govern, el compliment estricte de la normativa que regula l’ús de les quatre banderes oficials (Sabadell, Catalunya, Espanya i Unió Europea).
Foto portada: el tinent d’alcadessa Pol Gibert i l’alcaldessa, Marta Farres. Autor: David Jiménez.
