La sessió matinal extraordinària, convocada per aprovar provisionalment les ordenances fiscals, ha estat l’escenari d’una agra picabaralla entre els portaveus de Junts i ERC. Les ordenances fiscals han sortit endavant amb els arguments ideològics habituals dels grups municipals en aquest tràmit.  

El ple ha començat ben calentó. La remodelació del govern municipal, arran de la renúncia de Pol Gibert per anar a més elevades destinacions, obligava a passar pel plenari la modificació de dedicacions dels membres de la corporació i donar compte del nomenament dels nous tinents d’alcaldessa.

Joan Mena, portaveu d’En Comú Podem (ECP), ha aprofitat l’avinentessa per criticar l’existència “d’àrees descompensades”, que responen més als equilibris interns del PSC que als interessos de la ciutat. Gabriel Fernàndez (ERC) s’ha mostrat d’acord en la diagnosi. Ha anat més enllà al comparar la càrrega laboral dels regidors alguns dels quals estan sobrecarregats de feina i la d’altres que pràcticament se l’han d’inventar perquè tothom cobri la seva paga, en al·lusió a Lluís Matas.

Eloi Cortés (PSC) s’ha estrenat en el paper de policia dolent del govern local que exercia Gibert. Se li ha donat bé. Així ha recordat que, en el quatripartit del que Fernàndez formava part, hi havia 14 dedicacions exclusives per a tots els regidors. També que els portaveus de l’oposició cobren igual que els regidors de govern. Fernàndez s’ha picat, i ha entrat en el relliscós terreny personal a l’acusar a Cortés d’egòlatra i “prepotent”. Cortés l’ha replicat que en matèria d’egos hauria de mirar-se al mirall.

Lluís Matas, que no ha havia pogut intervenir en els punts anteriors, ha aprofitat les dacions de compte sobre el Cartipàs per defensar-se de les reiterades acusacions de Fernàndez, sobre la seva falta de dedicació i la falta de respecte i menyspreu amb que tracta a la seva formació. A partir d’aquí tots dos s’han enganxat en una picabaralla més pròpia de la barra d’un bar que d’un saló de plens. L’edil d’ERC ha tret a col·lació la seva precària situació a la secció local de Junts d’ençà que va perdre les primàries davant Francesc Baró. Matas s’ha regirat, replicant que en matèria de lluites internes al partit, precisament ERC no pot donar-li lliçons.

Repetició argumental

Després d’aquest pim pam pum, tot un mirall de les deteriorades relacions entre els dos principals partits independentistes a la ciutat i al país, s’ha entrat en el debat de les ordenances fiscals.

Antonio Rodríguez Galián, que s’estrenava com a responsable polític de les finances locals en substitució de Montserrat González, ha defensat la pujada del 2,7 per cent equivalent a l’increment de l’IPC. El conjunt dels grups de l’oposició han criticat que a aquest augment s’ha de sumar la pujada lineal del 15 per cent de l’exercici passat i la taxa de residus del Consell Comarcal que en total suposa un increment del 18 per cent. Rodríguez Galián ha replicat tot defensant la gestió de la seva predecessora per aconseguir la “consolidació fiscal” de la hisenda municipal. I, com sempre, ha recordat que la pressió fiscal a Sabadell és inferior als municipis del seu entorn majors de 50.000 habitants. També, s’ha compromès a que, fins al final del mandat, la pressió fiscal seria equivalent a l’IPC. A diferència de la tàctica habitual, més enllà de colors polítics, de congelar-la quan arriba l’any electoral

Des del punt de vista ideològic, el debat ha estat un mena de repetició dels arguments que es repeteixen cada any. Cuca Santos (PP) i Nuria Acacio (Vox) amb les tesis neoliberals i les impugnacions als inferns fiscals. Per la seva banda, els portaveus dels grups d’esquerra han criticat la linealitat i la falta de progressivitat en la pujada dels impostos municipals. Així, com sempre, han reclamat un major esforç en la tarifació social i en les bonificacions per als sectors més desfavorits de la població.

L’única petita sorpresa ha estat l’abstenció d’EPC, que Mena ha argumentat per negociar amb el govern al·legacions que siguin “útils” per millorar la qualitat de vida la ciutadania. Com no podia ser d’una altra manera, Rodríguez Galián s’ha mostrat més que obert a tenir-les en consideració.

Foto portada: un moment del ple municipal, aquest divendres. Autor: J.d.A.