La vigília del pont del Pilar s’ha celebrat el ple extraordinari d’ordenances fiscals. La sessió havia estat precedida per l’anunci d’incorporar Junts al govern municipal i per la compra a Naturgy, per 3’2 milions d’euros, del Museu del Gas. A més, les xifres dels impostos i taxes municipals ja s’havien donat a conèixer pels mitjans de comunicació.
Potser l’equip de govern ha cercat aquesta data, on Junts s’ha estrenat a l’equip de govern, i a l’inici del mandat, per passar el mal tràngol d’haver d’aprovar una forta pujada de la pressió fiscal. Potser ho ha fet amb el pensament que d’aquí quatre anys ningú se’n recordarà.
Com en les grans ocasions, Pol Gibert ha estat l’encarregat de defensar la posició de l’executiu local. Ha argumentat que han aguantat tot el que han pogut abans de fer una pujada del 15 per cent de la pressió fiscal, obligada per la inflació, per evitar una fallida dels comptes municipals. L’edil i diputat socialista ha repetit fins a la sacietat que Sabadell té una pressió fiscal inferior a tots els municipis catalans de la seva dimensió.
El sablazo
Ha donat la impressió que l’oposició ha volgut reservar munició dialèctica en aquesta aprovació inicial de cara al debat dels pressupostos. Tot i que, la majoria reforçada socialista treu força als vots dels grups de l’oposició, aquests no han estalviat les esgarrapades crítiques.
De de la dreta, Cuca Santos (PP), ha denunciat la mala gestió del govern ‘socio-independentista’ i Nuria Acacio (Vox) ha assenyalat que els contribuents hauran de pagar la “juerga” política derivada de l’entrada de Junts al govern municipal socialista.
Lluís Matas (Junts), visiblement nerviós en el seu debut com membre del govern municipal, ha fet una intervenció més aviat adreçada a justificar la seva entrada a l’equip de govern que al tema que ha ocupat la sessió. És clar que estrenar-se al govern apujant impostos no deu ser massa agradable per a un postconvergent.
Des dels grups d’esquerres, Joan Mena dels Comuns i Gabriel Fernàndez d’ERC han estat els més punyents. Anna Lara (Crida) s’ha centrat en una disquisició tècnica sobre la taxa de residus difícil de seguir pels no entesos. Mena ha criticat el caràcter lineal de les pujades i la renúncia a fer dels impostos un element de redistribució de la riquesa. Fernàndez ha recordat com al novembre de l’any passat, quan es van congelar els pressupostos, va predir que els propers serien un “sablazo”. El temps li ha donat tota la raó.
En la rèplica, Gibert s’ha tret les puces de sobre. Ha afirmat que el model de l’oposició és incrementar gradualment els impostos i que el seu model era aguantar al màxim i pujar-los de cop si no quedava una altra. Cosa que pot fer al tenir la majoria absoluta, i a més ara reforçada.
