‘El ple crític’. Subvencions i reminiscències mercurials

La sessió d’abril ha estat determinada per les nombroses subvencions directes i nominatives atorgades a 12 entitats de la ciutat i pel debat sobre la posició de l’Ajuntament a la pregunta del jutjat sobre si l’exalcalde Bustos ha d’ingressar a la presó.

La part resolutiva de la sessió telemàtica d’aquest mes d’abril ha estat determinada per les nombroses subvencions directes a 11 entitats per un valor total de 161.600 euros a les quals s’haurien d’afegir els 404.000 euros destinats al Rebost Solidari. Tant és així que Nani Valero, portaveu de la Crida per Sabadell, l’ha qualificat del “ple de la repartidora”.

En aquest context era molt difícil que els grups de l’oposició votessin en contra d’atorgar fons públics a les entitats ciutadanes. No obstant això, Valero, que s’autodefiní com la “veu discordant”, ha advertit del fet que la meitat de les subvencions són nominatives i directes; és a dir, sense concurrència pública. Aquesta circumstància suposa una manca d’equitat respecte les altres entitats; també ha assenyalat que, en alguns casos, l’absència de la preceptiva memòria tècnica. Sense dir-ho, la portaveu de la Crida ha apuntat a una certa pràctica clientelar en l’atorgament de les subvencions.

D’altra banda, s’ha produït un agre xoc entre Èlia Soriano (ERC) i el regidor socialista Eloi Cortés a propòsit de la subvenció al Rebost Solidari. ERC s’ha abstingut en aquest punt adduint que la dotació econòmica és insuficient atès que, segons Soriano, s’havia duplicat el nombre d’usuaris, però no el de la subvenció. Cortés, en el seu habitual to punyent, l’ha replicat que no tots els recursos del Rebost Solidari provenen d’aquesta subvenció i que el nombre d’usuaris només ha passat de 1.900 a 2.200. Així ha rematat la seva rèplica aconsellat a la regidora d’ERC que s’informés millor abans de fer les seves intervencions i que aprengués a “sumar i dividir”.

Moció mercurial

A la part resolutiva del plenari s’han debatut i aprovat quatre mocions. La primera sobre la pobresa menstrual, a iniciativa de Junts per Sabadell però presentada conjuntament per tots els partits, ha estat aprovada per unanimitat. També ho ha estat la segona de Ciutadans sobre la implantació d’un pla local de prevenció del suïcidi i la salut mental.

La tercera moció, de la Crida, sobre la promoció de l’art urbà a la ciutat, a causat cert malestar pel fet que l’exposició prèvia destinada a les entitats ha estat protagonitza per Jordi Rubio que s’ha presentat com a empresari del sector i que no s’ha estat de fer propaganda de la seva empresa. Això ha provocat les advertències de l’alcaldessa, Marta Farrés i de la portaveu de Junts, Lourdes Ciuró, per evitar que es tornessin a reproduir circumstàncies com aquesta. Malgrat aquesta greu patinada, s’ha desenvolupat un interessant debat sobre el tractament dels murals grafits a la ciutat. Finalment, ha estat aprovada amb l’única abstenció de Junts.

El Mercuri torna al ple

El darrer punt del ple ha estat, sens dubte, el de major interès polític. ERC i Crida, amb les aportacions de Junts i Cs, han presentat una moció per fixar un protocol en la presa de decisions de l’Ajuntament com acusació particular en el cas Mercuri que ha estat aprovada amb l’abstenció del PSC. Aquestes formacions han volgut passar la factura a l’equip de govern pel fet que la Junta de Portaveus extraordinària del 16 d’abril no es pronunciés sobre la pregunta del jutjat de l’Audiència de Barcelona sobre si Manuel Bustos, condemnat a la peça número 30 del cas Mercuri, relativa a les multes, havia d’ingressar a la presó. Una sessió on, com ha indicat Ciuró, no va comptar amb la presència de l’advocat pagat per l’Ajuntament per exercir d’acusació particular.

Aquesta espinosa qüestió ha desfermat un debat on ha resultat impossible determinar quina era la posició del PSC, Podem i Cs, respecte a la pregunta del jutjat sobre l’execució de la sentència. Marta Morell (Podem) i Pol Gibert (PSC) han expressat els seus dubtes sobre si la Junta de Portaveus era l’òrgan adient per prendre aquesta decisió ja que es tracta d’un òrgan de debat i no de govern. Així mateix han adduït la manca de consens per explicar el fet insòlit que l’Ajuntament com acusació particular esquivés respondre afirmativament la pregunta del jutjat.

Ara bé, si no hi ha consens vol dir que algunes formacions eren partidàries de l’ingrés a la presó de Bustos i altres eren contraries. Tanmateix, Gibert ha evitat en tot moment pronunciar-se clarament sobre el tema i ha posat en marxa el ventilador acusant a ERC i Crida de la seva mala gestió en la compra d’Artextil o en la denúncia de CC.OO sobre la situació laboral de Nani Valero. Un intent de desviar l’atenció amb el socorregut recurs del “i tu més”. Però aquí no es tractava de fer una valoració sobre aquestes qüestions sinó de determinar si l’Ajuntament de Sabadell, com a acusació particular, demanava o no l’ingrés a la presó de Bustos.

Al nostre parer, el PSC ha comès un greu error al cercar aquestes excuses de mal pagador per esquivar un posicionament clar respecte a la pregunta del jutjat. D’aquesta manera ha desaprofitat una magnífica oportunitat de trencar el cordó umbilical amb l’infaust passat representat per Manuel Bustos i ha donat gratuïtament arguments a l’oposició.

Més informació:

Foto portada: la façana de l’Ajuntament. Autor: David B.