ARTICLE D’OPINIÓ
Joan Cuscó i Ferran Ruz, Jovent Republicà de Sabadell
Coneguda darrerament com a Ronda Nord de Sabadell i Terrassa, Ronda del Vallès d’ençà del Tripartit, Quart Cinturó des de fa dècades, i a l’espera de ser rebatejada per enèsima vegada, no es fa últimament cap altra cosa que parlar de la B-40, però sense entrar en un debat gaire honest de quins són els objectius reals d’aquesta autovia i què suposaria per al Vallès. I és que molt se’n parla, però la gent del carrer és ben poc conscient de què hi ha darrere de tot aquest embolic de noms.
Per sort, sembla que el PSC ja ha mostrat les seves cartes: volen el Quart Cinturó sencer. I és que la B-40 no està pensada per donar solució a problemes de mobilitat sinó per generar-ne de nova i créixer al seu voltant. Deixem endarrere, per tant, el joc encobert de parar la B-40 a Sabadell, un discurs que s’ha anat coent durant aquest mandat municipal. Per un costat, la Ronda Nord de Sabatassa pretenia fer veure que l’impacte ambiental era menor, i, alhora, se li havia atorgat el poder miraculós de ser la solució de la Gran Via. En qualsevol cas, cap d’aquests atenuants se’ls hi pot atribuir al Quart Cinturó.
Han sigut molts els esforços de greenwashing de la B-40 per fer-li guanyar popularitat. Alguns han vaticinat que implicaria una inexplicable reducció d’emissions contaminants, però el punt àlgid segurament va ser quan el govern municipal va anunciar pretendre incorporar part del terme al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac. Com es pot entendre això de voler protegir uns paratges per on, alhora, hi vols fer passar una autovia?
És l’hora de la veritat: la B-40 podria esdevenir d’aquí a unes dècades una segona AP-7; probablement, més encarada a la logística, amb un gran pas diari de camions i amb immensos magatzems al seu voltant. No ens enganyem: el debat del traçat és irrisori quan la B-40 es presenta com el cavall de Troia per urbanitzar els boscos, camps i torrents que queden al Vallès. Només cal veure els creixements que hi ha al voltant de la resta d’autopistes de la regió metropolitana per saber com acabarien Can Deu, Colobrers, Togores, etc.
És ser o no ser, una qüestió de model: continuem apostant pel que ens ha portat aquí i continuem depredant recursos sense aturador, o bé fem front d’una vegada per totes als reptes ambientals que ens afectaran als joves i que marcaran les generacions que vindran. L’alternativa és revertir el cotxecentrisme traslladant gran part dels desplaçaments, tant dins com fora de la ciutat, a una mobilitat col·lectiva, activa i sostenible. Aquest és el gran repte evadit en aquest debat. Mentrestant el temps va passant, l’emergència climàtica s’agreuja i no podem posar rumb a dos destins oposats al mateix temps.
Foto portada: un dels espais on la Campanya Contra el Quart Cinturo ha col·locat indicatius informatius. Autor: CCQC.
