ARTICLE D’OPINIÓ
Esteve Gené i Guerrero, president del Gremi de Fabricants, i Rosvi Moix i Queraltó, presidenta de l’Associació per l’impuls de l’Àrea Ripoll

El riu Ripoll és l’eix vertebrador de Sabadell i testimoni viu de la nostra història industrial. La recent modificació del planejament urbanístic (MPG-132) ha generat un debat que requereix ser abordat des del rigor i el coneixement profund de la realitat industrial i mediambiental actual.

La indústria del segle XXI està sotmesa a normatives i controls mediambientals exhaustius que garanteixen la seva compatibilitat amb l’entorn natural. Estigmatitzar l’activitat industrial demostra un profund desconeixement de les regulacions actuals, que exigeixen estàndards molt elevats en matèria de sostenibilitat, gestió de residus i impacte ambiental. Les empreses d’avui en dia avui dia no només compleixen aquestes normatives per obligació, sinó que han integrat la sostenibilitat com a part fonamental de la seva estratègia empresarial.

Arreu del món trobem exemples exitosos de reconversió d’àrees industrials històriques vinculades a rius. Manchester ha transformat la zona de Salford Quays, al riu Irwell, en un espai dinàmic que combina la preservació del patrimoni industrial amb nous usos culturals i empresarials. A Alemanya, la regió del Ruhr ha convertit l’antiga conca industrial del riu Emscher en un parc paisatgístic que integra natura i patrimoni industrial. Bilbao ha demostrat com la regeneració del Nervión i les seves zones industrials pot catalitzar la transformació d’una ciutat sencera. Hamburg, amb el projecte HafenCity, ha desenvolupat solucions innovadores per gestionar zones inundables mentre preserva el patrimoni portuari-industrial. Aquests casos demostren que la preservació del patrimoni industrial i la regeneració ambiental no només són compatibles, sinó que es reforcen mútuament.

La proposta de modificació del planejament és el resultat d’anys de treball i diàleg amb diferents administracions municipals. Durant molts anys i també en els últims 8-10 anys, tant el Gremi de Fabricants com l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Ripoll hem mantingut converses continuades i hem treballat amb alcaldes, regidors i tècnics d’urbanisme de diferents opcions polítiques. Aquest procés ha comptat amb la supervisió d’un equip tècnic municipal d’alta qualificació i hem comptat amb les aportacions d’experts urbanistes que ha vetllat en tot moment per la preservació del patrimoni natural i històric de la ciutat.

Les afirmacions que suggereixen que aquesta modificació només busca beneficiar interessos privats ignoren la complexa realitat econòmica de la rehabilitació patrimonial. La recuperació d’edificis industrials històrics requereix inversions molt importants, amb períodes d’amortització que s’allarguen varies dècades, si és que ho fan. Sense la possibilitat d’adaptar aquests espais a nous usos compatibles, la seva rehabilitació és econòmicament inviable, condemnant-los a una degradació progressiva que ja estem patint. Aquesta situació afecta tant els immobles de propietat municipal com els privats, deteriorant progressivament un dels espais més emblemàtics de Sabadell.

La MPG-132 estableix un marc normatiu extremadament curós amb la preservació de l’entorn natural. Cada nova activitat permesa ha estat avaluada i s’avaluarà en funció del seu impacte ambiental i la seva compatibilitat amb l’ecosistema del riu. El pla prioritza la conservació del medi natural per sobre de qualsevol altra consideració, establint mesures específiques de protecció i control, seguint l’exemple de ciutats com Portland, que ha aconseguit recuperar el riu Willamette i les seves riberes industrials sense perdre el seu caràcter productiu.

Un aspecte crucial que sovint s’obvia en aquest debat és el considerable cost econòmic que implica la preservació adequada del medi natural. La veritable problemàtica no rau tant en els usos previstos al pla, sinó en la necessitat d’obtenir recursos suficients per garantir la preservació, cura i seguretat de l’àrea. En aquest sentit, els fons europeus representen una oportunitat vital que no podem desaprofitar. Durant anys, diversos actors hem treballat intensament per desenvolupar projectes susceptibles de rebre finançament europeu per a la millora integral de l’espai. Lamentablement, alguns d’aquests projectes, tot i haver quedat a poques dècimes de ser aprovats, no es van tornar a presentar en convocatòries posteriors, perdent així oportunitats valuoses fa més de sis anys. Aquesta situació evidencia la necessitat d’una estratègia més persistent i coordinada en la recerca de finançament europeu.

Cal recordar que la indústria és font d’ocupació de qualitat i, per tant, de benestar social. En un moment on la reindustrialització sostenible és una prioritat europea, Sabadell té l’oportunitat de liderar un model d’integració entre activitat econòmica i industrial i preservació natural, com ho ha fet Lyon amb la reconversió de La Confluence, transformant una antiga zona industrial en un exemple de desenvolupament sostenible.

La distinció tradicional entre indústria i serveis s’ha difuminat significativament en l’economia moderna. Avui, moltes activitats industrials són essencialment serveis d’alt valor afegit, amb processos nets, digitalitzats i respectuosos amb el medi ambient. Aquesta nova indústria 4.0 es caracteritza per la seva sostenibilitat, eficiència energètica i mínim impacte ambiental, trencant definitivament amb la imatge obsoleta de la indústria contaminant del segle passat.

És fonamental entendre que els usos contemplats en la MPG-132 han estat acuradament seleccionats per evitar activitats que impliquin grans concentracions de persones o impactes significatius en l’entorn. Cada activitat permesa ha estat avaluada sota criteris estrictes de sostenibilitat ambiental, social i econòmica, garantint la preservació de l’ecosistema del Ripoll.

El veritable risc per al Ripoll no és la seva adaptació controlada a nous usos compatibles, sinó la inacció que condemna el patrimoni industrial a la ruïna i, amb ell, una part significativa de la nostra història. Cal destacar que l’Àrea Ripoll ha estat objecte d’un treball exhaustiu en matèria de prevenció d’inundacions.

Recórrer a la catàstrofe de València per criticar el pla és un recurs polític poc rigorós, especialment considerant que fins el passat 29 d’octubre no havia estat un argument utilitzat pels grups contraris a aquesta proposta. Des de les tràgiques inundacions de 1962, s’ha realitzat una tasca ingent per evitar que les infraestructures puguin ser vulnerables a possibles riuades. A més, actualment a Catalunya disposem de plans de protecció civil avançats i d’equips tècnics i polítics preparats per activar mecanismes d’alerta que previnguin la destrucció i la pèrdua de vides humanes, tant al Ripoll com a qualsevol indret de Catalunya. Aquesta preparació i prevenció són elements fonamentals que garanteixen la seguretat de qualsevol actuació en aquesta zona.

És necessari també reflexionar sobre l’impacte que genera l’ús intensiu de l’àrea Ripoll per part de la ciutadania. Actualment, l’espai rep una afluència massiva de persones que hi practiquen esport, hi passegen o hi realitzen activitats d’oci amb família i amics. Tot i que aquestes activitats són positives per al benestar social, també comporten una alteració de l’entorn natural. La pressió humana sobre aquest espai és considerable i, paradoxalment, mentre es qüestiona l’impacte d’altres usos, poques vegades es planteja si aquesta massificació pot malmetre també l’ecosistema. Cal ser conscients que qualsevol ús de l’espai, sigui recreatiu, esportiu o productiu, genera un impacte que cal gestionar adequadament. És important superar els estereotips antiquats sobre l’activitat empresarial i entendre que les activitats econòmiques sostenibles, siguin industrials o de serveis, són motor de prosperitat i benestar per a tota la ciutadania. La creació de llocs de treball qualificats, la regeneració d’espais degradats i l’activació econòmica beneficien directament als veïns i veïnes de Sabadell.

La MPG-132 representa una oportunitat única per a Sabadell de posicionar-se com a referent en la integració d’espais industrials històrics amb zones naturals urbanes. El projecte demostra que és possible preservar el patrimoni industrial, protegir l’entorn natural i impulsar l’activitat econòmica de manera sostenible. El futur del Ripoll està en trobar aquest equilibri, seguint l’exemple de les ciutats europees que han sabut transformar els seus espais industrials històrics en motors de desenvolupament sostenible.

Foto portada: el riu Ripoll, amb el pont de la Salut al fons, en una imatge d’arxiu. Autor: ACN.